Jaume Mateu, en una imatge d'arxiu. | CHRISTIAN PONCE

TW
0

L'Obra Cultural Balear exigeix que es "visualitzi que el català és la llengua pròpia d'aquest territori". Així es pronuncià ahir Jaume Mateu, president de l'OCB, qui ahir demanà a totes les institucions, i especialment al Govern, una major empenta per impulsar la llengua pròpia i proposà 12 "mesures urgents", entre aquestes la posada en marxa del Pla general de normalització lingüística, que fa més d'un any va ser aprovat i no s'ha aplicat.

L'OCB iniciarà, sota el lema La llengua és la clau, una gira per tots els ajuntaments de Mallorca per presentar aquesta i onze propostes més amb l'objectiu de millorar la situació del català a les Illes. Segons Mateu, de l'aplicació d'aquestes propostes en depèn que l'OCB pugui fer un balanç positiu d'aquesta legislatura pel que fa a política lingüística. La primera de les reunions tindrà lloc demà al Consell de Mallorca, on els representants de l'Obra es reuniran amb la presidenta de la institució, Francina Armengol.

Mateu explicà que l'aplicació del procés de normalització és "molt important" però alhora va deixar clar que "no pot ser que un procés duri deu anys, no podem estar permanentment en procés". El màxim responsable de l'Obra assegurà que amb aquestes reunions "no es posa ningú contra la paret, perquè només es demana que s'utilitzi i defensi la llengua pròpia". De la mateixa manera, Mateu afirmà que "no s'ha de tenir por perquè no fem cap acte revolucionari i hem de saber què fer perquè se senti el català".

Arran d'aquest punt, el president de l'OCB anuncià un baròmetre que mesurarà el català i el seu ús per part dels ciutadans. El president va justificar l'aplicació d'aquesta eina perquè a "l'Obra Cultural volem fets reals i concrets".
Una altra de les peticions que Mateu presentà és "la recuperació de les freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) que s'havien rebut a les Illes Balears". Així mateix, l'Obra aposta per la formació, ja que "hi ha d'haver multiplicitat d'oferta pel que fa a nivells, vies d'accés, ocupació o durada, perquè ningú que desitgi aprendre català o millorar-lo quedi sense possibilitats de fer-ho".

En el programa La llengua és la clau, en el qual s'emmarquen les peticions de l'Obra, també hi apareixen una sèrie de propostes dirigides als ajuntaments i al Consell de Mallorca. La primera petició als distints consistoris, amb clara referència a Cort, és la "creació de la figura del dinamitzador lingüístic, amb la funció de crear sinergies favorables a la llengua catalana dins el teixit associatiu de les barriades".

Una altra sol·licitud de l'Obra Cultural als ajuntaments és la "d'assegurar que els càrrecs públics facin les seves intervencions en la llengua catalana". Crear una ràdio municipal totalment en català és una altra de les propostes.
Pel que fa a les peticions al Consell, en destaca la de "garantir que l'atenció al públic, les reunions informatives i els plens es facin sempre en llengua catalana". A més a més, exigeix a la institució que incrementi els ajuts i els recursos destinats a la normalització lingüística.