Bogeria per Polseres vermelles

L’actriu Joana Vilapuig i el director, Pau Freixas, saludaren juntament amb Monner el públic abans que començàs la projecció.

Minuts abans, Monner va atendre personalment algunes de les fans que havien quedat sense entrada i es va assegurar que poguessin entrar al teatre a veure la projecció.  Un dels moments més emotius de l’acte fou l’aplaudiment que reberen un grup d’al·lots i al·lotes que han estat ‘polseres vermelles’ a hospitals de Palma. Tothom es posà dret per retre un càlid reconeixement a aquells que, lluny de la ficció televisiva, s’enfronten o s’han enfrontat al càncer.

El petit col·loqui inicial va ser interromput en nombroses ocasions amb crits de “Guapo!”. Les fans reaccionaven a cada gest o moviment dels seus ídols, que en tot moment expressaren la seva emoció per la rebuda de la gent a Palma. “Cada cop que anem a un acte flipem!”, exclamà Pau Freixas. “És un privilegi que la gent ens rebi així”, afegí, per part seva, Àlex Monner. “És increïble ser aquí”, digué als seguidors Joana Vilapuig.

El plaer de connectar

Un cop va haver començat la projecció, els membres de la família que és l’equip de Polseres vermelles pogueren atendre amb una mica més de serenitat els mitjans de comunicació. “És un gust que passin aquestes coses. Els adolescents són un tipus de públic que es fa veure, molt entusiasta. És un plaer connectar amb gent que té tanta energia, encara que no deixa de sorprendre”, explicà Pau Freixas. Quin és el secret de la connexió de Polseres vermelles amb aquest sector del públic? “No deixa de ser una sèrie sobre una colla d’amics, i això arriba als adolescents, perquè, a més, s’hi mostra un entorn hostil on encara es dóna més valor a l’amistat”, assenyalà el director, qui destacà, per damunt de tot, que es tracta “d’una sèrie de valors, que fa que els seus seguidors estiguin orgullosos de veure-la”. “Explicam coses potents, no frivolitats”, afirmà, orgullós també, Freixas.

El director català té més motius per estar orgullós, sobretot des que Steven Spielberg comprà els drets de la sèrie per fer-ne una versió. “Saber que el que fas agrada a Spielberg fa que t’emocionis com un nen petit. Fa molta il·lusió”. En cas que es dugui a terme en el mercat audiovisual anglosaxó, Pau Frexas aprofitarà per “veure-la i aprendre”. “Spielberg és un referent d’un tipus de cinema que m’agrada molt, que sempre hi dóna un vol que fa les pel·lícules més èpiques”, indicà el director català.

Demanat sobre com serà la segona temporada de Polseres vermelles, la gravació de la qual ha finalitzat fa poc, Freixas no va voler donar-ne gaire detalls. “Hi haurà molt poc personatge nou. Ho hem fet amb la mateixa honestedat que la mateixa temporada”.

Com es porta una fama que arriba d’una manera tan intensa i ràpida? “És molt estrany. Al principi, et fa gràcia, encara que no entens per què la gent es vol fer fotos amb tu. A més, a qui agafen com a referent? A tu o al personatge?”, comentà Àlex Monner. “El que m’impressiona més és veure la gent cridant i plorant”, afegí, per part seva, Joana Vilapuig.

Malgrat tot el boom que estan vivint, a Polseres vermelles tenen molt clar que “la sèrie agafa una altra dimensió quan es té en compte que la seva motivació real és representar la gent que ha passat per una situació així”.