Xesc Bujosa
“El culo de Raúl”
No perdré gaire temps en explicar el significat de la paraula "vividor". Estic segur que tots el lectors de dBalears el coneixen prou bé. Crec, fins i tot, que la majoria de lectors n’hauran conegut més d’un, de "vividor", en viu i, si no, mitjançant les pel·lícules del neorealisme italià o les espanyoles amb guió del gran Rafael Azcona.
Benvinguts
Vaig anar ahir a l’Estadi Balear ple d’esperances pels canvis que hi havia hagut en els càrrecs del meu equip, l’Atlètic de Balears. El primer era el de l’entrenador. Gràcies a aquest diari –de cada vegada està més clara la simbiosi entre el Diari de Balears i l’Atlètic de Balears...
I, tanmateix, el mercat, ai!
Gairebé tots els amics i coneguts que no renuncien a aquest deure i al mateix temps plaer de posar per escrit les seves opinions han aprofitat l’avinentesa de la crisi financera per tirar a la cara de l’economia de mercat tots els inconvenients i mancances que, sens dubte, comporta. Alguns, com en G.F. ho han fet des de la seva elegant...
Adquirir art
Tenc el convenciment que, després de tants articles, s’ha establert entre el meu petit grup de lectors i jo mateix un grau de confiança que no admet la mentida, i una mentida –una mentida per omissió– seria si jo ara amagàs la meva por de ser malentès i que es prenguin el que intentaran ser unes paraules reflexives com un potadeta de...
El Son Reus de les idees
L’any 1963 es publicà un llibre intitulat Litte Science Big Science, que tengué un enorme ressò dins el camp dels "Estudis sobre la ciència". El llibre tenia com a autor Dereck de Solla Price, un anglès de mare sefardita que s’havia format a Cambridge i que...
Torna-la a tocar, YouTube
S’ha dit moltes vegades, i aquesta no serà la darrera, que la nostra vida no té cap sentit –res podem entendre– fora del complex científic i tècnic que ens envolta. Abans de començar aquest article ha sonat els despertador i, vigilat pel rellotge fluorescent.
Ad hominem
Encara que sé que això produirà la hilaritat d’alguns amics i coneguts he de dir que en les petites coses d’aquesta vida decididament no tenc gaire sort. Un exemple ben notori és amb el meu amor a les noves tecnologies i més concretament al correu electrònic...
Costa i Llobera versus Carles Manera
Costa i Llobera va assegurar que preferia la "fraternitat de l’ànima, que no la de la sang". Idò, no. El nostre conseller d’Hisenda, el col·lega i amic Carles Manera, prefereix i afavoreix la fraternitat de la sang més que no la de l’ànima. A Pollença...
Universitat i olimpíades: alguns números
Dissabte passat vaig prometre –o per ventura, millor, amenaçar– de seguir amb la tabarra de l’anàlisi comparativa entre les olimpíades i la Universitat. Ambdues –deia jo– tenen un sistema pervers que condueix, entre altres coses, a una autèntica inflació de medalles i d’assignatures impartides. Ara he...
L'amo en Biel Company: sense despentinar-se
He de dir, abans de tot, que en les ja llargues relacions que he tengut amb el ciclista l’amo en Biel Company n’hi ha hagudes, naturalment, de fredes i de calentes. Si començam per les calentes vos diré que durant molts d’anys tota la sobrassada que he menjat jo i la meva família ha estat un obsequi de l’amo en Gabriel Company, sense que mai no hagi pogut endevinar el perquè de tanta generositat cap a mi.
A favor de Cazorla
Tot i que conec la intel·ligència dels meus germans balearicos, crec que no foren molts els que comprengueren la molt raonable tàctica de Toni Cazorla. Cazorla era ben conscient que, després de la segona riuada del Túria, que va ofegar els monàrquics barralets, el resultat a defensar era un 3-0 a favor nostre. No era estrany, idò, que ja de...
