La ministra d'Economia de França, Christine Lagarde, candidata a presidir l'FMI
La ministra francesa d'Economia i Finances, Christine Lagarde, va anunciar ahir que es presenta com a candidata a succeir Dominique Strauss-Kahn al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI). En una roda de premsa envoltada de gran expectació mediàtica, Lagarde va indicar que es postula "després d'una reflexió madura" i de consultar-ho i d'haver rebut el suport del president gal, Nicolas Sarkozy, i del primer ministre, François Fillon.Afirmà que, si sortís elegida, aportaria a l'FMI tota la seva experiència "com a advocada, ministra, dirigent empresarial i dona" i que s'entregaria al càrrec amb entusiasme i determinació. La mandatària, de 55 anys, va indicar que accepta aquest "immens desafiament" amb humilitat i amb la idea d'aconseguir el màxim consens possible, a més de recalcar que els ànims rebuts des de diferents països "m'han impulsat a fer aquesta passa". Lagarde hi afegí que la institució "no és propietat de ningú, llevat de dels 187 estats membres, cada un dels quals té expectatives legítimes".
França defensa que la direcció del FMI segueixi en mans d'un europeu
El Ministeri francès d'Assumptes Exteriors ha afirmat avui que "el nostre objectiu és que el FMI estigui en condicions de garantir la seva tasca i de superar els desafiaments que se li presenten. I és bé evident que en aquest sentit, Europa és un actor de primer pla", ha indicat un portaveu en resposta a si la direcció del FMI hauria de recaure en un europeu o en algú d'un país emergent.
L'FMI diu que Espanya no necessita ser rescatada i que les polítiques són correctes
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, ha afirmat que Espanya no necessita ser rescatada i que les polítiques econòmiques que ha posat en marxa el Govern, tant en l'aspecte fiscal com en el de la reforma de pensions, del mercat laboral o la bancària, són les correctes.
El PP defensa la gestió de Rodrigo Rato al capdavant de l'FMI
Esteban González ha aplaudit la gestió de Rodrigo Rato al capdavant a l'FMI. Foto: Efe. El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha defensat avui la "impecable" gestió de Rodrigo Rato al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha dit que l'informe que critica a aquest organisme per minimitzar els riscs de la crisi no ha d'entelar el seu "prestigi". En roda de premsa a la seu del PP, González Pons ha assenyalat que el perquè existeixi o no aquest informe del FMI "seran probablement qüestions internes" de l'organisme. Després d'assenyalar que la gestió de Rato al capdavant del FMI se li va agrair i el va reconèixer com una de les "grans eminències de l'economia internacional", el portaveu del PP ha considerat que l'auditoria coneguda ahir no ha d'entelar el prestigi nacional ni internacional del qual fos vicepresident econòmic amb el Govern de José María Aznar.
L'FMI en carrega les culpes a Rato
Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe. El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.
La solució: injectar més doblers a l'FMI i lluitar contra els paradisos fiscals
La lluita contra els paradisos fiscals i la injecció de quantitats multimilionàries a entitats de gestió financera internacional, com sol ser el cas de l’FMI, ja s’anaven anunciant com a prioritats en les reunions prèvies a la cimera. I finalment, així fou: la solució per resoldre la crisi econòmica mundial passa per injectar un bilió de dòlars (743.000 milions d’euros) als "organismes multilaterals". Així ho anuncià ahir en roda de premsa el primer ministre britànic, Gordon Brown, després que els líders arribassin a un acord ferm sobre aquests punts.
L'FMI ho pinta negre...
Mals presagis. El PIB de l’Estat caurà un 3% enguany i un 0,7% el següent, segons els càlculs divulgats ahir per l’FMI, que reduí els pronòstics de creixement de tots els estats grans a causa de la inestabilitat financera. El Fons Monetari Internacional (FMI) augura més desocupació a Espanya i una recessió més prolongada que el que vaticinà per gener, en vista del daltabaix de la producció a Europa i als Estats Units durant els darrers sis mesos.
Optimisme a l'FMI
S'ha apreciat el primer signe positiu en les projeccions dels organismes supraestatals des de l'inici de la crisi financera. El Fons Monetari Internacional ha elevat les seves previsions de creixement mundial per a 2010 des de l'1,9% que calculava per abril a un 2,4% gràcies a les diverses mesures d'estímul aprovades aquests darrers mesos.
Istanbul bull contra l'FMI: un mort i 100 detinguts
Una persona morta i un centenar de detinguts. Aquest fou el balanç dels enfrontaments, ahir, entre policies i manifestants que protestaven contra les assemblees anuals del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) que tenen lloc a Istanbul, segons anunciaren les televisions turques. La cadena Habertürk informà que el mort, identificat com Ishak Kavlo, va sofrir un atac cardíac durant els disturbis quan la Policia va penetrar a l'avinguda per als vianants Istiklal, en el centre d'Istanbul, i va llançar-hi gasos lacrimògens. Una ambulància va recollir l'home de 55 anys, però fou impossible reanimar-lo i va morir poc després. També a prop de Habertürk, devers un centenar de persones van ser detingudes durant els aldarulls, tot i que l'emissora CNN-Türk va reduir aquesta xifra fins a 78. Des de les 10.00 hora local (07.00 GMT), representants de sindicats i partits d'esquerres es van congregar en diversos punts del districte de Beyoglu i unes mil persones van caminar fins a la cèntrica plaça de Taksim, des d'on pretenien accedir al lloc on tenen lloc les reunions de l'FMI i el BM.
S'activa el major pla de rescat de la història: 110.000 milions per a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona van acordar ahir activar el pla de rescat de Grècia, dotat amb un total de 110.000 milions d'euros per a un període de tres anys, entre 2010 i 2012, dels quals 80.000 milions seran préstecs bilaterals dels països que comparteixen la moneda única i la resta l'aportarà el Fons Monetari Internacional (FMI), Espanya hi posarà 3.672 milions d'euros el 2010 i en total, per al conjunt dels tres anys, 9.792 milions, el 12,24%, segons va anunciar la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Els ministres d'Economia van augmentar així l'assistència de 30.000 milions d'euros a la qual ja s'havien compromès per a enguany (i als quals l'FMI sumarà 15.000 milions més amb l'objectiu de salvar Grècia de la fallida, calmar els mercats i restaurar l'estabilitat de l'eurozona). També van activar formalment el mecanisme d'assistència financera, tal com havia demanat el Govern grec el 23 d'abril, cosa que permetrà que els diners vagin arribant a Grècia a mesura que els diferents països completin els seus respectius tràmits estatals, segons explicà Salgado.
Jean-Claude Trichet insisteix que Espanya i Portugal no són Grècia
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, ha subratllar que "Espanya i Portugal no són Grècia", després d'una reunió de la institució a Lisboa. "Tots els països han de fer tot el que se'ls ha demanat i seguir un rumb que els pugui portar a l'estabilitat a mitjà termini", ha apuntat Trichet. En una roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern del BCE, el president de l'organisme ha indicat que aquesta estabilitat serà "fonamental per a les famílies, animarà a les empreses" i tranquil·litzarà els observadors externs. Els bancs europeus, en perill segons Moody's
L'FMI insta Espanya a retallar el dèficit ja
El Fons Monetari Internacional (FMI) va demanar ahir a Espanya, Irlanda i Portugal, països que han sofert un major impacte dels mercats per la crisi grega, que apliquin "ràpidament" els seus plans d'ajust fiscal.Caroline Atkinson, portaveu de l'FMI, va dir que Espanya ha presentat un programa de mesures "bastant gran" i va emfatitzar que és necessari posar-lo en marxa amb celeritat per aconseguir la reducció del dèficit.Espanya s'ha vist sacsejada pels efectes de la crisi grega perquè, malgrat que el seu nivell de deute és menor que la mitjana europea, el dèficit és molt alt i les perspectives de creixement són més negatives que la de la majoria dels seus veïns. Les declaracions d'Atkinson es produïen el mateix dia que la borsa espanyola patia la cinquena major caiguda de l'any pel retrocés dels mercats internacionals i l'especulació contra els actius dels països que podrien tenir problemes similars als de Grècia. L'índex de referència del mercat estatal, l'Íbex-35, va perdre 282,60 punts, equivalents al 2,93%, fins a 9.352,60 punts, nivell semblant al registrat el juliol de 2009. Les pèrdues anuals augmenten al 21,67%.
