L'InformeCAT, que aquests dies ha vist la llum de la mà de la Plataforma per la Llengua, repassa exhaustivament allò que en podríem dir el grau d'oficialitat de cada una de les parles catalanes que es registra a cada indret.
Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos.
Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les.
"Globalment, desenes de milers de catalanoparlants de diferents territoris d'Espanya i França encara no veuen reconeguda l'oficialitat de la seva llengua malgrat que és la llengua pròpia del lloc on viuen".
Projecció exterior
Tots aquests contratemps no aturen la progressió del català. Malgrat la falta de reconeixement jurídic, la nostra llengua segueix incorporant parlants al continent amb proporcions superiors a la d'altres llengües similars.
"El català és la llengua mitjana amb més capacitat d'atracció a Europa. Si la comparam amb la resta de llengües de dimensions similars, és la que més s'aprèn a la Unió Europea".
En tot cas, les llengües amb més capacitat d'atracció són d'un abast demogràfic molt superior a la pròpia, com és el cas de l'anglès, la primera del rànquing, o bé el francès o l'alemany.
Bona part del prestigi internacional de la llengua ve de la mà de l'interès científic que es conrea a les universitats.
Durant el curs acadèmic 2012-2013, la Xarxa Universitària d'Estudis Catalans a l'estranger ha estat integrada per 161 universitats de quatre continents: 5 a Àsia -3 al Japó i una a l'Índia i a Israel-; una a Austràlia; 39 a Amèrica -24 als Estats Units, 4 al Canadà i l'Argentina, respectivament, dos a Xile i a Mèxic, i una a Cuba, Brasil i l'Uruguai-; i fins a 116 a Europa -25 a Alemanya, 22 a França, 21 al Regne Unit, 13 a Itàlia, 10 a Espanya, 3 a la república Txeca, dos a Àustria, Hongria, Irlanda, Polònia, Rússia i Suïssa; i una universitat a Bèlgica, Croàcia,
Estònia, Finlàndia, Lituània, Països Baixos, Portugal, Romania i Sèrbia.
En total, aquestes 161 universitats imparteixen classes a més de 6.000 estudiants.
Justícia
Un punt destacable de la memòria de Plataforma per la Llengua fa referència a l'ús jurídic del català, un camp fins fa alguns anys absolutament barrat a la llengua pròpia, i en el qual de mica en mica ha anat obrint-se pas, a mesura que els professionals d'una banda i els ciutadans de l'altra han reclamat la seva presència, també en aquest àmbit.
Val a dir que aquest punt fa referència quasi exclusivament al Principat, fent servir les dades del Departament de Justícia de la Generalitat. No obstant això, demostren que el camí que queda per endavant és llarg i complex.
Segons això, només el 8 per cent de les demandes judicials es presentaren en català el 2012.
Pel que fa a les sentències, el 13 per cent de les emeses ho foren en l'esmentada llengua, la majoria de les quals es dictaren a les comarques de Girona. En canvi, el territori català on s'utilitza menys la llengua pròpia als jutjats són les Terres de l'Ebre.
Exijo la oficialidad de la comunidad klingon de la península.
Ya somos 12, y el primo de Carlos que seguramente también, 13.