Fes-te soci de l'Atlètic Balears
Fa uns setmanes vaig dir que els "dallons" em varen caure en terra quan vaig veure un anunci que el meu At. Balears havia manat publicar a tota plana al dBalears. Era un anunci on reclamava nous socis. La causa del despreniment dels tan estimats com inútils òrgans fou, a més de la llei de la gravetat, el fet, que vaig considerar en un principi ben lamentable que tota l’esmentada plana estàs exclusivament en castellà: "Hazte socio", deia.
80 anys: alzines i pins
Són moltes les persones amb les quals estic en deute. La vida en aquest aspecte ha estat pròdiga amb mi. Si les hagués d’ordenar per ordre de consideració utilitzaria com a paràmetre els temps que m’han dedicat. Pere Serra no ocuparia un mal lloc en aquest ordre, perquè han estat moltes les hores del seu escadusser i valuós temps amb què m’ha obsequiat. Ara Pere Serra ha complert 80 anys i ens ha ofert una festa...
Entorn del xovinisme pollencí
Personalment no conec Neus Albis. L’he vista i escoltada, adesiara, a la televisió. Al passat Brisas, Xisco Busquets publicava una entrevista, plena de seny, àgil i profunda, que li havia fet. El cognom Albis em fa recordar vells temps a Pollença, amb entranyables amics, Joan Albis, Pep Tereu, Pep Vileta i, de tant en tant, Rafel Bibi.
És ara ja en Nadal més meu?
Voldria dir-los als partidaris del Boveret ("Le Berger", li diuen a França) que no estiguin neguitosos pel títol, que els principis són els principis i que en Joan Antoni Riera continua anant davant en les meves preferències, però que diumenge en Rafa/Rafel Nadal, tot i que encara va molt enrere, se li va acostar un parell de passes. Fou per mor de la medalla d’or? Solament de manera indirecta.
Dec explicacions
Per imperatius segurament de caire econòmic vaig escriure i publicar, la setmana passada, tres articles en tres dies. Us assegur que mai de la vida havia fet un esforç semblant. Era, doncs, lògic que passàs el que havia de passar: foren articles farcits d’errors. Bé que m’ho han fet notar –i crec que amb escreix– els amics i lectors.
El meu és es Boveret
M’heu de perdonar, però crec convenient que abans d’entrar en matèria vos expliqui no solament que no som gaire afecte a les processons, sinó la causa d’aquest desafecte. Era el 1951, l’any de la meva primera comunió, i jo era fill pubill d’una de les bones cases de Son Ferriol. Una casa que a causa de la meva deplorable gestió material ha vengut a molt menys, quasi res.
El meu diari
L’amo en Miquel Pocoví ens deia –ho he contat més d’una vegada– que la seva egua borda n’hi donava una freda i una de calenta. Crec que aquesta és norma general de la vida, encara que en el meu cas és evident que la vida me’n dóna més de fredes que de calentes. Per ventura, l’únic lloc on aconsegueix empatar és en la meva relació amb
F. Tessio i M. Picornell
Llegint Blai Pascal vaig pensar que en aquesta vida era molt més rendible posar-te content pels fracassos del altres –molt freqüents– que de les victòries pròpies, que sempre solen ser paupèrrimes i en el meu cas inexistents. Perquè la cosa rutlli bé cal, però, triar amb cura la persona –i ell cavall– que ha de ser la diana de les teves befes. Ha de ser...
Karadzic i la psiquiatria
Un dels millors esquers que té el periodisme pel qui escriu és la possibilitat que hi ha d’expressar un pensament i que els possibles lectors puguin llegir aquesta idea l’endemà d’haver-la redactada. Té, tanmateix, alguns inconvenients com és que en dos dies ja han oblidat el que digueres si l’encertares o no. Si t’equivocares el record perdura una mica més. Però l’inconvenient més gros que té el periodisme –literatura d’urgència, digué algú– és que a l’endemà d’haver escrit un comentari les noves informacions poden desmentir allò que tu pensaves...
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem