Guindos assegura a l'Eurogrup que faran més ajustaments abans que acabi aquest mes
El ministre espanyol i el president de l'Eurogrup, a una anterior reunió. Foto: Arxiu. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, s'ha compromès aquest divendres davant els seus socis de l'Eurogrup a complir l'objectiu de reducció del dèficit per a enguany (fins el 6,3% del PIB), i ho farà adoptant més retallades i ajustaments si resulta necessari. «Ens ha garantit que l'objectiu fiscal per a aquest any està a l'abast de la mà. El ministre espanyol ha reiterat de ple el compromís de les autoritats espanyoles per complir els objectius de dèficit, com exigeix la recomanació revisada per dèficit excessiu, incloent l'adopció de mesures addicionals si cal», ha dit el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.
rescat europeu a la banca espanyola
El BCE comprarà bons sobirans si els estats demanen prèviament el rescat
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha confirmat aquest dijous que comprarà deute sobirà dels estats amb problemes de l'eurozona, com és el cas d'Espanya, amb l'objectiu de garantir la «irreversibilitat» de l'euro. La intervenció, emperò, estarà subjecta a «estrictes condicions», supervisades pel fons Monetari Internacional (FMI), i haurà d'anar precedida per una petició d'ajuda al fons de rescat de la UE per part dels Governs beneficiaris.
El FMI demana a Espanya que incrementi l'IVA i baixi els salaris dels funcionaris
El Fons Monetari Internacional (FMI) demanà ahir a l'Estat espanyol un increment immediat de l'IVA, una baixada dels salaris del sector públic i l'eliminació de beneficis fiscals per assolir la consolidació fiscal necessària i complir els objectius fixats. En la presentació d'un informe periòdic sobre l'economia espanyola, el FMI subratllà la dificultat que es compleixin els objectius fiscals del Govern espanyol i demanà "un augment de l'IVA i els impostos especials, mesures que s'haurien de prendre ara mateix".
L'eurozona aprova el segon rescat de 130.000 milions d'euros per a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han aprovat, després de 13 hores de negociacions, un segon rescat de 130.000 milions d'euros per a Grècia a fi d'evitar així la fallida del país i la seva sortida de l'eurozona. "El segon rescat donarà a Grècia el temps necessari per seguir una senda creïble de consolidació fiscal i reformes estructurals i permetrà el seu retorn al creixement sostenible i a l'ocupació, mentre preservarà l'estabilitat financera a Grècia i a l'eurozona en el seu conjunt", ha dit el president luxemburguès, Jean-Claude Juncker, al terme de la reunió. El compromís ha estat possible després que la banca hagi cedit a les pressions de la UE i hagi acceptat assumir més pèrdues sobre els bons hel·lens.
De Guindos es mostra partidari de controls trimestrals del dèficit a les comunitats
El ministre d'Economia, en una imatge d'arxiu. El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que, segons la seva opinió, seria "perfecte" que els controls als comptes autonòmics es fessin cada tres mesos, però en tot cas ha dit que han de ser controls "suficients" perquè el que hi ha ara no ha funcionat en vista de la desviació dels objectius de dèficit públic de les comunitats. De Guindos, en declaracions a TVE recollides per Europa Press, ha subratllat que el Govern "no pretén fer de policia" de les comunitats autònomes, encara que ha subratllat que hi ha d'haver transparència i l'assumpció de responsabilitats per part de les comunitats en l'objectiu de l'estabilitat pressupostària. El ministre ha insistit que el dèficit fixat per a aquest any és del 4,4% del PIB, que el compliment dels compromisos amb Brussel·les és ineludible i imprescindible per tornar a generar confiança, malgrat que no serà "ni senzill ni fàcil" aconseguir-ho i ha costat mesures "doloroses" com el recàrrec temporal a l'IRPF. De Guindos, que ha descartat una apujada de l'IVA i la implantació per ara del copagament sanitari, ha deixat clar que l'estat complirà els seus objectius, malgrat que l'FMI ha dit el contrari, i ha recordat que aquesta institució, a la que ell "pren seriosament" per ser una referència important, s'equivoca també de tant en tant. El ministre s'ha referit també a la reforma laboral, de la qual ha dit que és el "punt clau" per generar confiança, fins i tot més important que l'ajust pressupostari que Espanya ha de dur a terme, tenint en compte que l'estat té una taxa d'atur del 22%.
L'FMI preveu una contracció de l'1,7% del PIB espanyol el 2012 i del 0,3% el 2013
Espanya estarà en recessió com a mínim aquest any i el pròxim, segons reflecteix l'esborrany de l'actualització de les previsions del Fons Monetari Internacional al qual ha tingut accés l'agència italiana Hansa, i que augura la caiguda de l'activitat econòmica el 2012, quan el PIB patirà una contracció de l'1,7%.
L'FMI assegura que té suficients recursos per als seus membres
El Fons Monetari Internacional (FMI) assegura que té suficients recursos financers fins al moment per servir-los als seus membres, va dir el dimecres a Nova Delhi el vicedirector gerent del Fons, Zhu Min.
Lagarde: «l'economia global s'enfronta a l'amenaça d'una dècada perduda»
L'economia global corre el risc de patir una «dècada perduda» amb baix creixement i elevada desocupació arran de les turbulències financeres que tenen el seu epicentre als països desenvolupats, als quals la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha reclamat l'"especial responsabilitat" d'adoptar les mesures necessàries per restaurar la confiança.
Itàlia desmenteix que l'FMI i la CE passaran a controlar les seves reformes
Itàlia ha desmentit que existeixi un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per supervisar les reformes econòmiques de l'Executiu i ha assegurat que tan sols demanarà "consell" a l'FMI sobre l'aplicació de les mesures requerides per la Unió Europea al primer ministre italià, Silvio Berlusconi durant l'últim Consell Europeu, segons han assegurat fonts oficials de l'Executiu italià al diari 'La República'.
El FMI demana a Europa consolidació fiscal per mantenir la recuperació
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat avui a les economies avançades d'Europa, entre aquestes Espanya, a aplicar una "consolidació fiscal creïble" per sostenir la seva recuperació i minimitzar l'impacte sobre el creixement. Al seu informe de "perspectives econòmiques regionals per a Europa", presentat a Viena, el Fons assegura que una millora del marc fiscal "fomentarà la credibilitat dels ajusts fiscals" aplicats pels Governs en els últims mesos.
L'FMI avala el pla d'ajust
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va donar suport ahir al Govern espanyol i qualificà de "molt eficaces" les mesures d'ajust fiscals i laborals que ha adoptat el president Zapatero per afrontar la crisi i remuntar l'economia.
L'FMI augura una recuperació «feble i fràgil» per a Espanya
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que l'incipient recuperació de l'economia espanyola serà «feble i fràgil» per això reclama l'aplicació «urgent» de mesures d'ampli abast dirigides a reequilibrar l'economia i restaurar la confiança entre les quals cita una reforma «radical» del mercat laboral, així com la consolidació del sector bancari i dels comptes públics.
La UE aprova un fons de rescat dotat amb 750.000 milions
La ministra Salgado i el Comissari Rehn han exposat els detalls del pla després d'onze hores de reunió. Foto: Efe. Els ministres d'Economia de la UE han aprovat aquest dilluns després d'11 hores de negociacions un fons de rescat dotat amb 500.000 milions d'euros per assistir els països de l'eurozona, i especialment Espanya i Portugal, si tenen problemes per refinançar el seu deute. En el mecanisme, hi participarà també el Fons Monetari Internacional (FMI), amb una aportació que podria arribar a 250.000 milions d'euros, ha anunciat la vicepresidenta del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. L'objectiu d'aquest mecanisme és frenar el contagi de la crisi d'endeutament grec a Espanya i Portugal. Com a contrapartida, els dos països es van comprometre a prendre «importants noves mesures de consolidació fiscal el 2010 i 2011». L'Ibex assoleix seva major pujada gràcies a la UE, el FMI i el BCE
L'FMI insta Espanya a retallar el dèficit ja
El Fons Monetari Internacional (FMI) va demanar ahir a Espanya, Irlanda i Portugal, països que han sofert un major impacte dels mercats per la crisi grega, que apliquin "ràpidament" els seus plans d'ajust fiscal.Caroline Atkinson, portaveu de l'FMI, va dir que Espanya ha presentat un programa de mesures "bastant gran" i va emfatitzar que és necessari posar-lo en marxa amb celeritat per aconseguir la reducció del dèficit.Espanya s'ha vist sacsejada pels efectes de la crisi grega perquè, malgrat que el seu nivell de deute és menor que la mitjana europea, el dèficit és molt alt i les perspectives de creixement són més negatives que la de la majoria dels seus veïns. Les declaracions d'Atkinson es produïen el mateix dia que la borsa espanyola patia la cinquena major caiguda de l'any pel retrocés dels mercats internacionals i l'especulació contra els actius dels països que podrien tenir problemes similars als de Grècia. L'índex de referència del mercat estatal, l'Íbex-35, va perdre 282,60 punts, equivalents al 2,93%, fins a 9.352,60 punts, nivell semblant al registrat el juliol de 2009. Les pèrdues anuals augmenten al 21,67%.
Jean-Claude Trichet insisteix que Espanya i Portugal no són Grècia
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, ha subratllar que "Espanya i Portugal no són Grècia", després d'una reunió de la institució a Lisboa. "Tots els països han de fer tot el que se'ls ha demanat i seguir un rumb que els pugui portar a l'estabilitat a mitjà termini", ha apuntat Trichet. En una roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern del BCE, el president de l'organisme ha indicat que aquesta estabilitat serà "fonamental per a les famílies, animarà a les empreses" i tranquil·litzarà els observadors externs. Els bancs europeus, en perill segons Moody's
S'activa el major pla de rescat de la història: 110.000 milions per a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona van acordar ahir activar el pla de rescat de Grècia, dotat amb un total de 110.000 milions d'euros per a un període de tres anys, entre 2010 i 2012, dels quals 80.000 milions seran préstecs bilaterals dels països que comparteixen la moneda única i la resta l'aportarà el Fons Monetari Internacional (FMI), Espanya hi posarà 3.672 milions d'euros el 2010 i en total, per al conjunt dels tres anys, 9.792 milions, el 12,24%, segons va anunciar la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Els ministres d'Economia van augmentar així l'assistència de 30.000 milions d'euros a la qual ja s'havien compromès per a enguany (i als quals l'FMI sumarà 15.000 milions més amb l'objectiu de salvar Grècia de la fallida, calmar els mercats i restaurar l'estabilitat de l'eurozona). També van activar formalment el mecanisme d'assistència financera, tal com havia demanat el Govern grec el 23 d'abril, cosa que permetrà que els diners vagin arribant a Grècia a mesura que els diferents països completin els seus respectius tràmits estatals, segons explicà Salgado.
Optimisme a l'FMI
S'ha apreciat el primer signe positiu en les projeccions dels organismes supraestatals des de l'inici de la crisi financera. El Fons Monetari Internacional ha elevat les seves previsions de creixement mundial per a 2010 des de l'1,9% que calculava per abril a un 2,4% gràcies a les diverses mesures d'estímul aprovades aquests darrers mesos.
L'FMI ho pinta negre...
Mals presagis. El PIB de l’Estat caurà un 3% enguany i un 0,7% el següent, segons els càlculs divulgats ahir per l’FMI, que reduí els pronòstics de creixement de tots els estats grans a causa de la inestabilitat financera. El Fons Monetari Internacional (FMI) augura més desocupació a Espanya i una recessió més prolongada que el que vaticinà per gener, en vista del daltabaix de la producció a Europa i als Estats Units durant els darrers sis mesos.
La solució: injectar més doblers a l'FMI i lluitar contra els paradisos fiscals
La lluita contra els paradisos fiscals i la injecció de quantitats multimilionàries a entitats de gestió financera internacional, com sol ser el cas de l’FMI, ja s’anaven anunciant com a prioritats en les reunions prèvies a la cimera. I finalment, així fou: la solució per resoldre la crisi econòmica mundial passa per injectar un bilió de dòlars (743.000 milions d’euros) als "organismes multilaterals". Així ho anuncià ahir en roda de premsa el primer ministre britànic, Gordon Brown, després que els líders arribassin a un acord ferm sobre aquests punts.
Serà pitjor del previst
El Fons Monetari Internacional (FMI) va predir ahir que l’economia espanyola es contraurà "almenys" un 1 per cent l’any 2009, tres dècimes per sobre del que havia calculat fa a penes un mes. A curt termini, per tant, les perspectives són "ombrívoles i incertes". Així ho explicà un grup dels seus experts amb motiu d’una visita a Madrid, en la qual han analitzat la situació de l’economia amb les autoritats espanyoles.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent