L'augment del pes demogràfic dels nouvinguts que encara no han après la llengua pròpia ha fet davallar la proporció de persones que viuen en català. Si l'any 2003 se situava entorn al 50%, les dades de l'enquesta d'usos linguístics presentada ahir davalla aquesta xifra fins al 47,5%. A més a més, el coneixement del català (saber-lo llegir, escriure i parlar) ha caigut un 13% entre les persones foranes. Segons la directora de Política Lingüística, "el català pateix el risc de ser minoritzat a la badia de Palma i la illa d'Eivissa", on principalment parla el català el 36,5% i el 44% de la població, respectivament.
Aquestes són les principals conclusions de l'estudi presentat ahir per Margalida Tous, directora de Política Lingüística, i Andreu Sansó, director de l'IBANET (l'institut d'estadística del Govern). Les dades corresponents a 2010 es comparen amb la darrera enquesta realitzada, que data de 2003. Cal matisar, però, que la comparació no és del tot correlativa, ja que s'empren preguntes diferents a cada qüestionari.
En tot cas, Margalida Tous admeté que "els resultats no són bons". De fet, allò que més preocupa és la situació del català a Menorca. Tous explica: "Menorca ens ha sorprés, ja que pensàvem que assoliria uns resultats similiars a comaques plenament catalanoparlants, com la Tramuntana, i no ha estat així". A Menorca, concretament, un 62% dels ciutadans s'expressen normalment en català, davant el 37% que ho fan en castellà. L'ús del català a la resta de zones, en canvi, es manté estable. Les comarques amb un ús majoritari són Tramuntana (74,6% de parlants del català) i el Pla (74,5%), Raiguer (66,4%), Sud (62,5%), Llevant (56%), Nord (55%) i Formentera (61%).
Els autòctons l'escriuen molt més
La bona notícia de l'enquesta és que l'ús del català pels nascuts a les Illes es consolida, segons assegura la direcció de Política Lingüística. Això significa que la població autòctona ha augmentat la capacitat d'escriure'l (+26%), fruit de l'alfabetització en català impulsada en els anys 80. De fet, les dades globals de coneixement a l'Arxipèlag mostren que el 85% de la població entén la llengua catalana; el 63,4% la parla; el 70,8% la llegeix i el 47,9% l'escriu.
Just un de cada tres ciutadans sent la llengua com a pròpia
Tot i que el 47% dels ciutadans de les Illes parlen principalmen el català, tan sols el 36% el consideren com la seva "llengua pròpia". De fet, són més els enquestats que consideren que la seva és el castellà, amb la qual cosa assoleixen un 45,8%. Enmig queda un 6% de la població que sent com a pròpies les dues llengües. I un altre 12% que no ho sent de cap de dues, ja que són persones vingudes de fora de les Illes i que tenen un altre idioma propi.
El català, en canvi, és l'opció triada majoritàriament quan els demanen quina llengua consideren pròpia de la Comunitat Autònoma. Exactament un 65,6% dels enquestats respòn que la pròpia de Balears és la catalana; tan sols un 10,9% assegura que ho és el castellà. Ara bé, quasi un de cada cinc enquestats (19,7%) assegura que els dos idiomes són propis de les Illes. I un 3,68% encara diu més: que qualsevol llengua que tengui parlants en aquest territori s'ha de considerar com a pròpia de les Illes.
Crida al voluntariat
Per un altra banda, la directora de Política Lingüística, Margalida Tous, féu ahir una crida a la societat perquè es faci voluntària lingüística. "No donam a l'abast, hi ha més sol·licituds de persones que volen aprendre la llengua que no catalanoparlants", va assegurar la nacionalista, a més de remarcar que on més s'han de menester voluntaris és a Palma.
Els joves la coneixen, però la meitat no l'usen
Després de desglossar les dades per grups d'edat quinquennnals, aquestes xifres mostren que més del 90% de la població amb edat compresa entre 15 i 19 anys té un coneixement ple del català, és a dir, que l'entén, el parla, el llegeix i l'escriu. Ara bé, tan sols el 51,6% dels joves d'aquesta franja l'utilitza com a llengua principal. La conclusió és òbvia: tots els joves saben parlar català, però només l'empren la meitat. Aquests resultats es confronten amb els de la franja de 30 a 34 anys, el grup d'edat amb el percentatge de coneixements més baixos. Si entre els més joves i els més vells el coneixement és pràcticament absolut, la franja dels 30 presenta dificultats. Segons Tous, "aquí hi ha els nouvinguts que acaben d'arribar i no troben el moment de posar-se a estudiar el català, ja que la seva principal preocupació és trobar feina". L'ús del català en aquesta franja davalla fins al 23,7%.
108 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Som minoria, si. Però els autòctons tenim (gairebé tota la majoria d'autòctons) propietats: una casa, un tros de terra..... que heretarem (i heretam) dels nostres familiars quan passen a millor vida. No es pot dir el mateix de la gran majoria de rates xarnegues que ocupen la nostra terra: la majoria malviu a un pis de lloguer i paga el lloguer a un autòcton. Els espanyols, sud-americans, musulmans, africans, europeus de l'Est.....la gran majoria viu de lloguer pagant-lo a un mallorqui. O sigui que la xuleria dels forasters desacredita la seva cultura, educació, etc.... Els únics que ens fan front a nosaltres els autòctons, són els alemanys. Aquests han comprat nombroses cases i finques de Mallorca i malauradament la majoria no s'integra. Però bé, els alemanys com a mínim donen doblers a nosaltres els mallorquins; no com els xarnegos, que ens els roben.
Tant si som pocs com si som molts els catalanoparlants hem de tenir TOTS els drets dins el nostre territori. TOTS.
Menos mal que aún queda gente que no se quiere dejar pisotear por la flotilla catalana.
Puesto que esta encuesta dice que tan solo 1 de cada 3 residentes en Baleares considera el catalán como su lengua, escribo en castellano y así llego a mas gente. Si esta encuesta es fiable lo único que indica es el fracaso estrepitoso de la imposición del catalán, lengua ajena a las Baleares, aunque, si, es similar. Se ha utilizado "La llengua" para buscar el consenso que no consiguen en cataluña para conseguir la independencia y para eso se han inventado los Països Catalans, así parece que somos mas los que deseamos esta independencia. ¡MENTIRA Y MANIPULACIÓN!. Al margen de las similitudes lingüisticas, no hay absolutamente nada mas que culturalmente nos ate a cataluña, ni la arquitectura tradicional, ni la gastronomía, ni el folclore, ni las tradiciones.Lo mismo que la tan cacareada "repoblació catalana de les illes". Han censurado, manipulado y tergiversado textos y datos históricos, que afortunadamente ya comienzan a salir a la luz. Todo eso de la Catlunya, una gran i lliure, països catalans, cataluña insular etc.. es un invento, una gran mentira que se han sacado de la manga para conseguir llevar a cabo este negociete millonario que son las subvenciones made in Catalonia, es una vergüenza. ¡SOM BALEARS! ¡MAI MOS FEREU CATALANS! JO XERR MALLORQUÍ, NO CATALÀ.
A mi personalment , mancanten ses estedisticas com aquexa , se sol fica tod dedisn es matex sac, poblecio balea, s'elza ha ocurrit demana a aquexos que contan com que xerran,rallen , catala si lo que fan es xerra,rallen , menorqui ibisenc,mallorqui?? ben segu que no no fos cosa fosin mes lementables ses cifres per ells,perque es ben diferent parla aquex berceloni que enseñen a sa escola que que xerra , rella ses diferentes llengos illenques y no sere jo qui vagi perlant berceloni SOM BALEA MAY CATALA y pertat xerr sa maua llengo , encuant es que venen de fora no se de que se sosprenen.... per una altra bande ma grederia sebre que elza ha costat aquex estudi , perque exi com esteym emb aquexa crisis , tuda es dobes emb axo en lloc de invertiro en creasio de feyna, me perex lementable
A ca nostra mai s'ha xerrrat ès català, sempre l'hi hem dit mallorquí, es meus padrins i repedrins mai varen anomenar català a sa nostra llengo. Voleu memòria històrica només per lo que vos interessa.
Coco Com pots ser tan manipulador?. però si ets conegut a n'aquest fòrum per criticar tot quan no fos xerrar en castellà?. Però si a tu es mallorquí te fa rabi que existeixi i no pots aguantar que sa gent el xerri enlloc des castellà!. Vaja, que fer-te cas a tu és com demanar a un piròman com apagar un foc. !.
Mem Francesc,jo no mesclo res, ho fa l'enquesta o l'enquestador, així que no t'emprenyes amb mi si no t'agraden els resultats.I m'has inclós en el percentatge que t'ha sortit dels pebrots, així perquè sí, i resulta que som jo qui mesclo qüestions personals, quina gràcia!
como no va a haber catalanofobia.....
An el balear-català-valencià ha estat conegut per el nom de llengua espanyola, como ho demostra el nom espanyol amb francès, occità, italià, castellà, portugués. Nosaltres som els espanyols, els forasters són els castellans. Aquí, se ha dit castellà a qui no era espanyol. Fou l'any 1921 quan els castellans donaren el nom de "espanyol" a la seva llengua, ignorant que pertocava un mot com "hispana", "hispanesa", "hispaniense", etc. però mai "española", ja que pertocava en castellà "españuela". Els castellans han falsificat la història. La pregunta a fer an els historiadors i gramàtics seria quina ès la llengua que li correspon el nom de "española".