El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". | M. À. Cañellas.
Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit.
En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera.
També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
Tanmateix, Vicenç Thomàs, exconseller de Salut, li replicà que la moció del PP "està plena de falsedats". Segons Thomàs, el decret de català signat sota el seu govern "no impedeix a ningú optar a una plaça i tampoc no pareix que els professionals hagin deixat de presentar-se a les oposicions pel català". Thomàs afegí que tampoc no li consta que "en dos anys i mig hagi partit cap metge per aquest motiu".
El diputat menorquí Nel Martí, del grup PSM-IV-ExM, també votà en contra de la moció del PP, tot assegurant que "la defensa de la llengua pròpia ha de ser una prioritat".
Així mateix, la parlamentària Esperança Marí, de la coalició Pacte per Eivissa, va assegurar que "treure el requisit del català empitjorarà la sanitat, en comptes de millorar-la". Marí va titllar de "fal·laç" el poscionament del PP, ja que, segons les seves dades, "enguany hi havia un concurs de 2.000 places i s'hi han presentat més de 13.000 metges i metgesses". La majoria del PP a la Comissió de Salut (9 membres per 5 de l'oposició) fa que el Parlament insti el Govern a modificar la norma.
81 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La qüestió és anar arraconant la llengua pròpia dels mallorquins fins a deixar-lo com a llengua folklòrica, és el propòsit inconfessable del PP. Per ells que son uniformistes tan sols hi ha cabuda per el castellà i la resta fa nosa.
Hem de tenir ben clara la diferència entre deure i dret quan la constitució espanyola ens imposa el "deber de conocerlo" i ens garanteix el "derecho a usarlo". Fins i tot d'acord amb això, tenim dret a parlar català sempre. Ningú no pot forçar-nos a parlar una llengua forastera que coneixem per obligació imposada.
On queda la meva llibertat com a mallorquina si quan expliqui què li passa a la meva bufeta, què tenc al colze o al genoll o que tenc mal d'esquena el doctor em diu "quèèèè?" i es queda tan ample?
Se pot triar metge, jo mateixa ha canviat de metge dues vegades, (i no per motius llingüistics, per cert). Tan sencill com demanar un metge mallorquí (o un que xerri sa nostra llengua),a sa sanitat publica cal esperar mes temps, fins que hagi un buit, a sa privada, conque pagues,no hi ha problema. Encara que jo, personalment, tenc altres preferencies a l'hora de triar metge.
Parlem clar: Hi ha molta gent jove que té el títol de Metge o d´Enfermer, i d´aquesta manera els lleven sa feina extrangers que en sa majoria dels cassos no els arriben a sa sola de ses sebates, i per afegir són menys amables. Però aquest Govern odia els mallorquíns, i ens vol tot el mal possible.
El Català no és molt dificil. Si tot una senyor metge no és capaç d´aprendre una llengüa que s´assembla a l´Italià, al Francès i a l´Espanyol, jo no vull que me posis ses mans damunt, ni tan sòls per mirar-me un call. Vénen mals carnicers en lloc de metges i a més no volen aprendre sa Nostra Llengüa. Prefereixo anar a un curander o deixar que sa Mare Naturalesa vagi fent el que ha de fer.
Diuen que el que paga mana,fals,nosaltres els paguem el sou i ells fan el que volen.Aquest parlament és una vergonya,només defensa els interessos d´una part de la població i que curiosament no és l´autóctona.
El personal sanitari haurà d'aprendre el català vulgues no vulgues perquè jo no faig comptes girar la llengua.
Una vegada Doña Aina Moll, va dir a una conferència, que tenim una arma molt poderosa i que mai usam: parlar, ja que tenim tot el dret, sempre en català, i qui no ens entengui, que es foti. Preniu llum de Na Pintora! Jo, quan vaig a demanar un servei, metge, misser, policia local, etc. ja solicit per endavant que vull parlar amb un que també xerri en mallorquí. I sempre surt amb la meva.
Volem el català com a requisit. Una persona que atén una societat on existeixen dues llengües oficials necessàriament ha de conèixer les dues llengües.