"Nosaltres -ha asseverat- no ens disfressam de nacionalistes; estam orgullosos de ser espanyols, defensam la Constitució i afirmam que el subjecte de la sobirania és el poble espanyol, perquè la nació espanyola no és cosa discutible ni discutida; Espanya és una gran nació i ser espanyol és motiu d'orgull".
Aguirre ha fet aquestes afirmacions en el transcurs d'un acte celebrat pel PP a la localitat menorquina d'Alaior en el qual també hi han participat el president del Govern Balear, José Ramón Bauzá; el president del Consell insular, Santiago Tadeo; i la batlessa Misericòrdia Sugrañes.
L'expresidenta de la Comunitat de Madrid ha afirmat que "és precís afrontar el desafiament nacionalista", perquè "la gran riquesa d'Espanya és la seva unitat, la unió en la varietat."
"Estam embarcats en la mateixa empresa, i encara que existeixin diferències, compartim una mateixa història, i un projecte de llibertat i de vida en comú", ha manifestat.
"Aquells que volen separar-se del tronc comú d'Espanya -ha advertit-, a més de les conseqüències econòmiques, culturals i afectives, són branques que empetiteixen l'arbre, però sobretot han de tenir en compte que es moren".
Esperança Aguirre ha elogiat José Ramón Bauzá perquè "va tenir la valentia d'obrir el congrés del Partit Popular de Balears a la participació de tots els militants, el que li ha valgut una gran legitimitat democràtica."
"Bauzá defensa principis i valors que permeten exercir en plenitud els drets i llibertats dels ciutadans d'aquestes illes, que poden elegir el que prefereixen per als seus fills", ha assenyalat amb referència al decret de lliure elecció de llengua a les escoles.
Bauzá , per part seva, ha assegurat que "aquest Govern mereix la confiança dels ciutadans, perquè anam pel bon camí, adoptam les decisions correctes i estam fent les coses bé, com corroboren les dades i els resultats obtinguts".
Bauzá ha defensat la seva acció de govern "en l'equador de la legislatura", una vegada s'ha "posat ordre en els comptes públics de Balears". "Quan vam accedir al govern de la Comunitat Autònoma -ha destacat- no hi havia ni pressuposts aprovats, sinó prorrogats, es devien milers de milions d'euros a proveïdors, perquè aquí no es pagava a ningú, i era precís reduir el dèficit. El deute a les Balears que l'anterior Govern del Pacte va trobar en 1.780 milions el va augmentar fins els 6.160 amb les inversions silencioses que ara ha de pagar l'actual govern autonòmic".
El president de l'executiu balear ha assenyalat: "En catorze mesos hem posat ordre en l'administració i hem eliminat 113 empreses públiques, perquè ens trobam amb la comunitat autònoma amb major nombre d'empreses per habitant."
El líder del PP balear ha proclamat que els ciutadans "van manifestar amb claredat que volien canvis i reformes" i el seu Govern està responent "amb decisió i valentia, amb un programa de govern clar la prioritat del qual és la creació d'ocupació, la reactivació econòmica i atendre les necessitats socials", raó pe la qual s'ha "triplicat el pressupost en prestacions bàsiques i renda mínima d'inserció".
Elecció de llengua
En la seva intervenció, Bauzá ha efectuat una ferma defensa de l'elecció de la llengua d'escolarització per part dels pares: "A algú li incomoda que es pugui elegir en llibertat, però aquesta és l'opció i la decisió del Partit Popular".
"Els pares -ha recalcat- han de poder elegir en llibertat la primera llengua per als seus fills; han de ser els pares qui escullin, no els professors ni els directors; que elegeixin el que vulguin, perquè al final del procés educatiu els alumnes hauran après les dues llengües i un tercer idioma, que és l'anglès. Així aconseguim persones més ben formades, i amb més sentit a Balears, on vivim del turisme".
Bauzá ha subratllat que "els percentatges català-castellà no importen, el que importa és que els pares puguin elegir; l'èxit és elegir; l'èxit o el fracàs no és el percentatge de qui trien el castellà o el català, l'èxit d'aquest govern és la llibertat davant el fracàs de la imposició i l'obligació de l'anterior Govern del Pacte".
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Nacional madrileny?
No senyora, no anau disfressats, voltros representau el nacionalisme més barroer i impositiu que hi ha. Sou els vertaders hereus del que va deixar fermat i ben fermat el dictador.
No som una branca de l'arbre espanyol; som un altre arbre, som l'arbre català.
I ara, què ens venen a contar aquests dos als alaiorencs i als menorquins per extensió? Tot el que sempre s'han preocupat pel nostre benestar? Com han tingut en compte la insularitat? La quantitat immensa de vols diaris i barats que ens comuniquen amb la península? Que a Menorca hi ha cada dia més feina per a tothom des que ells governen a cops de decret? Que els catalans i catalanes que fidelment ens visiten des que tenc memòria i que quan els visitam noltros a casa seva ens tracten com germans han de ser a partir d'ara els nostres enemics? Que amb manco mestres i més allots per classe aprendrem millor tres llengües? Que els bancs tornen fer córrer el crèdit a baix interès per a la nostra moribunda indústria? Que als menorquins no ens treuran de canostra si deixam de pagar un parell de mesos la hipoteca perquè amb més imposts i pagues esquifides (aquells que encara en tenim) no arribam a final de mes? Serà que ens prenen per beneits o que ho són ells i no saben el que diven? Afortunadament el menorquins tenim fama de gent pacífica, tranquila i assenyada però més els val tornar prendre el vol i tornar per on han vingut això sí si pot ser amb una coneguda companyia irlandesa i pagant una fortuna perquè l'ansa de la maleta fa 2 cm de més. O millor no, que també ho acabarem pagant entre tots. Que ells van de franc.
Dona, dona, nacional espanyol. Però tampoc. Hi ha el psociata, que també ho és i no menys. IU, ídem. I upyd que vol ser hipernacionalespanyoh. Cap d'aquests mos traurà les castanyes del fos. I quan dic mos vull dir aquí, a ca nostra.
I?.