El drama de Lampedusa
Una barcassa amb més de 300 immigrants procedents de Líbia bolcà ahir a la matinada en aigües de la Mediterrània, a 70 km al sud de l'illa italiana de Lampedusa. Hores després, ja de dia, desenes de cadàvers, entre ells alguns al·lots, varen ser albirats per la Guàrdia de Finances italiana. Es calcula que fins a 130 persones podrien haver perdut la vida en el naufragi.
Bàrbars a les portes
Francis Fukuyama passarà a la història com el profeta fallit del final de l'ídem. En el seu diagnòstic de la globalització hi ha no poques coses aprofitables per entendre-la i afrontar-la, però també molts auguris no acomplerts que mostren la vana il·lusió que...
Cap a l'abolició de la pena de mort?
L'abolició de la pena de mort és una tendència que va augmentar durant l'any 2010, segons l'informe anual sobre l'aplicació de la pena capital al món, difós a Londres per Amnistia Internacional (AI). "En finalitzar el 2010, no podia ser més evident la tendència mundial cap a l'abolició", indica AI, que recorda que a mitjan de la decada dels 90 un total de 40 països practicaven execucions, davant els 23 que van executar reus el 2010. Malgrat tot, la xifra de l'any passat és un petit increment respecte de les de 2009, quan es va aplicar la pena capital a 19 països -la xifra més baixa registrada fins la data per AI-, però la tendència també es reflecteix en el fet que ha augmentat el nombre de països abolicionistes. Els estats que han deixat d'aplicar la pena de mort per llei o per establir una moratòria "ha augmentat considerablement en l'últim decenni i ha passat dels 108 de 2001 als 139 d'aquests últims anys", d'acord amb les xifres d'aquesta organització.
Optimisme prudent
El consens al voltant de la consideració de la pena de mort com a violació greu dels Drets Humans -la més greu, diu Amnistia- és creixent arreu del món. S'ha de saludar amb prudent optimisme que la tendència marqui una clara evolució a la baixa: cada vegada...
Al Japó no estan sols
Quasi quinze dies després del desastre natural que ha deixat milers de persones sense llar al Japó, una onada de solidaritat recorre el món sencer, es canalitza a través d'internet i arriba també de països tradicionalment enemistats. Almenys 9.199 persones van morir i 14.000 més han desaparegut pel sisme de 9 graus Richter i el tsunami, encara més devastador, que va escombrar del mapa pobles sencers del nord-est del Japó. A més, gairebé 400.000 persones viuen ara mateix en refugis temporals.
Al nostre abast
El psiquiatra Victor Frankl, supervivent dels camps d'extermini nazis, va escriure que l'home és l'ésser que ha inventat les cambres de gas, però també qui hi ha entrat amb el cap alt i amb un parenostre o la Xemà Israel als llavis. Per Frankl, el tret més radical de la...
Manca atenció als joves per eradicar la pobresa
La comunitat internacional hauria de redoblar l'atenció i la inversió en polítiques adreçades als adolescents si volgués trencar el cercle de la pobresa, particularment als països menys desenvolupats, que tenen una població molt jove. Aquesta és una de les conclusions del darrer informe Estat mundial de la infantesa el 2010, elaborat per Unicef, presentat aquest mes i que se centra en la situació dels 1.200 milions de joves al món que tenen entre 10 i 19 anys. Segons explica l'organisme de l'ONU, els països han de començar a dedicar a l'adolescència la mateixa atenció que han posat en la infantesa les darreres dues dècades i que ha permès notables avenços en la lluita contra la mortalitat infantil i l'escolarització primària, entre altres indicadors. L'índex mundial de mortalitat de menors de 5 anys s'ha reduït un 33% en els darrers 20 anys i s'ha aconseguit que l'assistència escolar primària de les al·lotes estigui gairebé alhora de la dels seus companys masculins, destaca l'informe. En contrast, els avenços en aquestes mateixes matèries en relació amb l'adolescència "han estat menors" i l'estudi assenyala que més de 70 milions de joves en edat de cursar els primers anys d'Educació Secundària no assisteixen a classe, una situació encara pitjor en el cas de les joves.
Canvis, no recanvis
L'antropòleg Gustau Nerín, un català resident a Guinea Equatorial, acaba de publicar el llibre Blanc bo busca negre pobre (ed. La Campana), en què fa una crítica descarnada, políticament incorrecta, àcida, sense concessions al bonisme, de l'ajuda oficial al desenvolupament i...
Desequilibris globals, desigualtats sanitàries
La manca d'accés a medicaments i fàrmacs és una de les fonts de desequilibri global més grans. Molts països del sud no poden accedir a vacunes i cures que reduirien en bona mesura la taxa de mortalitat i la incidència de certes malalties.
Salut o negoci?
La màxima diu que en el mercat lliure les coses tenen el preu que estam disposats a pagar. Podríem precisar més: tenen el preu que algú està disposat a pagar. Si un fabricant ha de recuperar la inversió que ha realitzat per a l'elaboració del seu producte, li serà més fàcil...
Víctimes de l'ablació
Cada any, prop de tres milions de nines i dones són víctimes de l'ablació genital en el món, és a dir, 8.000 per dia, i la majoria d'aquestes mutilacions, que comporten greus riscos per a la salut, es practiquen durant la infància, entre els 4 i els 14 anys. Són xifres elaborades per organitzacions no governamentals que tornen a posar de manifest la violació dels drets fonamentals que suposa aquesta pràctica.
El cor no se'n dol?
Les lleis d'estrangeria de l'Europa comunitària, tot i algunes diferències, preveuen que una persona estrangera amb residència legal que comet un delicte, en lloc de ser castigada amb pena de presó, pugui ser expulsada. Un dels àmbits en què això es duu a la pràctica...
15 anys de solidaritat
Quan l'objectiu és construir un món més solidari i just, la humanitat es presenta com una comunitat de futur. Com una comunitat on tots som veïns uns dels altres. D'aquesta manera es podria resumir l'esperit de l'ONG Veïns Sense Fronteres (VSF), que durant 15 anys ha desenvolupat desenes de projectes de cooperació a les zones desfavorides de l'Àfrica sud-sahariana. En concret, l'ONG ha realitzat projectes de cooperació al desenvolupament a Burundi, Tanzània RDC del Congo i Mali. L'entitat, que sempre ha defensat que la cooperació no ha de quedar-se emmarcada en la mera ajuda assistencial, ha dut a terme projectes estructurals que han dotat d'eines les poblacions autòctones. De fet, cal remarcar que l'entitat sempre ha treballat denunciant les injustícies socials d'aquests pobles i vetlant, a més, pel futur d'una de les comunitats més vulnerables, els pigmeus. Considerats com els exclosos de la societat, VSF, ha treballat pel desenvolupament de les persones pigmees, ja sigui creant habitatges o dotant-los d'eines per al desenvolupament de l'agricultura. Durants aquests 15 anys, l'ONG, que va néixer de la sensibilitat d'un grup de ciutadans preocupats per les situacions de conflicte als Grans Llacs, ha desenvolupat i col·laborat en 205 projectes de cooperació.
Gràcies
Setmanes enrere vaig tenir el plaer d'escoltar l'entrevista que Pere Estelrich, director i presentador del programa El crepuscle encén estels, d'IB3 Ràdio, va fer a en Jaume Obrador, ànima de l'ONGD Veïns Sense Fronteres. Un plaer doble, perquè en Pere és un gran entrevistador, i...
El Brasil post Lula
L'arribada al poder de Dilma Rousseff tanca un dels periodes més importants en la història del Brasil: la "revolució" de Luiz Inácio Lula da Silva. Segons dades oficials, en els vuit anys de Govern de Lula prop de 36 milions de brasilers -dels 190 milions d'habitants que té el país- van ingressar a la classe mitjana. Alhora, més de 28 milions van deixar la pobresa extrema. Durant les dues legislatures, les polítiques socials i els impulsos econòmics i fiscals donats a la producció van generar més de 14 milions d'ocupacions formals. Arran d'això, els brasilers van augmentar la seva fam pel crèdit i el sector bancari va registrar rècords consecutius d'augment del finançament. L'economia brasilera, beneficiada la major part del temps per un escenari extern favorable, va créixer una mitjana anual de prop del 4%. Fins i tot durant la crisi global, al Brasil li va anar millor que a d'altres països. Lula, a més, ha gaudit durant aquests anys d'una popularitat sense precedents. S'ha convertit en el mandatari més ben avaluat en la història de Brasil, amb més d'un 80 per cent d'aprovació i la població l'ha vist com un ferm impulsor de les polítiques socials. Però, a més d'això, el parlar proper a la població del líder del Partit dels Treballadors (PT) i el seu contacte directe i constant amb la gent van ajudar a mantenir el seu carisma entre el poble.
Acontentar tothom
Fa temps, un reputat intel·lectual que sostenia que l'ecologisme no és ni de dretes ni d'esquerres posava l'exemple d'un alcalde d'esquerres d'una important ciutat mexicana que va veure com el seu partit s'esmitjava i va perdre el govern a causa d'un conflicte...
L'ajuda humanitària, cada cop més condicionada
L'ajuda humanitària dels governs està cada vegada més condicionada a interessos polítics. Així ho assegura un informe publicat per l'organització independent DARA, que ha analitzat la resposta de 23 executius donants del món desenvolupat, inclòs l'Estat espanyol, en catorze crisis humanitàries que reberen més del 60% del finançament mundial d'aquest tipus el 2009.
Política i ajuda humanitària
Si ens demanen de cop en sec què opinam de la politització de l'ajuda humanitària, segurament direm que no ens sembla bé. Aquesta és la pregunta que m'he fet quan he llegit el reportatge contigu, i sí, la meva primera resposta també ha estat...
Alerta: hi ha dos milions de nins en risc de pobresa
Gairebé dos milions de nins es troben en risc de pobresa relativa a l'Estat espanyol. Així es desprèn de l'estudi Infantesa a Espanya 2010-2011 presentat per Unicef, que demostra que gairebé un de cada quatre menors (un 24,1%) viuen en llars que tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana estatal.
Elogi dels pedaços calents
L'acció social ha fet, en les darreres dècades, grans avanços per passar d'un vell model de beneficència a uns plantejaments d'inclusió, participació i transformació social. S'han fet esforços per passar de donar el peix a donar la canya, a ensenyar a pescar, i a intentar...
Quan el dolor és cosa de tots
Cada dia moren al món 8.000 persones a països pobres a causa de malalties que tenen solució als països avançats. Per això, Metges Sense Fronteres (MSF) ha llançat la campanya "Pastilles contra el mal aliè", amb l'objectiu de sensibilitzar la societat d'aquests "malalts oblidats".
Menys donacions però més socis
La crisi econòmica ha provocat que les ONG rebin un 26,8% menys de donacions econòmiques, si bé ha servit perquè tinguin més socis, gairebé 4.200.000 ciutadans espanyols, que destinen a la solidaritat uns 782 milions d'euros a l'any. Aquestes són dues de les principals conclusions del segon estudi L'ONG que jo vull, una iniciativa de la Fundació Adecco i l'ONG Achalay España, en el qual han participat 500 ciutadans de l'Estat d'entre 17 i 70 anys.
Les ONG no estan en crisi
Si una ONG comença a rebre menys donacions i perd activistes o socis, convé que s'ho faci mirar: els dos indicadors junts poden significar una pèrdua de confiança, o bé una dificultat de connexió amb la societat, o totes dues coses alhora. Però si el que succeeix és...
Abocats a un cercle viciós
Un total de 22 països s'enfronten a 'crisis perllongades' per crisis alimentàries repetides i una incidència de la fam extremadament alta a causa d'una combinació de calamitats naturals, conflictes i la debilitat de les institucions. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l'informe L'estat de la inseguretat alimentària al món 2010, elaborat pel Fons de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura (FAO) i el Programa mundial d'aliments (PAM). Fruit de l'estudi, ambdós organismes mundials proposen que es replantegi la manera en la qual es presta ajuda a aquests països, on hi ha 166 milions de persones subnodrides. Segons ambdues institucions, pateixen 'crisi perllongada' aquells indrets on s'ha produït una crisi alimentària durant vuit o més anys entre 2001 i 2010, reben més del 10% de l'ajuda estrangera en forma d'assistència humanitària i es troben en l'elenc de països de baixos ingressos i dèficit d'aliments. Per tant, una gran part de l'assistència que arriba a aquests territoris és en forma d'ajuda alimentària d'emergència.
Per sentit comú, sobirania alimentària
Sé d'un senyor que es guanya la vida transportant cols de Barcelona cap a Brussel·les; allà buida el camió, i el torna a carregar amb cols belgues -idèntiques a les catalanes- que duu a vendre a Barcelona. A ambdós llocs, el preu final de venda de la col estrangera és...
Un llibre val un món
Un llibre amb el qual no sabem què fer, perquè ja l'hem llegit a casa o perquè els nostres fills ja l'han utilitzat a l'escola, pot ser molt important per als milers d'infants que no tenen accés fàcil a un recurs tan bàsic per a la seva formació. Gràcies a una iniciativa desenvolupada per l'Obra Social de la Caixa, mitjançant el programa de Voluntariat Corporatiu, capses senceres de llibres recollits a Mallorca han arribat als infants de la República Dominicana, Mèxic i Hondures, on s'han entregat a projectes socioeducatius. Sota el lema "Per a tu només és un llibre. Per a ell és educació", la iniciativa ha mobilitzat tota la plantilla de l'entitat financera, que ha reunit 81.000 llibres a tot l'Estat, dels quals 2.448 a Mallorca. S'han enviat llibres en castellà i en bon estat. Principalment infantils, narratius, contes i sobre temes educatius universals, a més de llibres de consulta, com ara diccionaris i atles. L'objetiu és cooperar en el desenvolupament dels nins i adolescents i contribuir a millorar-ne la formació i el nivell d'alfabetització, facilitant-los l'accés als llibres i a la lectura.
Llibres solidaris: eines, no saldos
Fa uns mesos, un grup de destacats escriptors va fer una crida als grans grups editorials perquè s'impliquin més amb els programes de donació de llibres als països empobrits. A l'edició digital d'un diari que recollia aquesta notícia, un lector va comentar que el...
(menys) objectius per al mil·lenni
L'objectiu: eradicar la pobresa i la desigualtat. La promesa: fer-ho abans del 2015. L'aposta: no claudicar i augmentar l'ambició dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els dies 20 i 22, l'ONU revisarà aquests coneguts punts amb vista a replantejar l'estratègia per aconseguir reduir significativameent els índexs de desigualtat.
Una decisió difícil
Encara que sigui molt bèstia dir-ho així, sembla clar que els més pobres de la Terra no tenen el dret absolut a viure, el dret inalienable a no morir-se de fam. Poden rebre almoines, sí, però aquestes sempre depenen de la bona voluntat dels donants. Si els Objectius de...
Protegits dels riscs de la cooperació
Els segrest a Mauritània durant prop de nou mesos dels membres de l'ONG Barcelona Acció Solidària, Albert Vilalta i Roque Pascual, ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica de la seguretat dels cooperants que realitzen tasques humanitàries en zones d'especial risc o perill. Primer de tot, cal remarcar que en el fons es tracta d'una decisió estrictament personal. Les ONG avaluen els riscs de la missió humanitària i asseguren els cooperants davant dels danys físics i psíquics que puguin sofrir a qualsevol part del món, però la decisió d'assumir-los queda a les mans de cada professional. Cada organització protegeix els seus cooperants i els voluntaris solidaris amb una assegurança, que pot ser la que ofereix el Govern, algunes comunitats autònomes o contractar la que consideri més adequada, tenint en compte la tasca que realitzen. La meitat dels cooperants tenen cobertura d'assegurança col·lectiva de previsió social, finançada pel Govern i les principals ONG, a les quals es poden acollir de manera voluntària. La majoria d'aquestes assegurances cobreixen els sinistres o incidències ocorregudes durant el desenvolupament del seu treball a l'estranger i indemnitzen en cas d'incapacitat permanent, gran invalidesa, mort o danys físics i psíquics ocasionats per un accident, atac o segrest.
Assegurar la cooperació
Tots els negocis es basen en el principi d'obtenir uns beneficis més grans que les despeses. I com que les assegurances són, al capdavall, un negoci, si vostè té un cotxe trobarà la companyia que l'asseguri contra accidents, perquè l'estadística diu que...
Nous camins per a la solidaritat
Que la crisi hagi reduït el nombre de viatgers solidaris -persones que es paguen les pròpies vacances per anar a col·laborar a un país empobrit- pot semblar irrellevant des del punt de vista del viatger que decideix quedar aquí, perquè segur que trobarà una altra...
La crisi pesa
Centenars de ciutadans dediquen les vacances d'estiu a conèixer i a donar suport a les ONG. Així, treballen de manera voluntària en els projectes a països en desenvolupament, encara que enguany són molts menys els que han pogut viatjar a causa de la crisi, segons han confirmat diverses organitzacions. La crisi no ha debilitat el compromís de la societat amb les ONG, però sí que ha canviat el tipus d'ajuda que estan disposats a donar, explica Yolanda Polo, portaveu de la Coordinadora d'ONG de Desenvolupament (ONGD), que agrupa 96 organitzacions estatals i unes 400 d'autonòmiques.
Milionaris i filantrops
Trenta-vuit dels multimilionaris dels Estats Units s'han unit a la iniciativa del fundador de Microsoft, Bill Gates, i del financer Warren Buffet per donar almenys la meitat de les seves fortunes, quantitat que rondaria els 230.000 milions de dòlars. Gates i Buffet, els quals són considerats per la revista Forbes dos dels homes més rics del planeta amb un patrimoni conjunt de 90.000 milions de dòlars, varen llançar el mes passat la iniciativa The giving pledge (El compromís de donar) amb la finalitat de convèncer els multimilionaris del seu país perquè dediquin la riquesa a la filantropia. "Acabam de començar i ja hem aconseguit una resposta fabulosa", assenyalà en una comunicat Buffet, propietari del grup financer Berkshire Hathaway. A més de demanar doblers, Gates i Buffet sol·liciten a tots aquells que acceptin el desafiament que exposin en una carta les raons per les quals han decidit donar la major part del patrimoni. Michael Bloomberg, propietari d'una empresa d'informació financera, explica en la missiva que la filantropia és la millor inversió pel futur de les noves generacions i afirma que, "si vols fer alguna cosa pels teus fills i demostrar-los que els estimes, el millor que pots fer amb diferència és donar suport a organitzacions que construeixin un món millor per a ells".
Vèncer la pobresa
A cavall regalat, no li miris el dentat. I sempre és bona si la bossa sona. Sobretot la bossa dels més pobres del planeta, que només sol omplir-se de teranyines. Benvinguts siguin idò tots els milions que han decidit donar trenta-vuit dels vuitanta homes més...
Alimenta la teva solidaritat
L'ONG Acción contra el Hambre, organització internacional de caràcter humanitari, ha duit a terme diferents tipus de campanya per ajudar a acabar amb la desnutrició en els països més pobres del món. Una de les iniciatives és Restaurants contra la fam, en la qual participen la Federació espanyola d'hoteleria (FEHR) i l'Associació Empresarial de Restauració de Mallorca i que tindrà també la col·laboració de 22 restaurants de l'Illa.
Un petit miracle
La campanya Restaurants contra la fam que organitza Acción contra el hambre servirà per dotar de més recursos els tractaments que aquesta ONG realitza contra la desnutrició infantil, i això ens ha d'alegrar. El fet que a dia d'avui aquesta campanya encara sigui no...
Garants de la democràcia
Burundi, situat a l'Àfrica central, és un dels deu països més pobres del món i un dels escenaris en què treballen ONG d'arreu, entre les quals hi ha l'organització de Palma Veïns Sense Fronteres (VSF). L'associació hi prengué contacte per primer cop arran de la crisi sociopolítica que devastà el país l'any 1993. I de llavors ençà, fidels al seu compromís, s'han implicat en tot tipus d'accions solidàries no tan sols a Burundi, sinó també als països fronterers: a la República Democràtica del Congo i a Tanzània. Per sobre de tot, l'agrupació ha volgut fer valer el respecte a la democràcia i als drets humans. En aquest sentit, Veïns Sense Fronteres promogué la creació de plataformes globals per demanar el retorn de Burundi a l'estat de dret. Amb aquest objectiu, es dugué a terme a Mallorca una reunió en la qual s'ajuntaren per primer cop tots els grups implicats en el conflicte. Les primeres eleccions democràtiques realitzades a Burundi foren l'any 1993, però la il·lusió i l'entusiasme popular tan sols duraren 100 dies, a causa d'un alçament militar que va sumir el país en una guerra civil durant 12 anys. No fou fins al 2005 que es pot parlar de l'existència d'un sistema polític democràtic real però alhora molt dèbil.
Digau-nos què heu vist!
Fa alguns anys vaig demanar a un expert en estudis africans alguns títols per iniciar-me en l'assaig i la literatura d'escriptors del gran continent del sud. Em va passar, entre altres, un llibre sobre el genocidi ruandès de 1994. Poc temps després, un altre bon coneixedor de...
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge