Contradiccions
Resulta un contrasentit que el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea recomanin a l'Estat espanyol que alleugereixi el nombre de funcionaris i aquí, a les Balears, el Govern del PP remogui cel i terra per aprovar amb caràcter d'urgència la reforma de la Llei de la funció pública, que permetrà als futurs servidors públics per oposició desconèixer la llengua pròpia.
El Parlament grec aprova un nou pla econòmic a canvi del segon rescat
El Parlament grec ha aprovat aquest diumenge el pla d'ajustament pactat pel Govern amb la 'troika' -Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Central Europeu (BCE) i Comissió Europea- a canvi del segon rescat. Després de vuit hores de debat, només 278 dels 300 diputats que formen el Parlament grec han votat la mesura, dels quals 199 han votat a favor, 74 en contra i cinc s'han limitat a confirmar la seva assistència a la sessió. En acabar la votació els tres partits polítics que formen la coalició de Govern -PASOK, Nova Democràcia i LAOS- han expulsat de les seves files als diputats que han trencat la disciplina de vot. Democràcia Real Ja es concentra avui a Palma en solidaritat amb el poble grec
Els líders europeus avancen sense el Regne Unit amb un nou Tractat de disciplina fiscal
Els líders europeus han acordat aquest divendres avançar sense el Regne Unit en un nou Tractat intergovernamental per endurir la disciplina fiscal l'objectiu de la qual és recuperar la confiança dels mercats a l'eurozona i frenar així la crisi de deute. El primer ministre britànic, David Cameron, s'ha quedat aïllat després de vetar una reforma a 27 del Tractat perquè la resta de socis rebutjaven la seva exigència de garanties per eximir la City de Londres de la regulació financera de la UE. Després d'alguns dubtes inicials d'Hongria, la República Txeca i Suècia, tots els Estats membres de la UE, tret del Regne Unit, han expressat la seva disposició a afegir-se al nou Tractat després de consultar amb els seus respectius parlaments.
El FMI preveu més millorança per a Espanya dins una recuperació global 'més forta'
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat a l'alça el seu pronòstic per a l'economia espanyola el 2010 en augurar una contracció del Producte Interior Brut (PIB) del 0,4 per cent, dues dècimes menys de l'estimat el gener (-0,6%), mentre que ha mantingut la seva previsió de creixement del 0,9 per cent el 2011, en el marc d'una recuperació de l'economia global "més fort" del previst. En aquesta línia, el FMI augura un creixement del 4,2 per cent aquest any, tres dècimes més del previst el gener, mentre manté el pronòstic per a 2011 en una expansió del 4,3 per cent.
L'FMI augura una recuperació «feble i fràgil» per a Espanya
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que l'incipient recuperació de l'economia espanyola serà «feble i fràgil» per això reclama l'aplicació «urgent» de mesures d'ampli abast dirigides a reequilibrar l'economia i restaurar la confiança entre les quals cita una reforma «radical» del mercat laboral, així com la consolidació del sector bancari i dels comptes públics.
L'FMI en carrega les culpes a Rato
Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe. El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.
En marxa el segon rescat
El Parlament grec aprovà ahir el nou pla d'ajust que desbloqueja el rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país, enmig de protestes i enfrontaments violents entre manifestants i la Policia. Malgrat els dubtes i amenaces, el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, tan sols patí una deserció en les files de la majoria parlamentària, que es va veure compensada per un vot favorable d'una diputada conservadora de l'oposició, cinc abstencions i dues absències. Després d'un debat tens de tres dies, el Govern aconseguí 155 vots, amb la qual cosa superà la majoria absoluta necessària de 151, mentre que 138 hi votaren en contra, cinc se'n varen abstenir i dos no acudiren a la Cambra, que disposa de 300 escons. El diputat socialista que hi va votar en contra, Panagiotis Kurumplis, ja ha estat expulsat del Pasok, fet que redueix la majoria parlamentària de l'Executiu a 154 escons.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula