El català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació al nombre de parlants, segons un informe de la Plataforma per la Llengua, que compara diversos països plurilingües. L'estudi valora la presència de les diferents llengües parlades en aquests estats. L'estudi, que analitza Suïssa, Finlàndia, Bèlgica, el Canadà i Espanya, compara el reconeixement legal que té el català a l'Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb característiques similars, com el nombre de parlants, en el context europeu.
La conclusió és que Espanya és un cas "exagerat i extravagant", essent l'únic estat en tota la Unió Europea que no reconeix davant d'aquesta institució una llengua que és parlada per més del 10% de la població, ni tan sols "pretén demanar l'oficialitat malgrat tenir oportunitats", ha declarat avui el membre de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull. Els informes al·leguen que es fa "un tracte discriminatori contra el català" i es limita el seu ús amb almenys 500 lleis que imposen el castellà al territori. S'hi afegeix el no reconeixement com a llengua oficial malgrat la parlen més de 9 milions d'habitants, així com la impossibilitat d'incloure el català als webs oficials com els de la Casa Reial o l'Exèrcit.
Segons la Plataforma, el català seria la catorzena llengua dins de la Unió Europea, amb un 17% de població que el parla, però encara així no és oficial dins d'Espanya ni de la Unió Europea i només se la reconeix en alguns territoris de domini lingüístic. Els informes asseguren que el català és totalment ignorat en els webs institucionals de l'Estat, el Govern, el Parlament, l'Exèrcit, el Tribunal Constitucional així com el transport públic o l'agenda oficial. També es veu en inferioritat en l'etiquetatge de tot tipus de productes, així com a aeroports, carreteres, indústries, transports, avisos al consumidor, documents de l'Administració, denominacions d'Origen, entre altres.
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest informe aprofitant la situació de debat lingüístic, ja que volen que la llengua catalana aconsegueixi "un mínim d'estatus legal" o que se suprimeixin les normes impositives del castellà perquè, fins llavors, els ciutadans del domini lingüístic "no gaudiran dels drets que gaudeixen de les altres llengües".
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cinc normes (tres d'antigues i dues de les darreres) són una petitíssima mostra de la pesadesa de la lletra i l'esperit de les 500 que l'imperi espanyol ens imposa gràcies al plom que tenen a punt.
PPL = Pesat, Plom, Lletraferit. Ja val home, si volem mirar les lleis ja les mirarem cony!
ORDEN ARM/3522/2009, DE 23 DE DICIEMBRE, POR LA QUE SE REGULA EL PROCEDIMIENTO DE CONTROL DE ACCESO A PUERTOS ESPAÑOLES DE BUQUES PESQUEROS DE TERCEROS PAÍSES, Y LA IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN DE PRODUCTOS DE LA PESCA PARA PREVENIR, DESALENTAR Y ELIMINAR LA PESCA ILEGAL, NO DECLARADA Y NO REGLAMENTADA. Obliga a presentar la documentació per accedir a un port espanyol (encara que se situï en territori amb altres llengües pròpies), en castellà.
REAL DECRETO 1589/2009, DE 16 DE OCTUBRE, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS BASES REGULADORAS PARA LA CONCESIÓN DE SUBVENCIONES PARA LA IMPLANTACIÓN DE SISTEMAS DE ASEGURAMIENTO PARA LA MEJORA INTEGRAL DE LA CALIDAD DE LA LECHE CRUDA PRODUCIDA Y RECOGIDA EN LAS EXPLOTACIONES, Y SU CERTIFICACIÓN EXTERNA. Obliga a l etiquetatge en castellà tot incidint en la normativa concordant en matèria de productes alimentaris.
El català és l'única llengua de les Illes Balears. El castellà és imposat. Les altres llengües són voluntàries. Aquest és el trist i real panorama que tenim. Una llengua pròpia, una d'imposada i totes les demés voluntàriament practicades o no. Només el castellà és obligatori, quan una llengua s'imposa és, a la llarga, odiada. Quina llàstima que els polítics siguin tan carabasses!
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 27 DE DESEMBRE DEL 1978. Imposa únicament el deure de conèixer el castellà, com a única llengua oficial de l Estat. No hi ha cap altre cas d un país de la Unió Europea amb llengües pròpies tan parlades o que representen un percentatge tan alt de la població, com és el català, i que aquestes no siguin oficials de l Estat. El cas del català és el més excepcional i únic en aquest context per la gran quantitat de parlants. Aquest precepte no només determina la legislació posterior, sinó que implica que quan no se n esmenta per la normativa la llengua de les actuacions sovint es pressuposa l ús obligatori del castellà. També se n desprèn una pràctica monolingüe per part de les institucions generals de l Estat.
REAL DECRETO 2419/1978, DE 19 DE MAYO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION, CIRCULACION Y COMERCIO DE PRODUCTOS DE CONFITERIAPASTELERIA, BOLLERIA Y REPOSTERIA. Obliga a etiquetar en castellà.
ORDEN DE 1 DE SEPTIEMBRE DE 1965 POR LA QUE SE DETERMINA LA DENOMINACIÓN OFICIAL DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES. Estableix com a úniques formes oficials les castellanitzades per als noms dels aeroports del domini lingüístic català. Així, per exemple, l única forma oficial i que així apareix en tota documentació oficial per a l aeroport de Barcelona és Aeropuerto de Barcelona, o per a Mallorca és Aeropuerto de Palma de Mallorca.
Queda clar que aquest estat només vol defensar una llengua, i no és la nostra; per tant, és urgent disposar d'un estat propi. Esperar que l'Estat espanyol defensi el català és demanar la lluna en un cove.
Ensenyar o usar el català és perdre el temps. Visca la lengua del Imperio: el foraster. I si no, mirau què xerren persones -batles- tan intel·ligents com Delgado i José Ramón Bauzá.