Les administracions de Mallorca són les que més discriminen lingüísticament als ciutadans de parla catalana. Així ho recull l'informe "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, elaborat per la Plataforma per la Llengua en què es descriuen 40 casos de ciutadans dels Països Catalans que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar la seva llengua. A l'illa de Mallorca s'han produït 9 dels 40 casos presentats a l'informe.
Mallorca és el territori de parla catalana on més agressions lingüístiques han patit els catalanoparlants del 2007 al 2013. A continuació trobem la comarca de l'Alt Empordà amb 4 denúncies i tot seguit el Baix Llobregat, el Barcelonès o la Plana Alta, amb 3 casos, respectivament.
Els autors destaquen que "alguns d'aquests casos han tingut un notable impacte mediàtic en l'opinió pública mallorquina i que en la majoria de casos l'Obra Cultural Balear ha assumit la defensa legal de les víctimes". Per administracions, la central és la que acumula més queixes, un total de 9; seguida de l'autonòmica que en registra 1. I és que en total a Balears entre el 2007 i el 2012 s'han denunciat 10 casos (9 a Mallorca i 1 a Menorca). Per sectors, 8 casos s'han produït per un conflicte amb les forces de seguretat de l'Estat, 1 amb justícia i 1 amb el Servei de Salut.
Alguns dels casos que recorda l'informe són el de Saïda Saddouki, una traductora marroquina, insultada per parlar en català a la Guàrdia Civil i condemnada a pagar una multa per injúries (any 2007). També es recull l'acusació de la degana de la Junta Electoral de Palma i d'una funcionària a un representant polític (Joan Miquel Chacón) de "radical" per adreçar-s'hi en català i es neguen a atendre'l (any 2009).
Entre les denúncies més recents en trobem tres del 2012. La primera succeí el passat 25 de febrer. Marcel Pich, fou denunciat per falta de respecte a l'autoritat per parlar en català a un agent del Cos Nacional de Policia en una manifestació. El segon cas, ja el 5 de maig es donà quan, Jordi Alegre, entrà a la caserna de la Guàrdia Civil d'Inca per fer una denúncia i en sortí denunciat per parlar-hi en català. Per últim, el 7 de juliol, Enric A., passà una nit al calabós per no respondre en castellà a la Guàrdia Civil durant les festes de Biniali.
L'únic cas que es donà fora de Mallorca es produí a Menorca el 2008, quan Eduard Coll va ser jutjat per desobediència a l'autoritat a Maó per dirigir-se en català a la Policia Nacional.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Rosa: No els vaig denunciar, però no hi tornaré a comprar. De fet va esser per casualitat, ja no no visc per allà. Una vegada veig denunciar a la Jefatura de la Policia Nacional a una policia perquè no va voler escriure una denuncia per robatori perquè li parlava en mallorquí. El Cap no em va voler rebre, i el Subcap (ells li deien "El Cabezón"), quasi ni m'escoltava. A la fi em vaig espassar la ràbia dient-li: - No és estrany que Petain ja digués allò de que Àfrica comença als Pirineus. Aquí si que es va emprenyar. I encara vaig afegir quan ja sortia:- - Sap que pensam els mallorquins de vostès? - ¡Si que lo se!- me va respondre emprenyat i sorprès- ¡Que quisieran vernos a todos metidos en un "barco de rejilla! - Exactament! La meva denuncia va anar a la paperera perquè el sendemà la dona policia ja feia el mateix. Només vaig aclarir que nomia Leonor i que estava "liada" amb un altre policia casat. Dies abans el Cap Superior, un tal Casillas, que no em va voler rebre, havia dit a una entrevista a "Brisas" que un mallorquí sempre seria respectat per la policia quan parlés en català. Jo em vaig presentar amb la revista en mà. No va servir de res. Mirau-ho! No son de fiar...I ara en Bauzá els ha tornat a donar ales!
@Somera Rossa: Aprofitant-se de 300 anys de persecució del català combinada amb l'ensenyament forçat de LEPE (Lengua Española Propia de España), ens el volen continuar imposant i, amb una falta d'educació i respecte evidents, pretenen estar aquí sense necessitar la llengua pròpia del país on viuen. Nosaltres els farem veure que la seva actitud és, almanco, de mal educats i irrespectuosos. Com? No de la manera que ingènuament hem fet sempre, no amb més submissió, no girant la llengua, no amb més explicacions, no amb més "pedagogia", no amb més paraules; sinó amb un fet molt senzill: fent com si desconeguéssim el LEPE. Aquesta és la manera més eficaç que ho entenguin i, a més, és la reciprocitat que es mereixen tant pel que fa a la desconeixença voluntària com al menyspreu i a la negació del nom de la llengua. Tant hi ha d'allà aquí com d'aquí allà.
¿I quanta de gent hi deu haver que, per por de trobar-se amb una resposta com la d'aquests espanyols empleats de supermercats i per tal d'evitar conflictes, ja renuncia d'entrada a la llengua i consent a la imposició del LEPE?
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Saida Saddouki.¡Pues vaya testimonio! Una mentirosa compulsiva de tomo y lomo,condenada con todas las de la ley...
Aquestes dades són les que es denuncien, però n'hi ha molltes més. El que pa ssa que ningú diu res. I com més anirà més augmentarà aquesta discriminació alentada pels nostres governants.
Idò fa uns dies, a una senyora major, li va passar una cosa semblant a la caixa d'un Eroski del carrer de Ricard Ortega. Una caixera que es diu Ángela ( ho sé perquè ho du escrit a la camisa) li va muntar una filípica sobre "estamos en España" y hay que aprender a hablar en castellano. No vaig dir res, perquè no vaig assistir al principi de la història i a més la senyora en questió, no li va fer ni cas. I a més crec que tampoc la va entendre ni va saber què li deia. Crec que les actituds governamentals que hem vist últimament, estan tornant a reviscolar aquestes actituds. Hi tornaré a comprar, però esper que no em repeteixi l'episodi mai més. La queixa a l'encarregat, ningú la hi treurà i potser a la direcció d'Eroski tampoc.
Ropit: Va denunciar el comportament d´aquests dos empleats a l´encarregat del Supermercat? tornarà a compar-hi?
No sé perque perden el temps contestant a aquest tal Cabrit.. Tanmateix no aporta rès.
FE DE ERRADES. Rectific: Em va dir "HÁBLEME EN CRISTIANO". Per a Cabrit: Dimecres passat dia 12 de juny a les 17'30 vaig anar a comprar al supermercat Mercadona del carrer Lluís Salvador de Ciutat. Li vaig preguntar a un dependent d'uns 35 anys on estaven els envinagrats, i em va respondre: - Si no me habla en español... Li vaig respondre que vingués algú que m'entengués. Al poc temps se presenta amb un jove d'uns 30 anys, ros, rabassut i que pareixia un alemany. A davant l'altre m'escomet amb "xuleria forastera" (inconfusible): - ¿Que quiere? - Cerc els envinagrats... - ¡HÁBLEME EN CRISTIANO!- em va dir mentre somreia i mirava al company. Normalment davant una situació així jo responc amb una frase en hebreu o arameu que sé de memòria, i que deixa a l'altre sorprès fins que me diu: - No entiendo nada... - Idò vosté és un cretí (o una cretina, perquè també trob dones) que me demana que li parli en una llengua que no sap. Jo li parl en la llengua dels Apòstols, (ho dic en castellà o català segons si m'han provocat per ignorància o per fer un "torçamans", que els conec). Com que a aquest dependent el vaig trobar un prepotent estúpid, li vaig dir:- - Jo no rep ordres de ningú, i manco d'un que no es de la meva terra, que ha vingut de fora! ¿Supongo que me ha entendido? - Yo tambien soy de esta tierra...- em va respondre ja mig apagat. - ¡Que va a ser de esta tierra! (jo "mesclava"). ¡Si lo fuera al menos entenderia la lengua de esta tierra que llama suya! Me va acompanyar a l'envinagrat rabiós...I encara li vaig afegir: - I pensi que el puc denunciar "POR DISCRIMINACIÓN POR MOTIVOS DE LENGUA. S'ha enterat? La gent mirava sense dir res. Només un senyor de la meva edat em digué: - Perdoni que li digui, però vostè posava una cara que feia por! I no va esser necessari anar a Andratx o a Capdepera. Va passar a su-aquí. A la Plaça Cardenal Reig. I dimecres.