Internet com a eina d'impuls al voluntariat
La fundació Hazloposible (abans Chandra) és una organització sense ànim de lucre creada l'any 2000. D'àmbit estatal, es dedica a promoure de manera innovadora la interacció i la implicació de la societat en les causes solidàries. La seva metodologia d'actuació es basa en la creació de projectes a través d'internet (pàgines web) per tal d'impulsar el voluntariat.
Cibervoluntariat, també
Un amic es demanava si Facebook pot tenir alguna utilitat més que entretenir. Quan va comprovar que la seva pàgina havia servit perquè un servidor es trobàs amb un amic seu i haguem encetat una amistat, conclou que sí, que pot tenir utilitats ben interessants. Totalment...
Destinació: Nicaragua
Quan un fa un cop d'ull a l'inventari d'objectes que s'enviaran des de Mallorca cap a Nicaragua, hi crida l'atenció la disparitat de temàtiques que engloben. El gruix consisteix en un camió del Cos de Bombers i una ambulància. També hi ha 14 cascos i jaquetes de primera intervenció, 220 parells de botes, 30 calçons de vestir... És necessari? Antònia Rosselló, cap d'àrea de projectes del Fons Mallorquí, assegura que sí. "Tenim un conveni amb els Bombers de Mallorca, que ens donen tot allò que, per normativa, aquí cau en desús -per exemple, el camió-. Llavors, Bombers Sense Fronteres s'encarrega de posar-ho tot a punt per a l'enviament posterior, del procés del qual ja ens n'encarregam nosaltres". La resta inclou material informàtic -9 equips complets cedits per la UIB, destinats a la formació del professorat- i escolar -llibres de text, de lectura, bolígrafs, quaderns, etc. En total, el valor econòmic d'aquesta remesa puja a 150.000 euros, més o menys. Però no seria més còmode i eficaç enviar-hi directament doblers? "Depèn. Un camió i una ambulància sí que són cars i valen la pena. La resta ho trametem per aprofitar el viatge".
De tot i molt
Si separar per reciclar ja és interessant, encara ho és més recuperar tot allò que, just amb una petita reparació o una mica de neteja, pot tenir una segona vida útil. Una visita a una planta de recollida de residus voluminosos produeix en el visitant un sentiment...
Traduccions solidàries per ajudar els qui ajuden
Les ONG del segle XXI no es poden comprendre sense internet. La xarxa és una eina essencial per a l'exposició dels seus projectes i iniciatives. Encara més, és a partir de les seves pàgines web que les persones que hi volen col·laborar en troben la via més directa. Ara bé, malgrat la manca de barreres d'aquest mitjà, encara hi ha un obstacle en la difusió: el fet que els lectors, d'arreu del món, parlam i entenem idiomes diferents.
Xarxa multiplicadora
Confés que tenc una prevenció un xic acusada -és quasi una al·lèrgia- al màrqueting solidari. Em referesc a allò cada cop més freqüent de "per cada cosa que vostè compri a la nostra empresa, nosaltres donarem tants euros a tal ONG". Perquè massa vegades aquesta...
El més ric del món, en un país amb milions de pobres
Carlos Slim, l'home més ric del món segons Forbes, ha creat centenars de milers de llocs de feina a Mèxic, però és vist com el típic milionari que va amassar una fortuna a costa dels pobres. Slim, les companyies del qual -Telmex ( TELMEXL.MX. ) i Amèrica Mòbil- dominen la indústria telefònica de Mèxic i l'han ajudat a construir un imperi de 53.500 milions de dòlars, va ser triat fa unes setmanes com el més ric del món per la revista de negocis.
Frontera sud
Un dels objectius -obvi però mai no confessat- de l'anomenat "Procés de Barcelona", l'espai de cooperació econòmica, política i cultural que impulsa la UE amb els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, és aconseguir que els estats mediterranis...
“En el nostre idioma no existeix la paraula tenir”
Es dedica en cor i ànima als qui no tenen res. Era l'any 1988 quan Jeannette Mekenga es decidí a ajudar-los però, per fer-ho, aquesta missionera congolesa de 43 anys hagué de tractar amb la injustícia, la pobresa i la misèria. Malgrat tot, du escrita una calma al rostre i un somriure als llavis que, a primera vista, impacten, però que podem entendre després per la convicció en les idees i el seu modus vivendi. Aquests dies ha passat per Mallorca i, en una jornada a la parròquia del Corpus Christi, ha difós la seva feina i experiència com a missionera i membre de Pobles Germans, una ONG amb una delegació a les Balears que finançarà un projecte per a l'hospital Mbulula, a la ciutat del Congo. Quin és aquest projecte?Es tracta de recaptar doblers per comprar una cambra frigorífica i alguns medicaments per a l'hospital. És una necessitat urgent, però encara no els hem recaptats tots. I per a què s'usa la cambra?Per guardar-hi especialment vacunes, per a certes malalties, dirigides a infants. Ara no podem mantenir-les en la temperatura adequada i perden força i eficàcia.
Veritas in caritate
La darrera encíclica de Benet XVI duu per títol Caritas in veritate: la Caritat en la veritat. La tesi central del document és que "només en la veritat resplendeix la caritat i pot ser viscuda autènticament", i que "sense veritat, la caritat cau en pur sentimentalisme, i...
Cuba, en el punt de mira
La mort de l'opositor al règim cubà Orlando Zapata Tamayo, el 25 de febrer passat, després de 85 dies en vaga de fam per protestar contra la política castrista, ha aixecat una onada de reaccions solidàries per condemnar la política del règim de Cuba, al capdavant del qual hi ha Raúl Castro, germà de l'etern president Fidel. Així, iniciatives com la d'"Orlando Zapata Tamayo. Jo acús el Govern cubà", la plataforma Cuba Democràcia Ja! i les Dames de Blanc cerquen fer-se sentir per demanar la llibertat dels més de 200 presos polítics que hi ha a Cuba i denunciar les injustícies que s'hi cometen, reflectides en la mort de Zapata. Són presos de consciència i d'opinió, delictes pels quals diversos dissidents viuen condemnats a penes de fins a 28 anys. D'altra banda, en la lluita hi participen altres reclusos que també s'han declarat en vaga de fam. El cas més sonat és el del periodista Guillermo Fariñas, qui demana la llibertat de 26 presos polítics molt malalts, alhora que protesta per la defunció de Zapata.
Els mateixos perdedors
En una taula rodona celebrada l'any 1985 a Nova York, Leszek Kolakowski va afirmar que entre les atrocitats comeses per les dictadures de dretes i els règims totalitaris d'esquerres no hi havia gaire diferència, i que, a la vista...
“El cos de les dones s'ha convertit en un camp de batalla”
La seva mirada traspua tristesa i patiment, però alhora fermesa i esperança. Caddy Adzuba és una periodista originària de la RDC del Congo que ha hagut d'abandonar el seu país per posar la veu al servei de la veritat i denunciar els abusos i violacions que viu la població allà. Defensora del drets humans i guardonada amb el premi Llibertat de premsa 2010, Caddy es troba amenaçada de mort i ja ha passat per captiveris. Llicenciada en Dret, ha estat periodista de Radio Okapi, emissor de l'ONU a la zona, membre de l'Associació de dones periodistes i ha realitzat al·legacions a la Cort Penal Internacional i al Senat dels Estats Units. La setmana passada va ser a Palma, convidada per Veïns Sense Fronteres i Amnistia Internacional, per denunciar un dels conflictes més cruels i oblidats: el del Congo. Com explica Caddy, "la situació de guerra al país es remunta a l'any 94. Hi ha hagut milers i milers de desplaçats, 4 milions de morts, centenars de milers de dones víctimes de la violència sexual i nens enrolats en la guerra". "S'han destruït les infraestructures i la població ha quedat abandonada". Però el motiu que manté el conflicte és econòmic: "el pillatge dels recursos naturals" i "la lluita pel seu control".
Periodisme testimoni
Quan el 10 de setembre de 2009 dBalears va publicar un reportatge inquietant sobre la crisi del fotoperiodisme, un amic em va comentar que mai com ara no hi havia hagut tantes possibilitats d'accedir a imatges i que, per tant, es podia morir un ofici, però...
Palma com París?
El cel de París tenia un color especial la tardor de 2005 amb el vermell de les flamarades sortint de les barriades.La revolta dels suburbis, a la zona metropolitana de París, posà en evidència el descontentament de la joventut envers l'Estat francès. Fills d'immigrants àrabs, a més de persones arribades de l'Àfrica i joves de les banlieues eren tan francesos com qualsevol altre, però no se sentien part de la societat.
L'ascensor
Si no vaig errat, va ser Alain Touraine el primer que va utilitzar el concepte d'ascensor social per referir-se als problemes de les segones i terceres generacions d'immigrants -en realitat, ja ciutadans nascuts a França- per accedir plenament als estàndards...
Racisme a la mallorquina
Cecili Buele era com un ciuró, aquell que surt negre en un plat de llegums. Tan sols un: absolutament excepcional. "Per això, quan jo era petit no sentia discriminació; en tot cas, jo sempre he tingut discriminació positiva". Cecili Buele, mallorquí de pell mulata, rememora la infantesa. "Jo era una singularitat; diria que, fins i tot, mon pare va ser el primer negre que va arribar a Mallorca!". Era l'any 1929. I vet aquí que, fora de casa, les primeres persones negres que va veure foren uns marines nord-americans, atracats al port de Palma en temps de la dictadura militar. "La meva visió en aquell temps estava condicionada pel fet que tothom era blanc i jo, els més fosc de tots". Ara, no. "Perquè ara tot és diferent. Allà on vagi, veus persones amb la pell de diferents colors".Certament, els fills de qui arribà un bon dia a Mallorca ara superen les expectatives dels seus pares. Així ho explica Cil: "Mon pare, que havia comparegut per aquí per ser criat i xofer a ca uns rics, després passà a ser ordenança del Consell".
No hem d'oblidar
La pel·lícula L'onada, de Dennis Gansel, ens explica un hipotètic experiment sociològic a un institut alemany de l'actualitat sobre la base d'una pregunta inquietant: És possible que es torni a implantar una dictadura a Alemanya? La qüestió és plausible, perquè...
Construint futurs
L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear. Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat.
Indígenes autèntics
El periodista i escriptor de literatura de viatges Javier Reverte, explica al seu llibre El sueño de Àfrica que una vegada, trobant-se a una comunitat de pigmeus del grup batwa-bambuti a la zona ugandesa de la selva d'Ituri, va coincidir amb un grup de...
“Vivim en un planeta de grassos i famolencs”
"Els pirates som nosaltres, no ells". Trobar algú que parli des d'una perspectiva tan clara, sense embulls absurds ni gust per la política de cabaret, pot resultar relativament complicat. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és economista, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l'associació Justícia i Pau. El veterà activista participà, dijous a Palma, en una conferència sobre les relacions entre el Nord i el Sud organitzada pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
Arcadi, no arcàdic
Els discursos alternatius a la globalització neoliberal corren el risc de presentar, darrere l'eslògan ja un pèl gastat "Un altre món és possible", una col·lecció de somnis i desitjos d'un paradís molt, massa llunyà, i de perdre's en vaguetats, sense explicar-nos...
Somnis dels moviments socials per a 2010
Alguns demanen la pau universal, com ara Jaume Obrador (VSF). Altres, com en el cas de Bernat Vicenç (Drets Humans), desitgen créixer en nombre de socis per poder treballar així per la pau al món. dBalears ha interrogat un grup d'entitats, ONG i moviments socials de Mallorca sobre la perspectiva de l'any que acaba d'entrar.
Fortalesa democràtica
Més clar, aigua: el moviment associatiu de les Illes Balears no està satisfet amb les administracions públiques, i els planteja una llarga i densa llista de reivindicacions. Algunes parlen de necessitats de les mateixes entitats: finançament, recursos, més...
Quan Ferrer davallà de la talaia d'or
Diuen que Vicenç Ferrer viatjà amb els jesuïtes fins a l'Índia. El dugueren a resar allà dalt d'un monestir, fins que un jove Vicenç es cansà de la inacció i davallà als llogarets de la zona. Començava així una vida dedicada a l'altruisme, i no pas a resar pels pobres des d'una talaia d'or i riqueses.
Sobreviure el fundador
Un dels grans reptes de qualsevol organització és sobreviure el seu fundador. En qualsevol camp de la vida humana -les arts, la política, la religió, la solidaritat- són incomptables els casos de líders carismàtics que, a partir d'una intuïció genial, han obert camins nous, però que després de la seva desaparició...
“El repte de veres és dels malalts d'esclerosi”
És l'hora de sortir a córrer. I Toni Contestí (Palma, 1969) ho farà avui amb un doble objectiu: per una banda, batre el rècord de distància recorreguda durant 24 hores seguides i per l'altra, encara més important, ajudar a la visibilització dels malalts d'esclerosi múltiple.
Corre, Toni, corre
El fascinant repte que s'ha posat Toni Contestí té un doble objectiu. Per una banda, vol batre el rècord del món d'aquesta especialitat. Però, a més, ha volgut convertir la seva proesa esportiva en un encomiable gest solidari, donant tota la recaptació a la...
Barri TV, o sobre com canviar la mirada
El visor s'ajusta, la imatge desdibuixada s'aclareix i hi observam. En el cap de cantó un grup de persones entona una cançó improvisada, amb regust a caló, mentre una dona amb hijab passeja amb un carretó i topa amb dues senyores, ja grans, que s'encaminen cap al mercat per fer la compra del dia, parlotejant en el seu mallorquí de Ciutat. La mirada s'allunya, tornam a enfocar. Un descampat. El to festiu és marcat pels colors, les taules plenes de menjar típic nigerià i la música que recorda la terra que van deixar enrere. Viratge de 360 graus. La Soledat. Un grup de rap, Punto Norte, actua davant el jovent del barri. La procedència de cadascú no esdevé cap barrera. Ben al contrari, els uneix l'esperit de protesta. Les seves lletres parlen de crisi, hipocresia política, la bandera espanyola... Ningú no se'n salva. Imatges de barriada, quotidianes i sense importància, que passen desapercebudes per la majoria robotitzada, que ni tan sols troba temps per aturar-se i mirar.
La tecnologia no us farà lliures
Mai no he estat un optimista tecnològic. No crec que els avenços de l'era digital contenguin cap bondat inherent. Bé, tampoc no crec que incloguin cap maldat intrínseca i per això em sent igualment lluny d'aquell catastrofisme, certament minoritari però no...
Educant a l'ombra
Ntribuohomo és un llogaret rural situat enmig de la selva tropical a la regió central de Ghana, dominada per la tribu dels Ashanti, l'ètnia majoritària del país. Fan falta més de cinc hores de camí conduït per furgonetes atrotinades des de la capital -Accra- per accedir a l'interior d'aquesta terra, roja com el foc. És aquí on els gairebé 700 habitants d'aquesta aldea -la meitat dels quals són nins de 3 a 14 anys- han après a viure sense els somnis d'un demà. La comunitat ha acabat mutant en les seves faccions la mateixa duresa de les roques que envolten el poblat. D'aquí prové el seu nom: "Buo" en la seva llengua -el twui- significa "roca" i "homo", cercle. Poble envoltat de pedres. Potser és per això que el futur és incert a Ntribuohomo. L'educació és residual, com a la majoria de pobles rurals d'aquest país. El 96% de les dones i el 75% dels homes del poblat són analfabets, segons dades de l'ONG Rooberg. Un organisme local amb seu a Kumasi -la capital del districte- que fa projectes per ajudar les famílies més desfavorides de Ghana.
Àfrica i els africans
Per als menorquins, Ghana és el país africà que està més a prop de Menorca. El responsable d'aquest lligam és Manolo Bonet. Capellà, membre de la congregació dels "Pares blancs", ha passat més de trenta anys al poble de Binde, a la regió septentrional de...
Armes sota control
L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques.
Mirar, o no, cap a una altra banda
El reportatge d'aquestes pàgines suscitarà, amb molta probabilitat, un comentari com: "Això del comerç internacional d'armes és una vergonya, però jo... què puc fer-hi?". I ho entenc. Perquè és fàcil incorporar criteris ètics en l'àmbit, per exemple, de...
Les Balears lluiten contra la pobresa
La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.
Mès enllà de l'assistencia-lisme
Encara hi ha molta gent que, per desconeixement, atribueix a les entitats que treballen en la lluita contra la pobresa un tipus d'actuació purament assistencialista o, pitjor encara, de beneficència paternalista. La realitat no és que sigui diferent, sinó que és ben...
La xacra de la desnutrició
La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això.
El mitjà és el missatge
Ho va dir Marshall McLuhan fa una pila d'anys, i de cada dia té més raó. Significa, entre altres coses, que no sols és important allò que es diu sobre un determinat tema, sinó també, i probablement encara més, de quins temes es parla, quins temes ens...
El teatre, una teràpia no prescrita pel metge
No era el millor horabaixa per visitar la primera planta de l'hospital Son Dureta. Un pacient terminal havia finat una hora abans i la seva filla es desfogava amb tristes lamentacions. Tot i així, l'espectacle havia de continuar, com dirien al Moulin Rouge francès, ja que el centre rebia la visita dels actors d'Es Racó de ses Idees, una entitat palmesana adreçada al voluntariat social però amb una clara perspectiva: les ensenyances filosòfiques.
La mentida que salva
En un col·loqui amb joves d'un institut sobre una novel·la, un alumne em va expressar que allò que més l'havia impressionat d'aquell llibre era que aconseguia commoure i provocar sentiments absolutament reals en el lector a través d'una història que era...
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge