vaga ensenyament setembre 2012
UPyD critica que el TIL permet "relegar" el castellà a les optatives
UPyD critica que el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá permet "relegar" el castellà a les assignatures optatives.
Professors de la UIB i intel·lectuals, contra el TIL
Un grup de distingides personalitats del món acadèmic i cultural especialment vinculades des de fa temps a la recuperació de la plenitud i la dignitat de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes ha fet públic aquest dimarts 28 de maig un manifest que duu per títol Llengua, Educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics. Segons apareix plasmat al document, s'han decidit a fer públiques una sèrie de consideracions al voltant de l'aprovació del polèmic Decret de Llengües (TIL) del Govern per "convenciment", i perquè ara és més necessari que mai, afirmen, en un "període d'extrema gravetat" com el que vivim. Vegeu el manifest complet
El professorat es declararà insubmís al Decret de Llengües
El professorat es planteja declarar-se insubmís al Decret de Tractament de Llengües (TIL) que es posarà en marxa de forma progressiva el pròxim curs a primer curs de segon cicle (3 anys); a primer, tercer i cinquè de Primària i a 1r d'ESO. Durant la reunió de la comunitat educativa del passat 20 de maig celebrada a la UIB, algunes veus ja s'alçaren a favor d'aquesta acció, i poc a poc aquest acte de desobediència s'estén i pren força. Educació dóna directrius per aprovar les alternatives al Tractament Integrat de Llengües L'IES Marratxí enceta les consultes lingüístiques
Un cap de setmana ple d'actes en defensa del català
Un moment de la gala dels Premis de Maig de l'any passat.Foto: Arxiu. La xarxa territorial per la llengua, la cultura i el país ha organitzat per aquests dies nombrosos actes en defensa del català: lectures poètiques, premis culturals i recitals d'obres d'Espriu. Ahir horabaixa prop d'un centenar de persones van participar a Binissalem a l' "Enfilall de lectures: llegim el patrimoni". L'acte, que impregnà el poble d'un esperit festiu i reivindicatiu, consistí en una lectura continuada de texts literaris i poemes. En total, 25 persones van ser les encarregades de recitar les obres, mentre el grup local de música, Leiv Motiv, acompanyà amb els seus instruments. L'activitat va ser organitzada per l'agrupació local de l'OCB i el Fòrum Cívic de Binissalem. Per altra banda, el Centre Bic d'Inca, acollirà avui a les 19.00 hores el lliurament dels Premis de Maig, que organitza cada any l'OCB del municipi.
Els centres just tenen 15 dies per elaborar un projecte alternatiu al decret de llengües
Nins de l’escola Mata de Jonc, durant la manifestació de dijous en contra de la llei Wert a Palma. Foto: M.À.C. La Conselleria d'Educació posa tots els entrebancs possibles als centres educatius perquè no tinguin temps de presentar el seu projecte alternatiu a la distribució horària i lingüística del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Just tindran 15 dies per elaborar el projecte lingüístic si volen incloure més ensenyament en català del que estableix el decret. El secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, va fer arribar ahir als centres educatius les instruccions per a l'aplicació del TIL. Allà els indica que l'elaboració del primer esborrany del projecte sota la supervisió del director del centre s'haurà de fer abans del 25 de maig. Abans del 4 de juny, s'han d'haver recollit les aportacions del claustre i de les associacions de pares i mares sobre l'esborrany.
Llengua sobirana
Entre LAPAO a Aragói el Constitucionalun veu cert que el món realsupera tota ficció.A Aragó amb la invenciós'han superat amb escreixi la suspensió és un feixfeixuc que ja es presumia;però la sobiraniades del mateix poble neix.
Modalitats
Que totes les llengües del món tenen modalitats, dialectes i coses similars, però que funcionen amb un model estàndard, ho sap tothom. Tothom menys els dirigents del PP i molts dels adherits a la causa.
Milers de persones junten les mans a favor del català
El Correllengua arriba a Palma amb una gran festa reivindicativa a favor del català. Unes 5.000 persones, 15.000 segons els organitzadors, participaren ahir horabaixa en una cadena humana que juntà la plaça d'Espanya i Cort per fer arribar la flama per la llengua al cor de la ciutat. Al voltant de les 18.00 hores, milers de ciutadans començaren a arribar a la plaça d'Espanya. Allà els rebé la música popular de Bullagall. Molta gent, ben falaguera, participà en la ballada. L'ambient era d'allò més festiu i reivindicatiu amb senyeres, llaços a les jaquetes, algunes estelades i també moltes camisetes verdes de la plataforma Crida. Devers les 18.30 hores, el so de la batucada donà el sus a la cadena per la llengua.
Crida a la cadena humana d’avui
L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que els canvis que ha hagut de fer José Ramón Bauzá en el seu Govern responen que "la seva política lingüística ha desgastat els ja exconsellers". Per l'Obra Cultural, el president Bauzá "els ha cremat primer obligant-los a fer una política lingüística que té la majoria de la ciutadania en contra i després retraient-los la manca de resultats de les seves mesures impopulars".
Dues llengües de Bauzá
El president Bauzá afirmà ahir en el Parlament que ell no ataca la llengua "perquè en tenim dues". Es declarava així partidari, a la pràctica, de la política d'arraconament de l'idioma propi de les Balears des de fa 784 anys, preservat generació rere generació i en circumstàncies molt difícils des de principis del segle XVIII per la gradual imposició del castellà.
Barra de cap!
Amb plantejaments tan grisoshem d'encetar un nou camí.Sols al seny hem d'obeir.Ara cal ser insubmisos.No interessen els matisosque desbaratin l'acció.Aquesta insubmissióés, més que mai, necessàriaper servar la mil·lenàriallengua a l'educació.
Bauzá:“No s’ataca la llengua” perquè “en tenim dues”
La política lingüística a les aules tornà a protagonitzar ahir part de la sessió de control al Govern en el Parlament. El portaveu de la coalició MÉS, Biel Barceló, criticà el decret de tractament de llengües, que acaba amb la immersió lingüística per introduir el trilingüisme, i recriminà al president José Ramón Bauzá que s'hagi convertit en "l'enemic públic número u" de la llengua pròpia i que només tingui dues preocupacions:"enriquir-se" i "atacar la nostra llengua". Ell li contestà que "aquí ningú no ataca la llengua" perquè, entre altres coses, "en tenim dues". I defensà que el seu model és el de "la llibertat i l'elecció", mentre que el de l'oposició és el de la "immersió per obligació".
El català, llengua d’acollida per a la immigració a sa Pobla
El català avança com a llengua de socialització per als immigrants de sa Pobla. Aquesta és una de les conclusions, la principal, a les quals arriba l'estudi elaborat per Maria Joana Canyelles i que fou presentat dissabte de la setmana passada en el marc de les jornades d'estudis locals. L'estudi, que es titula Llengua: sa Pobla i la seva immigració. Una anàlisi comparativa (2003-2013), es basa en una entrevista feta els dos anys assenyalats al personal dels Serveis Socials i en qüestionaris resposts per mestres d'Infantil i Primària, d'una part, i per alumnes immigrants de l'IES Can Peu Blanc. Bàsicament, s'hi comparen les dades de llavors amb les d'ara.
El PP nega que es vulgui “acabar” amb la llengua
Un llaç per la llengua a la façana de l'IES Marratxí. Foto: Arxiu. El PP es defensà ahir de la pluja de crítiques suscitada arran de l'aprovació del Decret de tractament integrat de llengües, que suposa la derogació del Decret de mínims del català a l'escola. Miquel Vidal, secretari general del partit a Balears, afirmà que ni el president José Ramón Bauzá, ni el partit volen "acabar amb la llengua catalana", sinó tan sols defensar l'ús de les modalitats pròpies. "Continuam defensant el mateix de sempre: les modalitats lingüístiques del català propi de les Illes, encara que sembla que els altres passen per alt tot allò que no els interessa", assegurà Vidal.
La diputada popular Aina Aguiló fou una de les redactores de la gramàtica baléà
Aina Aguiló és diputada i membre de la Comissió de Cultura i Educació.Foto: Arxiu. La diputada del Partit Popular Aina Maria Aguiló és una de redactores de la gramàtica de la llengo baléà. L'anomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà explica en la seva pàgina web que la gramàtica és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble. Assegura que la comissió de gramàtica de l'Acadèmi està formada per la doctora en Llengues Romàniques Hella Schlumberger, el catedràtic d'institut Juan Vanrell Nadal, el filòleg de baléà i historiador Mikèl Garau i sa professora de Primari dòña Ayna María Aguiló Garcías, que també és diputada del PP. Aguiló fou la màxima representant del sindicat d'ensenyament ANPE fins que va decidir entrar en el món de la política. Ara mateix, forma part de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament.
El PP no vol “atacar” la unitat de la llengua
Jeroni Salom, president del PP de Mallorca. Foto: Arxiu. Jeroni Salom, president del PP de Mallorca, assegurà ahir que "ningú no vol atacar la unitat de la llengua", sinó "conservar i protegir les modalitats insulars" davant "una estandardització que no és la nostra". Aquestes declaracions es produeixen després de la polèmica generada per l'anunci del Govern Bauzá que subvencionarà amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears. El dirigent popular asseverà que des del partit "no s'entén tant d'enrenou", ja que des del "primer minut" el PP ha defensat la "potenciació i preservació de les nostres modalitats lingüístiques, una cosa que s'ha de fer des del Govern balear, que és el que en té competències, i sense, per suposat, pretendre lluitar contra la unitat de la llengua".
Bosch subvenciona amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears
Bauzá i Campos, a una anterior trobada al Consolat. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, confirmà ahir que destinarà 70.000 euros a subvencionar llibres de text editats en les modalitats lingüístiques balears. Concretà que els materials inclouran "lèxic específic de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes, encara que els manuals escolars mantindran com a base el català estàndard". Educació presenta l'esborrany del plurilingüisme als directors dels centres Enllaçats denunciarà a l'Europarlament el menyspreu del català Editorial: Bauzá, en mans del 30% del PP
Institut Ramon Llull sortida Balears
Alaró s’afegeix al Llull tot i estar en mans del PP
El poble d'Alaró, governat amb majoria absoluta pel Partit Popular, s'afegeix a la Xarxa de municipis i entitats de Balears pel Ramon Llull. És la primera localitat de Mallorca on la majoria de regidors conservadors no veten la incorporació a l'organisme encarregat de difondre la llengua i la cultura pròpies de les Illes a l'exterior. L'adhesió a la Xarxa de municipis la varen possibilitar el vot favorable del jove edil Llorenç Perelló (independent dins la llista del PP) i l'abstenció dels altres regidors conservadors. Els representants dels grups de l'oposició varen votar a favor d'entrar a la xarxa.
Enllaçats per la llengua es prepara per al 9 de març
Enllaçats per la llengua enllesteix els diferents actes que es duran a terme a tots els territoris de parla catalana el pròxim 9 de març de manera coordinada. Serà la primera vegada que la defensa de la llengua es realitzarà de simultàniament als Països Catalans després dels forts atacs del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a l’escola en català. Palma, el Mercadal i Eivissa plantegen diferents alternatives per actuar en la defensa de la llengua pròpia. L'edifici de la Riera de la UIBacollirà a partir de les 12.30 hores el Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears, obert a la participació d'entitats i personalitats de reconegut prestigi.
Manacor recupera els premis de la ciutat en català
Dos anys després de la bilingüització dels premis Ciutat de Palma, l'Ajuntament de Manacor llança ara una convocatòria de guardons culturals de característiques similars però només en català: els Ciutat de Manacor. En realitat, segons explicà la regidora de Cultura, Francisca Rufiandis, el que ha fet el Consistori és recuperar uns guardons que "fa 40 anys ja es donaven", però que ara es presenten amb voluntat continuadora i perquè tinguin un ressò global arreu dels Països Catalans.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina