Istanbul bull contra l'FMI: un mort i 100 detinguts
Una persona morta i un centenar de detinguts. Aquest fou el balanç dels enfrontaments, ahir, entre policies i manifestants que protestaven contra les assemblees anuals del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) que tenen lloc a Istanbul, segons anunciaren les televisions turques. La cadena Habertürk informà que el mort, identificat com Ishak Kavlo, va sofrir un atac cardíac durant els disturbis quan la Policia va penetrar a l'avinguda per als vianants Istiklal, en el centre d'Istanbul, i va llançar-hi gasos lacrimògens. Una ambulància va recollir l'home de 55 anys, però fou impossible reanimar-lo i va morir poc després. També a prop de Habertürk, devers un centenar de persones van ser detingudes durant els aldarulls, tot i que l'emissora CNN-Türk va reduir aquesta xifra fins a 78. Des de les 10.00 hora local (07.00 GMT), representants de sindicats i partits d'esquerres es van congregar en diversos punts del districte de Beyoglu i unes mil persones van caminar fins a la cèntrica plaça de Taksim, des d'on pretenien accedir al lloc on tenen lloc les reunions de l'FMI i el BM.
L' FMI retallarà poder a Europa
Europa no tindrà tant de pes decisori. La cessió de poder als països en vies de desenvolupament a les estructures econòmiques internacionals va fer ahir una altra passa amb el compromís dels països membres del Fons Monetari Internacional (FMI) de posar fi al control europeu de la direcció d'aquest organisme. El Comitè monetari i financer internacional, que representa els 186 països membres de l'FMI, ha promès que aprovarà, l'abril vinent, un nou procés de selecció dels directius de l'entitat que serà "obert, basat en el mèrit i transparent".
Optimisme a l'FMI
S'ha apreciat el primer signe positiu en les projeccions dels organismes supraestatals des de l'inici de la crisi financera. El Fons Monetari Internacional ha elevat les seves previsions de creixement mundial per a 2010 des de l'1,9% que calculava per abril a un 2,4% gràcies a les diverses mesures d'estímul aprovades aquests darrers mesos.
L'FMI ho pinta negre...
Mals presagis. El PIB de l’Estat caurà un 3% enguany i un 0,7% el següent, segons els càlculs divulgats ahir per l’FMI, que reduí els pronòstics de creixement de tots els estats grans a causa de la inestabilitat financera. El Fons Monetari Internacional (FMI) augura més desocupació a Espanya i una recessió més prolongada que el que vaticinà per gener, en vista del daltabaix de la producció a Europa i als Estats Units durant els darrers sis mesos.
La solució: injectar més doblers a l'FMI i lluitar contra els paradisos fiscals
La lluita contra els paradisos fiscals i la injecció de quantitats multimilionàries a entitats de gestió financera internacional, com sol ser el cas de l’FMI, ja s’anaven anunciant com a prioritats en les reunions prèvies a la cimera. I finalment, així fou: la solució per resoldre la crisi econòmica mundial passa per injectar un bilió de dòlars (743.000 milions d’euros) als "organismes multilaterals". Així ho anuncià ahir en roda de premsa el primer ministre britànic, Gordon Brown, després que els líders arribassin a un acord ferm sobre aquests punts.
Cop de l'FMI: retalla a la meitat la previsió de creixement de ZP
L'economia espanyola continuarà ancorada enguany en territori negatiu i augmentarà el 2011 només un 0,7%, gairebé la meitat de l'1,3% que pronostica el Govern, va indicar ahir el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquestes taxes anèmiques de creixement no reduiran de manera significativa la desocupació, que continuarà sent la més alta de la zona euro el 2011, quan assolirà el 19,3%, davant el 19,9% previst per a enguany, assenyala l'organisme. El Fons, que divulgà ahir l'informe semestral Perspectives econòmiques globals, pronostica, així mateix, que la inflació serà de l'1,5% enguany i de l'1,1% el 2011.