La UE aprova un fons de rescat dotat amb 750.000 milions
La ministra Salgado i el Comissari Rehn han exposat els detalls del pla després d'onze hores de reunió. Foto: Efe. Els ministres d'Economia de la UE han aprovat aquest dilluns després d'11 hores de negociacions un fons de rescat dotat amb 500.000 milions d'euros per assistir els països de l'eurozona, i especialment Espanya i Portugal, si tenen problemes per refinançar el seu deute. En el mecanisme, hi participarà també el Fons Monetari Internacional (FMI), amb una aportació que podria arribar a 250.000 milions d'euros, ha anunciat la vicepresidenta del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. L'objectiu d'aquest mecanisme és frenar el contagi de la crisi d'endeutament grec a Espanya i Portugal. Com a contrapartida, els dos països es van comprometre a prendre «importants noves mesures de consolidació fiscal el 2010 i 2011». L'Ibex assoleix seva major pujada gràcies a la UE, el FMI i el BCE
L'FMI augura una recuperació «feble i fràgil» per a Espanya
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que l'incipient recuperació de l'economia espanyola serà «feble i fràgil» per això reclama l'aplicació «urgent» de mesures d'ampli abast dirigides a reequilibrar l'economia i restaurar la confiança entre les quals cita una reforma «radical» del mercat laboral, així com la consolidació del sector bancari i dels comptes públics.
L'FMI avala el pla d'ajust
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va donar suport ahir al Govern espanyol i qualificà de "molt eficaces" les mesures d'ajust fiscals i laborals que ha adoptat el president Zapatero per afrontar la crisi i remuntar l'economia.
L'FMI també vol un pla B
L'Estat espanyol ha d'estar llest per donar un nou gir al pla d'ajust fiscal si les seves previsions de creixement no es compleixen i per mantenir així les promeses de reducció del dèficit, va dir el Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme internacional pronosticà dimecres que l'economia espanyola es contraurà un 0,3% enguany i que creixerà només un 0,7% el 2011, gairebé la meitat de l'1,3% avançat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Salgado diu a l'FMI que l'Estat espanyol no necessita cap “pla B” per reduir el dèficit
La vicepresidenta segona del Govern i titular d'Economia, Elena Salgado, rebutjà ahir la idea que l'Estat espanyol necessiti cap pla alternatiu de mesures econòmiques, o "pla B", com han suggerit fa poc l'FMI i el Banc d'Espanya, en el cas que no compleixi l'objectiu de reduir el dèficit.
El FMI demana a Europa consolidació fiscal per mantenir la recuperació
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat avui a les economies avançades d'Europa, entre aquestes Espanya, a aplicar una "consolidació fiscal creïble" per sostenir la seva recuperació i minimitzar l'impacte sobre el creixement. Al seu informe de "perspectives econòmiques regionals per a Europa", presentat a Viena, el Fons assegura que una millora del marc fiscal "fomentarà la credibilitat dels ajusts fiscals" aplicats pels Governs en els últims mesos.
La UE i l'FMI inicien demà la negociació per al rescat d'Irlanda
Experts de la Comissió, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) viatgen demà a Dublín per iniciar les negociacions formals d'un pla de rescat de fins a 100.000 milions d'euros per a Irlanda amb l'objectiu de frenar la crisi de deute a l'eurozona i evitar el contagi a Espanya i Portugal. El diàleg s'intensificarà tot i que les autoritats irlandeses rebutgen demanar ajuda per no perdre sobirania.
Irlanda podria acceptar un pla d'ajuda bancària de la UE
El ministre irlandès d'Economia, Brian Lenihan, ha afirmat que el Govern del país acceptaria rebre un paquet d'ajudes dirigides al sector bancari mitjançant la creació d'un «fons de contingència». En el debat parlamentari mantingut després de les converses amb els representants del Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), Lenihan ha admès que la creació d'un «fons de contingència» seria una «opció desitjable», tot i que ha advertit que encara no s'ha adoptat cap decisió definitiva.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán