Tal com havia avançat ja al seu informe econòmic mundial a començaments d'octubre, el FMI confirma al document emès avui que el creixement dels països de la zona euro serà de l'1,7 per cent aquest any i de l'1,5 per cent el 2011. Amb aquestes taxes, la zona de l'euro seguirà per darrere de les grans economies d'Àsia i d'Estats Units, a causa d'ajusts fiscals que s'esperen a Europa per a 2011 i a diverses rigideses estructurals, com en el mercat laboral, de serveis i productes. Al seu torn, els diferencials de creixement al si de la Unió Europea (UE) s'amplien, entre els països del nord, amb Alemanya i Suècia al capdavant, i els del sud, com Espanya, Portugal o Grècia.
Per a Espanya, l'economia de la qual es contraurà un 0,3 per cent en el 2010, els experts del FMI sostenen el seu pronòstic per a l'any que ve, amb un creixement del 0,7 per cent. Aquest últim pronòstic es queda gairebé en la meitat de l'estimat pel Govern espanyol, que espera un creixement de l'1,3 per cent del producte interior brut (PIB). En general, la projecció positiva per a la zona euro conté riscs, com la possible incapacitat d'alguns països d'aplicar les polítiques anunciades, assegura el Fons.
A més, el FMI constata la possibilitat d'una "renovada volatilitat" als mercats financers i de deute sobirà al Vell Continent. D'altra banda, l'informe vaticina una època de baixa inflació que s'estendrà a l'any 2011, amb una taxa d'encariment de l'1,5 per cent, després de l'1,6 per cent estimat per a aquest any. A termini més llarg, la inflació a la zona euro s'hauria de mantenir entorn del 2 per cent, just el llindar màxim imposat pel Banc Central Europeu (BCE), segons els experts del FMI. Davant d'aquesta perspectiva d'un encariment moderat, i acompanyat per un enfortiment del sector bancari, la política monetària a Europa "pot i hauria de ser flexible i recolzar".
"El BCE ha d'estar llest per ajustar l'horitzó de la seva política d'interessos baixos i adoptar mesures monetàries extraordinàries si la recuperació es deté de forma inesperada", recomana el FMI. Per això, prosseguir amb la consolidació fiscal és la tasca "més crucial" a curt termini, encara que també la més difícil de sostenir. I és que "la voluntat dels Govern de recolzar la demanda mitjançant dèficit més alts segueix sent un ingredient important de la recuperació", subratllen els experts del FMI. Quant als esforços de consolidació pressupostària a Europa, el Fons destaca el fet fins ara per Grècia, el país més afectat de la zona euro per la crisi financera.
"Grècia està en via de reduir el seu dèficit en 5,5 punts percentuals del PIB el 2010, d'acord a les guies acordades amb la UE i el FMI," assenyala l'informe. També altres països del sud europeu, com Espanya i Portugal, "han aplicat esforços de consolidació ambiciosos", reconeix. En aquest sentit, el FMI destaca que "dissenyar una consolidació fiscal per minimitzar l'impacte negatiu sobre el creixement i l'ocupació és una necessitat absoluta". Encara que "el camí fiscal a tot arreu està àmpliament en línia amb la necessitat de recolzar la recuperació, garantir, la seva credibilitat requerirà encara més treball", adverteix el FMI.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.