L'FMI també vol un pla B
L'Estat espanyol ha d'estar llest per donar un nou gir al pla d'ajust fiscal si les seves previsions de creixement no es compleixen i per mantenir així les promeses de reducció del dèficit, va dir el Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme internacional pronosticà dimecres que l'economia espanyola es contraurà un 0,3% enguany i que creixerà només un 0,7% el 2011, gairebé la meitat de l'1,3% avançat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Salgado diu a l'FMI que l'Estat espanyol no necessita cap “pla B” per reduir el dèficit
La vicepresidenta segona del Govern i titular d'Economia, Elena Salgado, rebutjà ahir la idea que l'Estat espanyol necessiti cap pla alternatiu de mesures econòmiques, o "pla B", com han suggerit fa poc l'FMI i el Banc d'Espanya, en el cas que no compleixi l'objectiu de reduir el dèficit.
Strauss-Kahn serà traslladat a la presó de Rikers Island
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, serà traslladat pròximament des del centre de detenció en què es troba fins a la presó de Rikers Island de Nova York, segons ha informat un portaveu del Departament Correccional de Nova York.
Strauss-Kahn, arrestat per agressió sexual
El president i director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, ha estat acusat formalment de tres delictes sexuals, després d'haver estat arrestat per haver intentat, suposadament, forçar sexualment la cambrera d'un hotel. El polític francès, considerat el candidat amb més possibilitats de prendre a Nicolas Sarkozy la presidència del seu país, haurà de fer front als càrrecs de violació en grau de temptativa, acte sexual delictiu i retenció il·legal, segons informà l'advocat d'Strauss-Kahn, Benjamin Brafman. El "pes pesant" del Partit Socialista de França fou arrestat dissabte a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York per agents de l'Autoritat Portuària de la ciutat i fou lliurat a detectius de la Policia de Manhattan quan era a la cabina de primera classe d'un avió d'Air France a punt d'enlairar-se, rumb a París.
L'FMI equipara Espanya a Irlanda, Grècia i Portugal en el mercat laboral
El Fons Monetari Internacional (FMI) analitza, en el seu darrer informe sobre Europa, com el deteriorament del mercat laboral durant l'última crisi ha variat molt entre uns països i d'altres. Així, mentre que al nord d'Europa l'atur s'ha mantingut estable, en d'altres, com Espanya i Irlanda, la desocupació s'ha disparat, especialment l'atur juvenil.
L'hora de la veritat per a Portugal
La setmana passada van començar els treballs tècnics per analitzar l'estat dels comptes portuguesos i les seves necessitats per al rescat financer, estimades en prop de 80.000 milions d'euros per als pròxims tres anys. Però des d'ahir les converses van adquirir un caire més polític, amb l'objectiu de decidir quines són les contrapartides -principalment, reformes en l'economia- a les quals s'ha de comprometre Portugal a canvi de l'ajuda financera.Per aquest motiu, els enviats de Brussel·les i l'FMI es reuniren ahir amb els principals responsables polítics i econòmics del país. Més enllà de la quantitat final que impliqui el rescat de Portugal, i de la taxa d'interès a la qual es concedeixi aquesta ajuda -a Irlanda fou del 5,8%-, el principal dubte que encara queda per resoldre és si la negociació es tancarà totalment abans o després dels comicis legislatius portuguesos, convocats per al pròxim 5 de juny. Paral·lelament, la jornada de negociacions va estar marcada per la pressió sobre el deute portuguès, que va tornar a intensificar-se.
L'FMI demana més accions a Espanya per reduir el dèficit de les comunitats
El Fons Monetari Internacional (FMI) es referí ahir a les comunitats autònomes espanyoles per subratllar que aquestes seran un dels temes en què caldrà parar més atenció d'ara endavant per aconseguir un major ajustament fiscal. "És certament una àrea en la qual hi hauria d'haver majors actuacions en el futur", insistí el cap de divisió del Departament d'Assumptes Fiscals del Fons Monetari Internacional, Paolo Mauro, qui donà especial importància a la reducció de la despesa en les comunitats autònomes per assolir la consolidació fiscal. Feta aquesta puntualització per part de l'FMI, l'organisme econòmic millorà ahir en quatre dècimes la seva projecció per a enguany del dèficit públic per a Espanya, al 6,2% del Producte Interior Brut (PIB), davant el 6,6% que preveia per gener. El Fons destaca al seu Informe sobre Vigilància Fiscal, publicat ahir, que l'Estat espanyol serà, juntament amb Eslovàquia, l'economia avançada que més reduirà el dèficit públic el 2011. Amb tot, l'organisme multilateral confia que el desequilibri pressupostari sigui del 5,6% el 2012, també quatre dècimes menys que el que havia avançat.
L'FMI millora en 2 dècimes el creixement espanyol previst per a 2011, fins el 0,8%
Espanya creixerà un 0,8% enguany, dues dècimes més que l'avançat el gener pel Fons Monetari Internacional (FMI), que millora també en una dècima la seva previsió per a 2012, fins a l'1,6%.
L'FMI diu que Espanya no necessita ser rescatada i que les polítiques són correctes
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, ha afirmat que Espanya no necessita ser rescatada i que les polítiques econòmiques que ha posat en marxa el Govern, tant en l'aspecte fiscal com en el de la reforma de pensions, del mercat laboral o la bancària, són les correctes.
El PP defensa la gestió de Rodrigo Rato al capdavant de l'FMI
Esteban González ha aplaudit la gestió de Rodrigo Rato al capdavant a l'FMI. Foto: Efe. El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha defensat avui la "impecable" gestió de Rodrigo Rato al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha dit que l'informe que critica a aquest organisme per minimitzar els riscs de la crisi no ha d'entelar el seu "prestigi". En roda de premsa a la seu del PP, González Pons ha assenyalat que el perquè existeixi o no aquest informe del FMI "seran probablement qüestions internes" de l'organisme. Després d'assenyalar que la gestió de Rato al capdavant del FMI se li va agrair i el va reconèixer com una de les "grans eminències de l'economia internacional", el portaveu del PP ha considerat que l'auditoria coneguda ahir no ha d'entelar el prestigi nacional ni internacional del qual fos vicepresident econòmic amb el Govern de José María Aznar.
L'FMI en carrega les culpes a Rato
Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe. El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.
Irlanda podria acceptar un pla d'ajuda bancària de la UE
El ministre irlandès d'Economia, Brian Lenihan, ha afirmat que el Govern del país acceptaria rebre un paquet d'ajudes dirigides al sector bancari mitjançant la creació d'un «fons de contingència». En el debat parlamentari mantingut després de les converses amb els representants del Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), Lenihan ha admès que la creació d'un «fons de contingència» seria una «opció desitjable», tot i que ha advertit que encara no s'ha adoptat cap decisió definitiva.
La UE i l'FMI inicien demà la negociació per al rescat d'Irlanda
Experts de la Comissió, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) viatgen demà a Dublín per iniciar les negociacions formals d'un pla de rescat de fins a 100.000 milions d'euros per a Irlanda amb l'objectiu de frenar la crisi de deute a l'eurozona i evitar el contagi a Espanya i Portugal. El diàleg s'intensificarà tot i que les autoritats irlandeses rebutgen demanar ajuda per no perdre sobirania.
El FMI demana a Europa consolidació fiscal per mantenir la recuperació
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat avui a les economies avançades d'Europa, entre aquestes Espanya, a aplicar una "consolidació fiscal creïble" per sostenir la seva recuperació i minimitzar l'impacte sobre el creixement. Al seu informe de "perspectives econòmiques regionals per a Europa", presentat a Viena, el Fons assegura que una millora del marc fiscal "fomentarà la credibilitat dels ajusts fiscals" aplicats pels Governs en els últims mesos.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán