La intervenció, emperò, estarà subjecta a «estrictes condicions», supervisades pel fons Monetari Internacional (FMI), i haurà d'anar precedida per una petició d'ajuda al fons de rescat de la UE per part dels Governs beneficiaris.
El programa «no tindrà límits previs» i comptarà amb la «talla adequada per a assolir els seus objectius». Es concentrarà en la compra de bons amb venciments entre un i tres anys amb l'objectiu d'ajudar als Governs mentre sorgeixen efecte els ajustaments i reformes estructurals empresos, ha indicat Draghi.
El BCE renunciarà doncs a la seva condició de creditor preferent i acceptarà «el mateix tractament que els creditors privats» en cas de reestructuració del nou deute adquirit. La liquiditat injectada al sistema amb aquestes compres es retirarà «plenament» mitjançant altres operacions, ha explicat Draghi.
El banquer italià ha indicat que aquest programa, denominat OMT, permetrà a l'entitat tractar les «distorsions severes» dels mercats de bons, així com garantir la «irreversibilitat de l'euro» i evitar «escenaris catastròfics». «Ens adherim estrictament al nostre mandat», ha defensat Draghi.
No obstant això, ha admès que la decisió d'activar del programa «no ha estat unànime» per part del consell de govern del BCE sinó que hi ha hagut «una opinió discrepant». Es referia sense citar-ho al president del Bundesbank, Jens Weidemann, que ha fet pública la seva oposició.
No a un rescat tou
Draghi ha insistit que no pot parlar-se de «rescat tou» perquè la compra de bons estarà subjecta a «estrictes condicions».
El país beneficiari haurà de demanar l'activació del fons de rescat de la UE i signar un memoràndum d'enteniment, el compliment del qual serà supervisat pel fons Monetari Internacional (FMI). «L'adhesió dels governs als seus compromisos i la intervenció dels mecanismes de rescat són condicions necessàries», ha ressaltat.
«Per a restaurar la confiança, els polítics han de seguir amb gran determinació amb la consolidació fiscal, les reformes estructurals i la reforma de les institucions europees», ha agregat Draghi.
Per tant, els estats interessats a aquesta sortida haurien de demanar o bé un rescat complet com el de Grècia, Irlanda i Portugal o bé un programa preventiu que inclogui almenys la compra de bons al mercat primari, és a dir , directament a les emissions del Tresor.
La intervenció va dirigida de forma prioritària als estats que encara no han demanat el rescat complet però també podria beneficiar Atenes, Dublín i Lisboa quan comencin a tornar a finançar-se als mercats.
«Quant a Espanya, nosaltres hem marcat una ruta, està en mans dels Governs, del Govern d'Espanya i dels Governs de l'eurozona» decidir si activen la compra de deute, ha dit Draghi en roda de premsa en ser preguntat per si el nou programa estarà enllestit aquest octubre, quan el Govern de Mariano Rajoy ha de plantar cara a importants venciments de deute.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.