TW
0

La lluita contra els paradisos fiscals i la injecció de quantitats multimilionàries a entitats de gestió financera internacional, com sol ser el cas de l’FMI, ja s’anaven anunciant com a prioritats en les reunions prèvies a la cimera. I finalment, així fou: la solució per resoldre la crisi econòmica mundial passa per injectar un bilió de dòlars (743.000 milions d’euros) als "organismes multilaterals". Així ho anuncià ahir en roda de premsa el primer ministre britànic, Gordon Brown, després que els líders arribassin a un acord ferm sobre aquests punts. "Aquest és el dia en què el món s’ha unit per lluitar de manera conjunta contra la recessió global", va dir Brown en una intervenció davant de la premsa després de finalitzar la cimera del G-20 a Londres. Això sí, no fixa nous estímuls per impulsar l’economia, només s’hi refereix de manera genèrica.

No obstant això, Brown va afirmar que "l’esforç fiscal sense precedents" que estan duent a terme els països del G-20 aportarà 5 bilions de dòlars addicionals a l’economia mundial fins a final de 2010. En el comunicat de la cimera s’assenyala que aquest esforç fiscal ajudarà a salvar o crear milions de llocs de treball a tot el món i a augmentar la producció mundial un 4%. L’acord de Londres es va aconseguir després de "dures" negociacions –com va subratllar la cancellera alemanya, Angela Merkel– entre els països que, com Alemanya i França, donaven prioritat a la regulació del sistema financer internacional i aquells que, com els EUA, advocaven per estímuls fiscals per impulsar l’economia.

El primer ministre britànic va assegurar que el G-20 llança un missatge clar que "en aquesta era global la nostra prosperitat és indivisible" i que "són necessàries solucions conjuntes als problemes globals". "El secret bancari és una cosa del passat", va subratllar Brown, que va afegir que és necessari "netejar els bancs" per restablir les línies creditícies a empreses i ciutadans, i que també hi haurà noves regles sobre els bons dels directius bancaris. A més a més, hi haurà un enfocament comú per fer front els "actius tòxics" en mans de les entitats financeres i un paquet d’ajuda de 50.000 milions de dòlars destinats els països pobres.

Partides multimilionàries

El Fons Monetari Internacional (FMI) triplicarà els seus recursos i rebrà 500.000 milions de dòlars addicionals als 250.000 ja compromesos per a aquest organisme i hi haurà altres fons per al Banc Mundial (BM) i el Fòrum d’Estabilitat Financera. El Fòrum es rebateja com a Financial Stability Board i col·laborarà amb el Fons per garantir la cooperació transfronterera i establir un mecanisme d’alerta primerenca d’eventuals episodis d’inestabilitat financera. El G-20 va acordar destinar 250.000 milions de dòlars per tractar de rellançar el comerç mundial i les exportacions, en lloc dels 100.000 milions que s’havien plantejat en un principi.

Aquesta multimilionària partida serà finançada, va explicar el primer ministre britànic, per la Unió Europea (UE), amb 100.000 milions de dòlars; pel Japó, amb uns altres 100.000 milions; la Xina, amb 40.000 milions, a més d’altres països que no va anomenar. En resum, 3 punts: l’increment dels recursos de l’FMI, la identificació dels països que practiquen el proteccionisme i la lluita contra els paradisos fiscals. Sobre aquest darrer aspecte, els líders aprofitaren la cita per elaborar una ‘llista negra’ dels paradisos fiscals amb vista a la progressiva i futura eliminació d’aquestes jurisdiccions que facilitin l’evasió d’impostos.

Anècdotes

En aquest tipus de cimeres no falten les anècdotes, i ahir no fou una excepció. D’una banda, destacà la brillant intervenció del príncep Felip d’Edimburg, ja que les seves ficades de pota són famoses al Regne Unit, que ahir, en el seu primer encontre amb el president dels EUA li digué : "Estic segur que els costamantenir-se desperts!". A continuació, i fent referència als diversos encontres entre Barack Obama i la resta de líders, qüestionà que fos capaç de distingir-los. D’altra banda, un "relaxat" Silvio Berlusconi va sobresaltar la reina Isabel II d’Anglaterra en dir en veu alta "Míster Obamaaaaaaa", després de la fotografia de família dels representants del G-20 a Buckingham Palace.

I la pròxima cita...

En finalitzar la jornada, el president francès, Nicolas Sarkozy, que es mostrà "molt feliç per haver arribat "més lluny del que imaginàvem", anuncià que hi haurà una nova cimera del G-20 el setembre a Nova York.

Per a ells, les decisions... per a elles, la cultura?

Les primeres dames, nom amb el qual es designen les dones dels presidents i caps d’Estat, també foren protagonistes en aquest dies. Altres àmbits els eren reservats en la seva visita a la capital britànica i, mentre els seus marits discutien i decidien el futur de l’economia mundial, les primeres dames del G-20 gaudien del Londres més cultural, ja que assistiren a tot un recital de ballet, òpera i literatura en la Royal Opera House.

Una jornada més, les mirades es van dirigir al vestuari de la pròpia senyora Brown i al de Michelle Obama, que destacà per la seva naturalitat i espontaneïtat. A més, la creadora del jove mag Harry Potter, J.K. Rowling, es va unir ahir a les cònjuges dels líders del G-20 en una jornada d’entreteniment en la qual l’escriptora va llegir fragments de la seva darrera novel·la, The Tales of Beedle The Bard.

I Sonsoles?

La premsa no deixà de fer-se aquesta pregunta, on era la dona del president Zapatero?

Tenint en compte la importància de la presència (a marxes forçades) del dirigent espanyol a la cimera, resultà curiós que la seva "primera dama" no hi acudís. Fa uns dies, The Guardian va dedicar un ampli reportatge a la figura de Sonsoles Espinosa, l’esposa del president del Govern espanyol, en el qual la comparava en elegància amb Carla Bruni i feia ressaltar la seva dedicació a la música.

Alguns mesos abans, Gordon Brown va enviar una carta al matrimoni Zapatero, amb el qual té molt bona sintonia, en què els deia que Sarah, la seva dona, estaria encantada de ser la cicerone de Sonsoles durant els dies que durassin les reunions del G-20 a Londres. Peró, tot i així, per raons que no s’han explicat, Sonsoles va declinar acompanyar el seu home en la primera part d’un viatge que és tan important per a ell, i pel qual Zapatero ha apostat molt fort, ja que molts analistes diuen que s’hi juga fins i tot el seu futur com a estadista.