Xesc Bujosa
La fatalitat, Damianet
Tenc per cert que el primer concepte d’origen grec que vaig sentir a la meva vida fou el de "fatalitat". Després, quan estudiava medicina a València i llegia els llibres de Pedro Laín Entralgo sobre la medicina grega, hi vaig trobar moltes vegades la paraula "ananké", que és la mateixa que "fatum" en llatí i que, en la nostra llengua, anomenam...
Biel Company i Mateu Morro ( i 3)
Temorós d’esgotar la paciència dels meus lectors amb preàmbuls, pròlegs, consideracions i excuses, i incitat pels amics sineuers i lloritans que m’asseguren que si vaig amb tanta pardaleria i no faig més sang, no em tornaran a llegir pus mai, passaré a exposar els dos models agrícoles que representen o personifiquen Biel Company i Mateu Morro...
Biel Company i Mateu Morro (2)
Els lectors de l’edició electrònica d’aquest diari detectaren almenys tres errors a l’article de dissabte passat. Vaig escriure "paparazzi" en lloc de "paparazzo", "veure’m" per "veurem", i "llecó" per "llecor". Per a què el lector pugui canar exactament la intensitat del dolor que m’han produït les errades diré que estic d’acord...
Biel Company i Mateu Morro
La meva ja no curta experiència pedagògica m’indica sovint la conveniència de fer una operació que es diu "personificar", és a dir, no parlar d’un moviment o d’una opinió, sinó de la persona que la representa o la simbolitza. La meva experiència de paparazzi és molt més curta que la de professor, però tot fa pensar que la regla...
Els cérvols del Sr. Antich
Dilluns el senyor Aguiló em dirigia una carta pública que realment em va emocionar, perquè encara em continuen emocionant aquells que van a la guerra amb la clara consciència que és guerra perduda. I és que el senyor Aguiló, amb un esforç digne de millor causa, pretén negar una evidència: que l’Atlètic de Balears està lligat, per sempre més, a la classes obreres i a la defensa i a la dignitat de la nostra llengua catalana.
Els aucellets de Son Pardo
He de dir abans de tot que el títol que havia pensat de l’article no era el que a dalt figura, sinó un altre que més o menys vendria a dir "Que em baixen el sou". La decisió de substituir-lo pel dels aucellets és per mor que estava convençut que el primer seria titllat pels meus nombrosos i una mica virulents adversaris dialèctics...
Per un centímetre, Francisco
7,32 metres per 2,45 metres són les dimensions que ha de tenir una porteria de futbol. Són –no cal ni recordar-ho– unes mesures absolutament convencionals i temporals. Com les dimensions d’aquesta pàtria que anomenen Espanya. Quan dic convencionals vull dir...
41 comentaris!
L’alegria a casa del pobres és alegria de conill. Fa dues setmanes vaig tenir la sort de publicar un articlet titulat La falla i el seu llibret, que va merèixer, vull creure que injustament, 41 comentaris per via electrònica pública, una millor marca personal que estic convençut que mai no superaré. La satisfacció inicial per aquest increïble...
Les coses canviaran
Diumenge passat va aparèixer publicada en aquest mateix diari una carta signada pel senyor Sebastián Aguiló Andrés en la qual, si ho vaig entendre bé, em formulava una pregunta i em feia un recordatori. La pregunta era a veure si era possible ser de l’Atlètic de Balears i no ser antimallorquinista. El recordatori era una embafadora –em perdoni l’adjectiu– llista dels triomfs aconseguits per l’equip barralet. Abans d’entrar en olivetes, m’agradaria donar –i de tot cor–, al senyor Aguiló les gràcies.
Una discussió amb J.A. Briñas
D’acord: som partidari de la discussió. Qualque dia, amb més espai, explicaré el profit –també algun disgust– que n’he tret, de la meva afecció. No ho faré ara. Avui el que vull contar és la darrera discussió seriosa, tot i que acompanyada de bon vi, que he tengut...
Entre germans
Em sent culer 363 dies a l’any, però 2, no. Són –ja ho podeu imaginar– el dies en què el Barça, o el seu filial, juga, tant a l’anada com a la tornada, contra el meu equip blanc–i–blau. Diumenge fou un d’aquests dies excepcionals en què vaig gaudir, i molt, de la derrota...
La falla i el seu llibret
La voluntat de sinceritat m’obliga a dir que la passada ha estat, per mi, una gran setmana: no em podien tapar el cul amb set flassades. L’article que vaig publicar dissabte passat va aconseguir "pòdium": estar entre els més llegits i comentats d’aquest diari. He gaudit de l’"èxit" amb l’avarícia pròpia d’aquelles avinenteses que saps...
Matines de Nadal
Dec a uns amics –això sí, una mica barruts– un gran favor. Dic que són una mica barruts perquè em digueren que tenien, per a mi, entrades per a un espectacle a la Seu, el qual, vaig llegir després, era d’entrada gratuïta. Però aquesta sensació, falsa al final, però que jo em vaig creure en un principi, de sentir-me...
Té remei, l'Atlètic de Balears?
Probablement, només l’amic Pere Fullana, el recent inventor d’una religió laica –Pere, apunta-m’hi ara mateix– entendrà per què vaig els diumenges a l’Estadi Balear. Hi vaig per sentir i rememorar allò tan emocionant que m’ensenyaren: la "comunió dels sants". També per confirmar, ai!, aquella terrible i injusta advertència que Sant Mateu posa en boca de Jesús: "El rics seran de cada vegada més rics i el pobres, de cada vegada més pobres".
L'Atlètic de Balears, com a exemple
Vaig acudir diumenge passat a l’Ono Estadi per a poder veure el partit entre els dos "reials": el Madrid i el Mallorca. Vaig seure al costat del meu amic Pere Aguiló Monjo, un magnífic recurs, les seves idees, que tenc quan el partit ha perdut tot l’interès. Els nostres seients estan situats entre la corba nord de l’estadi i la tribuna de presidència...
Del Barça i a Manacor
L’amic Lleonard Muntaner em convidà de sobte a participar divendres passat en la presentació d’un llibre titulat La raó blaugrana, que havia escrit el poeta manacorí Bernat Nadal i que ell havia editat. Aviat vaig endevinar el motiu de la convidada. En Lleonard, com és...
La loteria i la Providència
Ho he de confessar: si jug a la loteria és per enveja. Més ben dit: per por de l’enveja. Seria dur de suportar veure que algun col·lega, amic o familiar fos afortunat amb la grossa i a mi no em tocàs res. Per evitar el primer cas, mir d’adquirir participacions dels...
Institut Nadal Batle?
Entre els nombrosos privilegis que la vida m’ha atorgat, un és participar a diverses tertúlies, a les quals procur assistir setmanalment. La meva sort és encara més grossa perquè en dues hi participen felanitxers i això té un plus, com acostumen a dir els moderns. Una d’aquestes tertúlies té lloc els diumenges capvespres a Son Pardo.
Un conte de Nadal
Durant aquestes dates nadalenques acostum a contar –tres hores seguides de classe donen per a molt– un conte, el protagonista del qual és Bertrand Russell.
Un despropòsit
Vos podeu imaginar què passaria si el gerent o el director general de l’empresa Coca-Cola l’elegissin el treballadors de Coca-Cola juntament amb una petita representació dels consumidors? I què passaria si les directrius d’aquest director general no fossin...
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem