Prop d’un centenar d’infants sahrauís passen l’estiu a Balears
Nou famílies menorquines acolliran enguany infants provinents del camp de Tindouf. Foto: L. Pons. Ja són aquí! Un any més, prop d'un centenar d'infants sahrauís arribaren ahir a Balears per passar-hi les esperades vacances d'estiu. En total, 87 infants provinents del camp de refugiats de Tindouf, a Algèria, passaran aquests dos mesos amb famílies de Mallorca; i nou ho faran amb gent de Menorca. Tant a l'aeroport de Son Sant Joan com en el de Menorca es varen viure moments molt emotius. Els nins arribaren de bon dematí, visiblement cansats pel trajecte, però amb una rialla d'orella a orella en veure les famílies d'acollida. Abraçades, besades i crits d'alegria marcaren l'esperada benvinguda. Ja a l'horabaixa, desenes de persones es van concentrar a la plaça del Viver de Palma per donar la benvinguda oficial als petits fills del desert.
Misteriosa troballa de medicaments a Marratxí
Els medicaments són diversos. Foto: R.P. Dijous, 5 dies després que es posàs en marxa el copagament farmacèutic, aparegueren en un contenidor del Figueral tres bosses de fems plenes de medicaments. La major part ni tan sols no s'havien encetat, tampoc -llevat d'alguna capsa- estaven caducats. A tots, emperò, els havien retallat el cartonet que els apotecaris aferren damunt el paper de les receptes mèdiques. La troballa la va fer un veí, per casualitat, qui va avisar els cossos de seguretat. La Policia Local de Marratxí va confirmar divendres que investiga l'aparició de les tres bosses. L'equip de govern del municipi també n'està al corrent. De moment, ningú no ha sabut aclarir per quin motiu algú va deixar allà els medicaments. Deixant al marge la feina de la Policia, surten diverses hipòtesis.
El castellà no penetra ni a les escoles dels barris amb més immigració
Ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma. Il·lustració: Arxiu. L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral. Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc). Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.
La crisi duplica la incorporació de les dones al mercat laboral
Les dones s’han incorporat al mercat laboral, la majoria al sector serveis. Una de les conseqüències de la crisi econòmica és el gran increment de dones que s'han incorporat al mercat laboral. A les Illes, hi havia 267.950 dones actives el 2011, pràcticament el doble que l'any 1996, quan n'hi havia 139.325. A diferència de la resta de l'Estat, Balears sempre s'ha caracteritzat per un elevat nombre de persones actives, això és, població que treballa o cerca feina. De fet, des del Govern atribueixen part de l'atur històric registrat recentment al manteniment de les elevades taxes de creixement de la població activa. Tanmateix, el canvi de cicle econòmic ha comportat un canvi en el perfil de la població activa de l'Arxipèlag, que l'Observatori de Treball de les Illes Balears, adscrit a la Vicepresidència Econòmica del Govern, ha analitzat en un estudi publicat fa poc.
L’oposició no es creu l’aposta de diàleg de Bauzá a Sanitat
Castro i Mesquida, divendres, durant el traspàs de poders. Foto: J.M. José Ramón Bauzá, president del Govern, ha nomenat com a nou conseller de Salut un professional de la medicina a qui tothom considera un home dialogant. De fet, ja divendres, durant la presa de possessió, Antoni Mesquida deixà entreveure la possibilitat de reconsiderar el tancament dels hospitals públics Joan March i General. L'oposició, però, no s'acaba de creure del tot la jugada de Bauzá. No posen en dubte la intenció del nou conseller, però consideren que toparà de front amb el mur dels criteris "d'austeritat" de l'Executiu. Després de la dimissió de Carmen Castro, Mesquida, qui ahir no volgué fer declaracions, és el centre de totes les mirades.
“Tenim la millor plantilla de la Lliga”
La plantilla del Mallorca entrenà ahir a Son Bibiloni.Foto: J.Morey. El Mallorca 2012-13 ja corre. La plantilla trepitjà la gespa de Son Bibiloni després de 46 dies de vacances amb les quatre cares noves que ha incorporat (Antonio López, Javi Márquez, Arizmendi i Miño) i la intenció de posar-se a punt per a una altra campanya en la millor lliga del món. Malgrat la doble sessió de feina que el cos tècnic, encapçalat per Joaquín Caparrós, havia previst per ahir, els somriures i el bon ambient foren la nota predominant en el camp d'entrenament de la carretera de Sóller. Ni la calor ni els circuits físics amb els quals els jugadors topen de morros cada estiu esborraren una "il·lusió" que l'entrenador considerà el motor que ha de portar l'equip a assolir els seus objectius i a mantenir el nivell de competitivitat que assolí el curs passat.
1840: La cadena de Cort
La cadena de Cort era una tanca de posar i llevar que hi havia en aquella zona de Palma i que des del s. XVIII estava destinada a impedir el trànsit rodat i l'afluència de vianants mentre duraven les sessions a les Cases de la Vila. No hi mancava qui desafiàs...
El català a les barriades
La decisió del Govern Bauzá d'obrir la porta perquè els pares puguin triar llengua a les escoles ha tingut resultats prou aclaridors. El català és hegemònic als centres educatius de les barriades de Palma amb massiva presència de castellanoparlants. És el cas, entre d'altres, de Son Gotleu, Pere Garau...
L’eix Palma-Madrid contra la Part Forana
Ahir acomiadàvem el nostre article amb dos apunts que convendria seguir aprofundint. Per una part, entenem que l'independentisme té arguments seriosos per créixer; i, per altra, estam convençuts que es reconstruirà un minisector progressista i modern en el marc de la patronal hotelera...