41 veus amb lletra
Les noves veus de la narrativa catalana queden recollides a partir d'ahir en un nou llibre de Lolita Bosch que, sota el títol de Veus, defuig dels academicismes per presentar l'essència de 41 escriptors menors de 45 anys. La selecció antològica s'ha basat, segons explicà ahir Lolita Bosch, a posar en valor la "creació contemporània" actual. Dins aquest repertori de lletrats, hi apareixen sis noms de les Balears ben dispars tant en mètodes literaris com per les seves històries.
Els immigrants del Principat defensen la llengua catalana
Més de 40 entitats d'immigrants de Catalunya han firmat un manifest en el qual surten en defensa del català com a llengua d'acollida i condemnen la decisió de la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei catalana d'acollida. "Estam d'acord amb la Llei d'acollida de Catalunya i sobretot amb el fet que el català, la llengua pròpia de Catalunya, sigui la primera del nostre procés d'acollida, que seguirà amb l'aprenentatge del castellà, de manera que, al final d'aquest procés, tindrem coneixement d'ambdós idiomes", exposen les diferents associacions d'immigrants. Segons els 41 col·lectius signants del manifest, "la millor manera d'integrar-te al lloc on vius és parlar la llengua pròpia d'aquest país; i a Catalunya, aquesta llengua és el català, que acceptam com a llengua comuna i d'ús social preferent". "No acceptam que una institució estatal, per molt legal que sigui, interfereixi en una decisió sobirana votada amb un ampli consens polític i social al Parlament del nostre país d'acollida, que és Catalunya", afegeix el document.
L'Obra exigeix més empenta pel català
L'Obra Cultural Balear exigeix que es "visualitzi que el català és la llengua pròpia d'aquest territori". Així es pronuncià ahir Jaume Mateu, president de l'OCB, qui ahir demanà a totes les institucions, i especialment al Govern, una major empenta per impulsar la llengua pròpia i proposà 12 "mesures urgents", entre aquestes la posada en marxa del Pla general de normalització lingüística, que fa més d'un any va ser aprovat i no s'ha aplicat. L'OCB iniciarà, sota el lema La llengua és la clau, una gira per tots els ajuntaments de Mallorca per presentar aquesta i onze propostes més amb l'objectiu de millorar la situació del català a les Illes. Segons Mateu, de l'aplicació d'aquestes propostes en depèn que l'OCB pugui fer un balanç positiu d'aquesta legislatura pel que fa a política lingüística. La primera de les reunions tindrà lloc demà al Consell de Mallorca, on els representants de l'Obra es reuniran amb la presidenta de la institució, Francina Armengol. Mateu explicà que l'aplicació del procés de normalització és "molt important" però alhora va deixar clar que "no pot ser que un procés duri deu anys, no podem estar permanentment en procés".
El català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea
El català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació amb el nombre de parlants, segons un informe de la Plataforma per la Llengua, que compara diversos països plurilingües per valorar la presència de les diferents llengües parlades i, en particular, el català. L'estudi, que analitza Suïssa, Finlàndia, Bèlgica, el Canadà i Espanya, compara el reconeixement legal que té el català en l'Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb característiques similars, com el nombre de parlants, en el context europeu. La conclusió és que Espanya és un cas "exagerat i extravagant", essent l'únic estat en tota la Unió Europea que no reconeix davant d'aquesta institució una llengua que és parlada per més del 10% de la població, ni tan sols "pretén demanar l'oficialitat malgrat tenir oportunitats", ha declarat avui el membre de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull. Segons la Plataforma, el català seria la catorzena llengua dins de la Unió Europea, amb un 17% de població que el parla, però encara així no és oficial dins d'Espanya ni de la Unió Europea i només se la reconeix en alguns territoris de domini lingüístic.
Més de 9.000 persones s'examinen de català aquest cap de setmana
Fins a 4.628 persones s'examinaran a partir de dissabte per obtenir el certificat B de català i unes altres 4.447 ho faran el dia 12 per aconseguir el C, amb la qual cosa sumen 9.075 inscrits per a la convocatòria extraordinària de febrer de la Direcció General de Política Lingüística. En aquesta convocatòria extraordinària només es faran exàmens per obtenir el nivell de coneixements elementals (certificat B) i el nivell de coneixements mitjos (certificat C), segons ha informat la Conselleria d'Educació i Cultura en un comunicat.
El Govern adapta els certificats de català a les directrius del Consell d'Europa
El Consell de Govern ha aprovat, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, el decret d'avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, mitjançant el qual s'adapten els certificats al Marc europeu comú de referència per a l'avaluació de llengües modernes del Consell d'Europa, que estableix una gradació més precisa.
El Parlament rebutja la pretensió de derogar la Llei de Normalització i el Decret de Mínims
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha aprovat avui una proposició no de llei que rebutja "el plantejament" de derogar la llei de Normalització Linguística de les Balears i l'anomenat Decret de Mínims que regula l'ensenyament en català, segons ha informat la cambra legislativa.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
Gabilondo assevera que el model lingüístic de Catalunya no està en qüestió
El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, ha assegurat avui que el model d'immersió lingüística de Catalunya no és el que està en qüestió, sinó que hi ha una sentència que assenyala que cal fer "compatible", ha explicat, que sigui el català la llengua vehicular amb els drets també de la llengua castellana.
La immersió lingüística centra els actes de la Diada de Catalunya
Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe. Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.
Madrid aporta 157.500 euros al cinema de les Illes en llengua catalana
El Ministeri de Cultura atorga enguany 157.500 euros per a la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català feta a Balears. Aquesta ajuda prové d'un conveni que el mes de maig passat signà l'exconseller Bartomeu Llinàs amb l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i que suposa una quantitat 13 vegades superior a la que rebé l'Arxipèlag any passat. Les ajudes que la Conselleria d'Educació i Cultura concedí el 2010 per a la producció del primer llargmetratge de Toni Bestard (130.000 euros), així com la distribució de Política Lingüística de cintes i documentals en català, i les subvencions atorgades per a la realització diversos curtmetratges han comptabilitzat de manera positiva perquè l'ICAA hagi decidit enguany incrementar la partida. I és que la dotació que aporta Madrid va directament lligada a la que fa realitzà la Comunitat en aquest mateix concepte.
Col·legis de Felanitx, Alcúdia i Maó, guardonats als premis Baldiri Reixac
Els col·legis Joan Capó de Felanitx i S'Albufera del Port d'Alcúdia i alumnes del Montcabrer de Muro i l'Antoni Juan Alemany de Maó, han estat guardonats amb XXXIII Premis Baldiri Reixac, instituïts per la Fundació Lluís Carulla, per la qualitat dels seus treballs en l'àmbit de l'escola catalana.
El Consell de Mallorca ha aprovat el Pla de Normalització Lingüística
El consell executiu del Consell de Mallorca ha aprovat avui el Pla de Normalització Lingüística adaptat a les directrius del Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears. El pla inicial del consell executiu, que va elaborar la UIB el 2004, ha estat el "full de ruta" que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística.
Acampallengua amb rock, rap, cançó d'autor i música popular
El grup Obrint el pas intervingué en l'Acampallengua de Ferreries, el juliol passat. Foto: RC. L'Acampallengua ofereix en la seva XII edició, que se celebra aquest cap de setmana a Campos, un cartell musical que inclou des de bandes de rock novelles i veteranes, cantautors, intèrprets de rap i grups de música tradicional. L'oferta musical, donada a conèixer avui per l'entitat promotora de l'Acampallengua 2011, Joves de Mallorca per la Llengua, arrenca en la tarda del dissabte amb un concert de grups que tracten d'obrir-se camí en l'escena rockera, com Aerosol, Eskasos, Si tot va bé, Skagerrak i Lemac. Avui mateix, a l'auditori de Campos se celebrarà una mostra de cantautors en format acústic.
Obert un punt d'autoaprenentatge del català a Son Espases
El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears ha obert un punt d'autoaprenentatge de la llengua catalana a l'Hospital de Son Espases. La gerent del Consorci, Catalina Siquier, la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, i el gerent de l'Hospital de Son Espases, Luis Carretero, han inaugurat aquest nou espai.
PP i PSOE rebutgen l'ús del català al Congrés
El president del Congrés, José Bono, va permetre ahir l'ús del català, el gallec i el basc en el debat d'una moció en la qual els partits nacionalistes defensaven poder usar les llengües cooficials en les seves intervencions i escrits a la Cambra Baixa. Això no obstant, la moció fou rebutjada amb els vots del PP i PSOE, raó per la qual els promotors de la iniciativa (CiU, PNB, ERC i BNG), que també firmava IU, van criticar els dos principals partits per haver-se negat a normalitzar la pluralitat lingüística al Congrés. Bono va permetre l'ús de les tres llengües i assegurà que ho feia per demostrar que en el Congrés impera la llibertat i perquè no vol veure demà (avui per al lector) titulars "demagogs" en els quals es llegeixi que a la Cambra Baixa s'impedeix l'esmentada llibertat.La primera a utilitzar un idioma diferent de l'espanyol fou la diputada de CiU Montserrat Surroca, que finalitzà la intervenció amb l'extracte d'uns versos en català del poeta Joan Maragall: "Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana". El diputat del PNB Aitor Esteban anà més enllà i parlà en basc durant la major part de la seva participació. Abans d'expressar-se en èuscar, Esteban lamentà en castellà que PP i PSOE continuïn negant als diputats "ni més ni manco" que el dret de parlar en la seva llengua.
El català serà “determinant” per certificar la integració dels immigrants a Catalunya
La Generalitat de Catalunya considerarà "determinant" que els immigrants sàpiguen català a l'hora de certificar el seu esforç d'integració de cara a la futura aprovació dels seus expedients d'arrelament, de reagrupació familiar o de renovació de residència. En aplicació de les lleis d'Estrangeria i d'Acollida, la Generalitat haurà de fer les certificacions de l'esforç d'integració, tenint en compte informes dels ajuntaments.
Només 1 de cada 3 residents sent el català com a llengua pròpia
L'augment del pes demogràfic dels nouvinguts que encara no han après la llengua pròpia ha fet davallar la proporció de persones que viuen en català. Si l'any 2003 se situava entorn al 50%, les dades de l'enquesta d'usos linguístics presentada ahir davalla aquesta xifra fins al 47,5%. A més a més, el coneixement del català (saber-lo llegir, escriure i parlar) ha caigut un 13% entre les persones foranes. Segons la directora de Política Lingüística, "el català pateix el risc de ser minoritzat a la badia de Palma i la illa d'Eivissa", on principalment parla el català el 36,5% i el 44% de la població, respectivament. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi presentat ahir per Margalida Tous, directora de Política Lingüística, i Andreu Sansó, director de l'IBANET (l'institut d'estadística del Govern).
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc