Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos.
Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les.
"Globalment, desenes de milers de catalanoparlants de diferents territoris d'Espanya i França encara no veuen reconeguda l'oficialitat de la seva llengua malgrat que és la llengua pròpia del lloc on viuen".
Projecció exterior
Tots aquests contratemps no aturen la progressió del català. Malgrat la falta de reconeixement jurídic, la nostra llengua segueix incorporant parlants al continent amb proporcions superiors a la d'altres llengües similars.
"El català és la llengua mitjana amb més capacitat d'atracció a Europa. Si la comparam amb la resta de llengües de dimensions similars, és la que més s'aprèn a la Unió Europea".
En tot cas, les llengües amb més capacitat d'atracció són d'un abast demogràfic molt superior a la pròpia, com és el cas de l'anglès, la primera del rànquing, o bé el francès o l'alemany.
Bona part del prestigi internacional de la llengua ve de la mà de l'interès científic que es conrea a les universitats.
Durant el curs acadèmic 2012-2013, la Xarxa Universitària d'Estudis Catalans a l'estranger ha estat integrada per 161 universitats de quatre continents: 5 a Àsia -3 al Japó i una a l'Índia i a Israel-; una a Austràlia; 39 a Amèrica -24 als Estats Units, 4 al Canadà i l'Argentina, respectivament, dos a Xile i a Mèxic, i una a Cuba, Brasil i l'Uruguai-; i fins a 116 a Europa -25 a Alemanya, 22 a França, 21 al Regne Unit, 13 a Itàlia, 10 a Espanya, 3 a la república Txeca, dos a Àustria, Hongria, Irlanda, Polònia, Rússia i Suïssa; i una universitat a Bèlgica, Croàcia,
Estònia, Finlàndia, Lituània, Països Baixos, Portugal, Romania i Sèrbia.
En total, aquestes 161 universitats imparteixen classes a més de 6.000 estudiants.
Justícia
Un punt destacable de la memòria de Plataforma per la Llengua fa referència a l'ús jurídic del català, un camp fins fa alguns anys absolutament barrat a la llengua pròpia, i en el qual de mica en mica ha anat obrint-se pas, a mesura que els professionals d'una banda i els ciutadans de l'altra han reclamat la seva presència, també en aquest àmbit.
Val a dir que aquest punt fa referència quasi exclusivament al Principat, fent servir les dades del Departament de Justícia de la Generalitat. No obstant això, demostren que el camí que queda per endavant és llarg i complex.
Segons això, només el 8 per cent de les demandes judicials es presentaren en català el 2012.
Pel que fa a les sentències, el 13 per cent de les emeses ho foren en l'esmentada llengua, la majoria de les quals es dictaren a les comarques de Girona. En canvi, el territori català on s'utilitza menys la llengua pròpia als jutjats són les Terres de l'Ebre.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Exijo la oficialidad de la comunidad klingon de la península. Ya somos 12, y el primo de Carlos que seguramente también, 13.
No la ven reconocida porque no existe CATetos
Si algú te dubtes sobre si el mallorquí,el valencià o el lapao són o no són català que llegeixi aquest document firmat per la Real Academia Española (RAE) i la Real Academia Española de Historia .Fixau-vos amb els "catalanistes"que la firmen.La data és del 15 de juny de 1975 . “Los firmantes, miembros de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente desde hace muchos años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas: Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el principado de Andorra y en la ciudad sarda del Alguer. Por todo ello nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia. Es culturalmente aberrante todo intento –como el que contemplamos– de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles no tenemos sino respeto y admiración, y dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante.” Els firmantes, per cert, eren, entre altres, Dámaso Alonso (director de la RAE), Jesús Pabón (director de la RA de la Historia), Alonso Zamora Vicente, Fernando Lázaro Carreter, Emilio Alarcos Llorach, Vicente Aleixandre i Rafael Lapesa. Després s'hi van adherir Vicente Enrique y Tarancón, Camilo José Cela, Pedro Laín Entralgo, Salvador de Madariaga, Antonio Buero Vallejo, Josep Antoni Maravall, Pedro Sáinz Rodríguez, Luis Rosales i Miguel Delibes.
Miquel, baja comentari. No vols ser aquí, però i ets voluntariament. Confesseu: ets un adicte a dir dois i no pots estar...
Doncs ja comensa a ser hora que les universitats de tot es mon surtin des seu herror, i comensin a introduir el baliar a les seues universidadts. Ja comensa a ser cansat que Spanña hagui de corretgir errons mundials !
@ Miquel, avui és dissabte, no feim feina, alguns, i tot entretén. Però només dos segons, perquè són AVORRITS de campionat, sí.
No perdeu temps contestant bajanades com les d'en Jaume. Procurau no llegir-les tampoc.
A Jaume si xerres mallorquí, per què ho escrius en castellà? O és que per a tu xerrar mallorquí és xerrar en foraster. Ara sí que se t'ha vist per on aneu tu els de la teva casta.
NO MOS FAREU CASTELLANS!!!!
@ Jaume,"mallorquín" és això que escriviu al vostre comentari? Bon dia.