Rafel Bosch: 'Farem un model lingüístic constitucional'
El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
La coalició PSM-IV-ExM no assistirà als Premis Ciutat de Palma
La coalició PSM-IV-ExM ha anunciat que no estarà present en el lliurament dels Premis Ciutat de Palma que organitza Cort perquè l'actual equip de Govern municipal "els ha recuperat en castellà", i ha reiterat el seu rebuig a "els atacs continus del PP a la llengua i la cultura catalana".
El problema del PP
El problema del PP no té cap relació amb els dois que fa amb el català que, per una banda, no canvien res substancialment i, per l'altra, no li provocaran cap erosió perquè l'oposició que aixequen no és transversal, està molt acotada socialment. N'és la prova que des que IB3 és bilingüe ha pujat molt en audiència. I evidentment encara molt manco el problema del PP pot ser, ni remotament, Antoni Pastor.
"Cap dels 3 treballadors de Son Espases no m'entengué en català"
"Si bé no podem pretendre que tothom que viu a l'Illa sàpiga expressar-se en la nostra llengua, sí que s'ha de fer l'esforç per part de tots almenys perquè l'entenguin (sic)". Aquesta és la resposta que va rebre el ciutadà Albert Cànoves de la cap d'Atenció a l'Usuari de l'hospital de Son Espases, Ángela Tumbarello, a la reclamació que registrà demanant els motius pels quals cap dels tres treballadors del centre sanitari esmentat als quals s'adreçà no l'entengué quan els parlava en català, llengua oficial a les Balears. "El desembre passat vaig acudir a Son Espases a fer-me una prova mèdica. A la recepció del Departament de Radiologia, on havia de fer-me la prova, ja no em varen comprendre. Vaig parlar en català i no m'entenien.
UGT exigeix la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública perquè vulnera la Constitució
El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
El pragmatisme s’apodera de l’IRL
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia
Coincidència de Bauzá i Mas en les mesures contra el deute
Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades. Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".
Els immigrants del Principat defensen la llengua catalana
Més de 40 entitats d'immigrants de Catalunya han firmat un manifest en el qual surten en defensa del català com a llengua d'acollida i condemnen la decisió de la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei catalana d'acollida. "Estam d'acord amb la Llei d'acollida de Catalunya i sobretot amb el fet que el català, la llengua pròpia de Catalunya, sigui la primera del nostre procés d'acollida, que seguirà amb l'aprenentatge del castellà, de manera que, al final d'aquest procés, tindrem coneixement d'ambdós idiomes", exposen les diferents associacions d'immigrants. Segons els 41 col·lectius signants del manifest, "la millor manera d'integrar-te al lloc on vius és parlar la llengua pròpia d'aquest país; i a Catalunya, aquesta llengua és el català, que acceptam com a llengua comuna i d'ús social preferent". "No acceptam que una institució estatal, per molt legal que sigui, interfereixi en una decisió sobirana votada amb un ampli consens polític i social al Parlament del nostre país d'acollida, que és Catalunya", afegeix el document.
Els consells de Menorca i Eivissa rebran més de 48 mil euros per a normalització
El Govern ha aprovat, a petició de la Conselleria de Educació i Cultura, atorgar un total de 48.300 euros als Consells Insulares de Menorca i Eivissa, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions de normalització i promoció de la llengua catalana. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha explicat el detall de l'aportació.
Impuls al Pla de Normalització Lingüística amb 900 accions en diferents àmbits
El Govern s'ha compromès a fomentar l'ús del català en tots els sectors de la societat, inclosos l'educació, la sanitat, l'església, els mitjans de comunicació, els sindicats, les empreses, els comerços, l'art i la cultura i l'esport, en compliment del Pla de Normalització Lingüística, aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana el passat 18 de juny de 2009, amb l'únic rebuig del PP.
Madrid aporta 157.500 euros al cinema de les Illes en llengua catalana
El Ministeri de Cultura atorga enguany 157.500 euros per a la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual en català feta a Balears. Aquesta ajuda prové d'un conveni que el mes de maig passat signà l'exconseller Bartomeu Llinàs amb l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i que suposa una quantitat 13 vegades superior a la que rebé l'Arxipèlag any passat. Les ajudes que la Conselleria d'Educació i Cultura concedí el 2010 per a la producció del primer llargmetratge de Toni Bestard (130.000 euros), així com la distribució de Política Lingüística de cintes i documentals en català, i les subvencions atorgades per a la realització diversos curtmetratges han comptabilitzat de manera positiva perquè l'ICAA hagi decidit enguany incrementar la partida. I és que la dotació que aporta Madrid va directament lligada a la que fa realitzà la Comunitat en aquest mateix concepte.
La immersió lingüística centra els actes de la Diada de Catalunya
Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe. Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.
Gabilondo assevera que el model lingüístic de Catalunya no està en qüestió
El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, ha assegurat avui que el model d'immersió lingüística de Catalunya no és el que està en qüestió, sinó que hi ha una sentència que assenyala que cal fer "compatible", ha explicat, que sigui el català la llengua vehicular amb els drets també de la llengua castellana.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula