Les administracions de Mallorca són les que més discriminen lingüísticament als ciutadans de parla catalana. Així ho recull l'informe "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, elaborat per la Plataforma per la Llengua en què es descriuen 40 casos de ciutadans dels Països Catalans que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar la seva llengua. A l'illa de Mallorca s'han produït 9 dels 40 casos presentats a l'informe.
Mallorca és el territori de parla catalana on més agressions lingüístiques han patit els catalanoparlants del 2007 al 2013. A continuació trobem la comarca de l'Alt Empordà amb 4 denúncies i tot seguit el Baix Llobregat, el Barcelonès o la Plana Alta, amb 3 casos, respectivament.
Els autors destaquen que "alguns d'aquests casos han tingut un notable impacte mediàtic en l'opinió pública mallorquina i que en la majoria de casos l'Obra Cultural Balear ha assumit la defensa legal de les víctimes". Per administracions, la central és la que acumula més queixes, un total de 9; seguida de l'autonòmica que en registra 1. I és que en total a Balears entre el 2007 i el 2012 s'han denunciat 10 casos (9 a Mallorca i 1 a Menorca). Per sectors, 8 casos s'han produït per un conflicte amb les forces de seguretat de l'Estat, 1 amb justícia i 1 amb el Servei de Salut.
Alguns dels casos que recorda l'informe són el de Saïda Saddouki, una traductora marroquina, insultada per parlar en català a la Guàrdia Civil i condemnada a pagar una multa per injúries (any 2007). També es recull l'acusació de la degana de la Junta Electoral de Palma i d'una funcionària a un representant polític (Joan Miquel Chacón) de "radical" per adreçar-s'hi en català i es neguen a atendre'l (any 2009).
Entre les denúncies més recents en trobem tres del 2012. La primera succeí el passat 25 de febrer. Marcel Pich, fou denunciat per falta de respecte a l'autoritat per parlar en català a un agent del Cos Nacional de Policia en una manifestació. El segon cas, ja el 5 de maig es donà quan, Jordi Alegre, entrà a la caserna de la Guàrdia Civil d'Inca per fer una denúncia i en sortí denunciat per parlar-hi en català. Per últim, el 7 de juliol, Enric A., passà una nit al calabós per no respondre en castellà a la Guàrdia Civil durant les festes de Biniali.
L'únic cas que es donà fora de Mallorca es produí a Menorca el 2008, quan Eduard Coll va ser jutjat per desobediència a l'autoritat a Maó per dirigir-se en català a la Policia Nacional.
A Rosa: No els vaig denunciar, però no hi tornaré a comprar. De fet va esser per casualitat, ja no no visc per allà.
Una vegada veig denunciar a la Jefatura de la Policia Nacional a una policia perquè no va voler escriure una denuncia per robatori perquè li parlava en mallorquí.
El Cap no em va voler rebre, i el Subcap (ells li deien "El Cabezón"), quasi ni m'escoltava. A la fi em vaig espassar la ràbia dient-li:
- No és estrany que Petain ja digués allò de que Àfrica comença als Pirineus.
Aquí si que es va emprenyar. I encara vaig afegir quan ja sortia:-
- Sap que pensam els mallorquins de vostès?
- ¡Si que lo se!- me va respondre emprenyat i sorprès- ¡Que quisieran vernos a todos metidos en un "barco de rejilla!
- Exactament!
La meva denuncia va anar a la paperera perquè el sendemà la dona policia ja feia el mateix. Només vaig aclarir que nomia Leonor i que estava "liada" amb un altre policia casat.
Dies abans el Cap Superior, un tal Casillas, que no em va voler rebre, havia dit a una entrevista a "Brisas" que un mallorquí sempre seria respectat per la policia quan parlés en català.
Jo em vaig presentar amb la revista en mà. No va servir de res.
Mirau-ho! No son de fiar...I ara en Bauzá els ha tornat a donar ales!