"El segon rescat donarà a Grècia el temps necessari per seguir una senda creïble de consolidació fiscal i reformes estructurals i permetrà el seu retorn al creixement sostenible i a l'ocupació, mentre preservarà l'estabilitat financera a Grècia i a l'eurozona en el seu conjunt", ha dit el president luxemburguès, Jean-Claude Juncker, al terme de la reunió.
El compromís ha estat possible després que la banca hagi cedit a les pressions de la UE i hagi acceptat assumir més pèrdues sobre els bons hel·lens en el seu balanç, de fins el 53,5 per cent del valor nominal en lloc del 50 per cent que s'havia pactat inicialment. Això significa que el sector privat perdonarà a Grècia al voltant de 106.000 milions d'euros.
Es passa així d'una reducció del 70 per cent al 75 per cent, segons els càlculs dels analistes. Els creditors privats han cedit després de les amenaces d'Alemanya i els Països Baixos d'una fallida total de Grècia.
Així doncs, Atenes llançarà "en els pròxims dies" l'oferta de canvi de bons per materialitzar aquesta acció i l'Eurogrup espera "una taxa de participació molt alta". Els nous bons tindran un interès del 2 per cent fins a 2014, 3 per cent entre 2015 i 2020 i 4,3 per cent després.
L'augment de la contribució del sector privat al segon rescat d'Atenes permetrà cobrir l'escletxa de finançament que faltava per aconseguir l'objectiu de reduir el deute hel·lè del 160 per cent actual al 120,5 per cent el 2020, tal com havien demanat els líders europeus. "Això reduirà substancialment la càrrega del deute de Grècia", ha destacat el comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn.
A més, l'Eurogrup rebaixarà els tipus d'interès que cobra a Grècia pel primer rescat de 110.000 milions d'euros aprovat fins a deixar-los en un marge d'1,5 punts, davant els 2 punts a l'actualitat.
El Banc Central Europeu (BCE) col·labora amb el rescat renunciant als beneficis dels devers 50.000 milions d'euros en deute grec del seu balanç, ja que els distribuirà entre els Estats membres, que al seu torn els repercutiran a Grècia. També els bancs centrals de l'eurozona faran arribar a Grècia qualsevol possible benefici a la seva cartera de bons hel·lens.
Renúncia de sobirania
Per poder beneficiar-se del nou pla d'ajuda, Grècia accepta cedir sobirania a la UE en matèria pressupostària. Així, els doblers del rescat s'ingressaran en un compte bloquejat per garantir que es destini de forma prioritària al pagament del deute. I a més, Atenes es compromet a inscriure en la Constitució el principi de donar prioritat al servei del deute, com ha fet Espanya, segons ha destacat Juncker.
A més, hi haurà una presència "permanent" de la UE i de l'FMI a Atenes per supervisar que s'apliquin les reformes.
"A Grècia, subestimam els desafiaments derivats de la feble capacitat administrativa i la feble unitat política. Ara fem front a ambdós reptes: la feble capacitat administrativa, reforçant la nostra assistència tècnica i presència permanent sobre el terreny juntament amb els Estats membres i l'FMI; i la qüestió de la unitat política, amb el compromís dels principals partits de la coalició", ha explicat Rehn.
A més, el Govern d'Atenes haurà de posar en pràctica una sèrie de "mesures prèvies" previstes en el seu pla d'ajustament abans que acabi el mes de febrer.
La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha expressat la seva satisfacció per l'acord, però no ha aclarit si la contribució del Fons al segon rescat grec serà del 30 per cent com fins ara o menor com s'ha especulat. La decisió s'adoptarà durant la segona setmana de març.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.