Palma com París?

El cel de París tenia un color especial la tardor de 2005 amb el vermell de les flamarades sortint de les barriades.
La revolta dels suburbis, a la zona metropolitana de París, posà en evidència el descontentament de la joventut envers l'Estat francès. Fills d'immigrants àrabs, a més de persones arribades de l'Àfrica i joves de les banlieues eren tan francesos com qualsevol altre, però no se sentien part de la societat. Aquesta percepció és compartida per molts d'immigrants aquí, a Palma. Denuncien la discriminació racista que pateixen, de vegades mitjançant insults, de vegades amb actes més subtils, com apartar-se quan passen.

Per tant, el quid de la qüestió és veure si aquest descontentament latent podria degenerar en disturbis com els succeïts a les banlieues. Segons Francisco González, sociòleg gallec i resident a les Illes, "avui dia no és factible que esclati una revolta d'aquesta magnitud a Palma", ja que les persones immigrades que viuen a Mallorca "no gosarien atacar aquell que l'hostatja". La hipòtesi fa un gir de 180º quan parlam dels fills d'aquells imigrants que arribaren a Palma. "Han nascut aquí , han estat escolaritzats en català i parlen castellà. No volen ni anar de visita als seus països. Tanmateix, l'ascensor social no funciona". Són, a tots els efectes, mallorquins. Quan aquesta primera generació de fills arribin a la franja dels 18-25 anys, serà quan començaran les dificultats. "Passarà d'aquí a pocs anys", vaticina el sociòleg. Encara afegeix: "Aquí els integram pitjor que a França o Holanda. Per tant, hi ha condicions més favoborables perquè estiguin creant un odi latent".

Àlex Miquel, antropòleg i professor del Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB, també pensa -matisadament- que barriades de Palma, com Son Gotleu, poden arribar a la revolta, "si continua el sistema de guetització, si s'etnicitzen les persones des de fora (tu ets d'aquells, amb independència del que tu creguis ser) i des de dins (ens reconeixem entre nosaltres, entre nosaltres ens defensarem)". No obstant això, adverteix Àlex Miquel, "l'Estat espanyol, en general, no presenta grans tensions racistes (per la informalitat dels sectors laborals que s'alimenten d'immigració) o no ho feia fins ara".

Miquel, tanmateix, dóna un antídot contra la guetització. "Els immigrants no s'han de percebre com a classe en si mateixos, sinó diferenciada d'aquella a la qual pertanyen majoritàriament: la classe obrera". El verí, per contra, surt de la boca d'autòctons, com Ginés Quiñero, líder veïnal de Son Gotleu. "Els immigrants generen molèsties als veïns, perque viuen massificats als apartaments". A més, afegeix: "Ens estan fent fora". Per això, Quiñonero amenaça: "Hi ha gent que té les armes preparades a la rebotiga". Ara bé, matisa: "No per als immigrants, sinó per als polítics que ho permeten". Com qui? "Com aqueixa senyora diabòlica que és la batlessa".

Aquest discurs etziba la dignitat dels immigrants i podria estar generant un resentiment que després tornarà flamarades. És per això que Àlex Miquel assegura: "Una lectura reduccionista de la crisi afavorirà la segmentació radical i protoracial". Cal observar, idò, com se senten els al·lots adolescents, fills d'immigrants però mallorquins. Són feliços? Són respectats? Algú els escolta?