En el mecanisme, hi participarà també el Fons Monetari Internacional (FMI), amb una aportació que podria arribar a 250.000 milions d'euros, ha anunciat la vicepresidenta del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado.
A més, el Banc Central Europeu (BCE) comprarà deute públic en els mercats secundaris per injectar liquiditat i estabilitzar els mercats de deute sobirà.
L'objectiu d'aquest mecanisme és frenar el contagi de la crisi d'endeutament grec a Espanya i Portugal. Com a contrapartida, els dos països es van comprometre a prendre «importants noves mesures de consolidació fiscal el 2010 i 2011» i a presentar-les a la reunió de ministres d'Economia del 18 de maig, segons es recull en les conclusions de l'Ecofin informal.
La reforma «és especialment crucial per als països que han patit atacs especulatius en les últimes setmanes». «Han d'actuar ara i en aquest sentit estic satisfet perquè Espanya i Portugal han expressat el seu clar compromís de prendre importants noves mesures aviat», ha destacat Rehn.
Salgado no ha volgut concretar les mesures que adoptarà Espanya i s'ha remès a la compareixença parlamentària del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de dimecres que ve. Tot i això, ha avançat que suposaran una retallada addicional del dèficit públic del 0,5% per a aquest any, equivalent a 5.000 milions d'euros, i de l '1% per a 2011 (10.000 milions d'euros).
La vicepresidenta del Govern ha assenyalat que les «circumstàncies excepcionals» en els mercats financers obliguen a «accelerar la consolidació fiscal» malgrat el seu impacte en el creixement. «Ha quedat clar en les últimes setmanes que l'element de consolidació fiscal cobra més importància en relació amb l'element creixement», ha insistit Salgado.
L'objectiu del mecanisme de rescat és «garantir l'estabilitat de l'euro, a la zona i en els mercats financers», ha dit la ministra d'Economia francesa, Christine Lagarde a l'entrada de la reunió. «Estem veient en els mercats comportaments de bandada de llops i, si no detenim aquestes bandades, faran trossos els països més febles», ha assegurat el seu homòleg suec, Anders Borg.
El nou fons inclou en primer lloc 440.000 milions d'euros en préstecs i garanties dels països de l'eurozona per a un termini de 3 anys, seguint el model del rescat a Grècia. La Comissió havia proposat que fos ella la que acudís als mercats per demanar prestats els fons necessaris amb la garantia del pressupost comunitari, però Alemanya i Països Baixos han vetat aquesta opció perquè no volien donar més poder a l'executiu comunitari.
El comissari d'Afers Econòmics ha explicat que en aquest mecanisme intergovernamental hi participaran tots els Estats de l'eurozona. S'activarà en qüestió d'"algunes setmanes», tal com ha passat amb Grècia, perquè cada Estat membre haurà de completar els seus procediments parlamentaris nacionals.
La segona part del fons de rescat consisteix en 60.000 milions d'euros del mecanisme d'ajuda financera a la balança de pagaments de la Comissió. Aquest mecanisme s'ha utilitzat ara per assistir Hongria, Romania i Letònia en l'actual crisi, però fins ara estava prohibit recórrer-hi per als països de l'eurozona. Aquesta prohibició se suprimeix i aquests diners seran els primers que estiguin disponibles ja que, en tractar-se d'un instrument comunitari, podrà activar-se «molt ràpidament». Els diners es prestaran al país necessitat a un interès d'al voltant del 5%.
Finalment, l'FMI aportarà una contribució substancial al nou fons de salvament. Tot i que en principi s'havia parlat de 100.000 milions d'euros, finalment la contribució del fons serà de 250.000 milions d'euros.
Aquest complex fons de rescat es veurà completat amb l'actuació del Banc Central Europeu (BCE), el Consell de Govern del qual es va reunir aquest diumenge. «El BCE ha pres la decisió d'intervenir en els mercats secundaris de deute públic», ha anunciat el comissari d'Afers Econòmics. L'objectiu d'aquest programa és corregir el «funcionament dolent» d'aquest mercat i «restaurar un mecanisme apropiat de transmissió de la política monetària», sense alterar els tipus d'interès, va anunciar el BCE en un comunicat.
«L'abast de les intervencions serà determinat pel Consell de Govern», ha precisat.
«Els esforços fiscals dels estats membre de la UE, l'assistència financera de la Comissió i dels estats membre i les accions adoptades pel BCE demostren que defensarem l'euro costi el que costi», ha indicat el comissari econòmic.
Rehn ha dit que de moment no hi ha cap petició ni necessitat de recórrer a aquest fons de rescat i que espera que l'única creació d'aquest mecanisme «tingui un impacte que faci innecessari el seu ús». També Salgado ha assegurat que «Espanya no es planteja acudir a aquest fons».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.