El COI decideix demà el futur de 'Madrid 1984'
Euràsia, Àsia de l'est i Oceania són les tres superpotències, sempre en guerra mútua, que formen el planeta de 1984. Viuen en guerra permanent per ofegar la població en la més absoluta por. I si algú intenta escapar, allà hi haurà big brother per impedir-ho. Les comparacions amb la novel·la de George Orwell, 1984, són inevitables si, "diguem-ne per exemple, parlam de Madrid". Això no obstant, ni el mateix Joaquín Sabina no hauria pensat quan compongué aquesta cançó que la seva estimada ciutat acabaria fagocitada per la voràgine repressora dels Jocs Olímpics. Otro Madrid, l'entitat social més consolidada ara per ara, fa mesos que alerta contra les conseqüències que durà organitzar la fita olímpica. Seran conseqüències per la població, evidentment; i molt lluny del discurs del batle, Alberto Gallardón.
Les dobles de vint també tenen dues cares
És evident que els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 van ser un èxit clamorós. Però que el balanç sigui globalment positiu no significa que no hi hagués zones d'ombra. Ara bé: aquells que van retreure els aspectes negatius i van gosar denunciar...
Els llops de Washington que tornaren ovelles...i les gurus de l'alterglobalització
Resulta ja característic agrupar una sèrie d'economistes. En aquest cas, què tenen en comú? Un passat diametralment oposat al seu present. Es tracta d'uns homes forjats en les dècades dels anys 80 i 90, la prima donna del neoliberalisme i allò que ha estat anomenat procés de globalització. Tanmateix, els anys passaven i les economies mundials no creixien al ritme esperat pels gurus del Consell de Washington. A més, les receptes que tramitaven per als països del Tercer Món no estimulaven l'activitat.
Avantguarda
Durant la llarga etapa en què el model neoliberal ha estat el paradigma hegemònic, el moviment internacional per l'economia social i solidària ha anat introduint experiències puntuals de gestió econòmica sostenible amb una visió al mateix temps utòpica i...
Grans Llacs, gran misèria Postals de l'Àfrica
Els grans llacs de l'Àfrica, una de les zones poblacionalment més denses, aglutinen països com Tanzània, el Congo i Burundi. Àrees de gran pobresa material, tot i la seva riquesa en jaciments minerals. Allà dirigeix les seves tasques de cooperació ONG com Veïns sense Fronteres (VSF) i CEPAC (Col·lectiu d'educació dins la prevenció de conflictes). Dues organitzacions amb un mateix segell: nascudes a Mallorca, però ampliades a la Península. I amb un radi d'acció concentrat específicament arreu dels grans llacs.
Contadors d'històries
Què en sabem, d'Àfrica? Quan has llegit L'antropòleg innocent, de Nigel Barley, i alguns llibres de Ryszard Kapuscinski, t'adones que no en saps un borrall, i aprens a ser molt caut i humil a l'hora de formular qualsevol judici sobre el gran continent del...
Perpinyà du dol del fotoperiodisme
"Fa deu anys, descartàvem 300 reportatges fotogràfics per falta d'espai. Ara, en canvi, ens en manquen". Qui és, que parla així? Idò és Jean François Leroy, director del festival degà del fotoperiodisme: Visa pour l'Image.La frase és significativa. I té més d'una explicació. Vol dir que ja no existeixin fotògrafs intrèpids? Que ja no es captin bones imatges? Que no hi hagi un públic que esperi bones fotos?
El comerç just planta cara a la crisi
Resulta sorprenent, però sembla que la crisi no ha passat una factura gaire elevada al comerç just, una opció que permet a molts de petits productors sobreviure en un moment en què qui més qui manco mira per la seva butxaca. N'és un bon exemple el fet que un productor colombià cobra pel seu cafè un 160 per cent més si el ven al comerç just que si ho fa als canals comercials habituals. Ara bé, això només és possible gràcies al paper dels consumidors, que en un moment de dificultat com l'actual continuen triant aquesta opció.
És la teva opció
Possibilitat 1: el client de productes de comerç just és de classe mitjana, o com a mínim amb uns ingressos estables i més que suficients per permetre's la substitució del cafè xerec de marca blanca del súper per un cafè de gran qualitat d'Alternativa-3, canviar la...
Can Gazà, lliures dins la marginació
Els perduts, els qui han estat marginats per la societat, els que no tenen res... són els únics que viuen lliures, sense cap tipus de por. En canvi, aquesta llibertat té un preu molt car, ja que es paga amb la solitud i el rebuig de la població. No obstant això, saben quina és la seva situació perquè no tenen res a perdre ni res a amagar. Resulta increïble, però hi ha un lloc on la utopia es fa realitat i els qui ho han perdut tot guanyen valors tan importants com l'empatia, l'amistat i el compromís. La solidaritat escriu les lletres de Can Gazà, que, paradoxalment, és una illa de tranquil·litat dins l'illa de la calma. Aquesta gran finca situada a foravila posseeix un singular encant illenc i una agradable olor de vida. Rodamons, ionquis, alcohòlics... la gent més abandonada de Mallorca hi acudeix per viure amb llibertat o per morir amb dignitat.
L'aigua i el tassó
A la novel·la Francesco, Josep Maria Ballarín va fer una reconstrucció sui generis de la memorable trobada entre el Pobre d'Assís i el papa Innocenci III. Ballarín posa en boca del papa aquestes paraules: "Jo sóc el vas. Tu, l'aigua. Sense mi, tu et vesses...
Ajuda'ls a ajudar-te
A qui t'agradaria que avissassin si et passàs res? Aquesta és la pregunta que formula la Creu Roja en la seva nova campanya per sensibilitzar la població. És molt ràpid: just en un minut pots ajudar perquè t'ajudin. Aquest minut és el temps necessari per col·locar una "Aa" ("Avisar a...") davant el número de telèfon dels amics i familiars més propers.
Prevenir, la millor arma
El llenguatge és una facultat humana per comunicar els pensaments o les vivències pròpies. Però hi ha ocasions en què el llenguatge no compleix la seva funció comunicativa, ja que el codi après no és suficient per expressar algunes situacions traumàtiques que abans no han estat viscudes.
Monstres
Demà s'estrena als cinemes la pel·lícula Desgràcia, basada en l'excepcional novel·la homònima de l'escriptor sud-africà J.M. Coetzee. Esper que aquesta adaptació (premi de la crítica al Festival de Toronto) no desvirtuï l'esperit i la subtilesa de l'obra de referència, que ens presenta el cas de la relació sexual...
Una donació per salvar tres vides
El bus del Banc de Sang i Teixits és a la plaça d'Espanya. La gent s'hi apropa per demanar informació i, finalment, una dona entra a donar sang. La seva acció salvarà tres vides tan sols en deu minuts. És la manera més ràpida i senzilla de realitzar un gran acte de solidaritat i compromís amb tota la societat balear. La sang no es pot crear ni fabricar, tan sols es pot donar.
La pregunta fonamental
Va ser una caiguda beneita. N'Avel·lí acabava de sortir de la cotxeria -encara no tenia els peus als pedals- quan va perdre l'equilibri i va anar a terra. Es va colpejar el cap amb el cantell de la voravia. Es va aixecar pel seu propi peu. No havia estat res: una budonya...
A punt d'arribar
Prop de 155 infants dels camps de refugiats saharians arriben demà dematí a les nostres Illes per passar dos mesos de Vacances en Pau. Així és com s'anomena el programa de l'associació d'Amics del Poble Saharià de les Balears, que ja fa poc més de 20 anys que està en marxa i que permet a nins i nines d'entre 8 i 12 anys passar un estiu diferent. Un total de 18 infants passaran aquests dos mesos a Menorca i la resta ho farà a Mallorca.
La crua realitat de la malària
Malauradament, les desigualtats entre el Nord i el Sud tenen el seu reflex en l'accés a la sanitat i la salut. Una realitat que té una de les cares més cruentes en la malària o paludisme. Tot i que a Occident aquesta malaltia, que es trasmet per la picada d'un moscard infectat, ha deixat de ser mortal i és bona de tractar, en molts de llocs dels països empobrits causa cada any milers i milers de morts.
Ni kure y'amaso si kure y'mitima
El mateix dia que els companys de la redacció del dBalears em diuen que aquesta setmana els Horitzons solidaris parlaran de la lluita contra la malària, rep un missatge de l'amic petrer Miquel Monroig des del Burundi, un dels països més pobres del...
Els horts ecològics frenen la invasió bàrbara
No gaire lluny de Ciutat i amb una productivitat humil. Aquests són els trets característics dels horts ecològics que, cada pic amb més pes, abasten Palma de productes del camp de qualitat.
Guanyar-guanyar
Pau Olives, l'amo de Turdonell de Dalt, un lloc del terme de Maó, tota la vida s'havia dedicat a la ramaderia convencional, patint el caramull de dificultats habituals del sector: jornades de feina llarguíssimes i horaris inhumans, necessitat de produir molt per compensar les inversions, dependència d'ajudes i subvencions...
L'Europa contra la pobresa
Diumenge que ve es duen a terme les eleccions europees. Molts ciutadans tenen la sensació que aquests comicis no els concerneixen, que allò que es decideix a Brussel·les els queda molt enfora. Però al marge de les eleccions, dels partits polítics i de les institucions, existeix una realitat social preocupant a la UE. En el cor del Vell Continent, també hi habita la pobresa. La crisi econòmica causa estralls entre els països membres i les conseqüències ja són ben visibles entre la població.
Construir ponts i no murs
La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions.
Jocs de mans
No és just negar o minimitzar les realitzacions positives que el procés de construcció d'Europa ha aportat en l'àmbit del benestar social. Sempre, és clar, que d'aquesta conquesta n'excloguem els immigrants, perquè en aquest cas el camí d'Europa ha estat...
Una força admirable
Aquella convocatòria de beques per a la realització de treballs de camp d'antropologia cultural a l'Àfrica va ser la gran ocasió que en Joan esperava per fer realitat el seu somni: viatjar a Kenya per conèixer els mítics guerrers massais i, si podia ser, conviure amb...
Turisme o mort massai
Els massais sempre han captivat l'interès de l'home blanc. Intriga a Occident, per ventura, que es tracti d'un dels darrers pobles seminòmades del món o que basin la seva societat en el pasturatge i la ramaderia. Formen un conglomerat de tribus que viu a bona part del gran rift africà, a la part meridional de Kenya i a la seva frontera amb Tanzània, i, tot i que perden influència i tradicions en aquest ambient que els envolta, són grups amb una població estimada de 880.000 ciutadans.
Als inanomenables els queda el somriure
Els colors, les olors de l’Índia. Tan vívids, que enamoren tothom que els percep. Llevat de Jaume Sanllorente, a qui la misèria fangosa de les classes populars no deixà impàvid. Periodista econòmic i accidental viatger a Mumbai, Jaume tenia alguns atacs d’asma. "I vaig decidir canviar d’aires per descansar". No pensava, però, que aquest canvi seria permanent. Perquè ja fa cinc anys que viu al país asiàtic.
La simplicitat del bé
Hannah Arendt va posar al seu estudi sobre el criminal nazi Adolf Eichmann el subtítol de La banalitat del mal, amb la intenció de mostrar que la indústria de la mort que és capaç de muntar la societat moderna no necessita que els seus operaris siguin monstres, personatges...
Un impuls a l'autonomia dels dependents
La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
Nihil novum sub sole
Per a qualsevol govern, l’acte de convertir unes ajudes socials en un dret subjectiu és una decisió que té un element de risc important, perquè les lleis que creen aquesta mena de drets imposen automàticament una obligació per a l’administració responsable.
Un poble obert a la solidaritat
Molts pobles de Balears estan oberts a la solidaritat. Esporles, un bell municipi de Mallorca, se n’ha convertit en tot un exemple. Ara fa quatre anys, a partir de la iniciativa de diversos veïns lligats a l’àmbit associatiu, es creà l’ONG Esporles al Món, una entitat dedicada a la cooperació al desenvolupament i que s’ha convertit en tot un element dinamitzador del poble.
El món dins ca teva
Cada vegada són més nombrosos els pobles on es constitueix una ONG de cooperació al desenvolupament d’àmbit local, amb el suport de l’Ajuntament i sense pretensions d’estendre’s ni de créixer fora del poble. Aquestes iniciatives neixen, de vegades, d’un cert...
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge