La meva ja no curta experiència pedagògica m’indica sovint la conveniència de fer una operació que es diu "personificar", és a dir, no parlar d’un moviment o d’una opinió, sinó de la persona que la representa o la simbolitza. La meva experiència de paparazzi és molt més curta que la de professor, però tot fa pensar que la regla a seguir és la mateixa: interessen molt més, al lector, les persones que els moviments o grups.
I mirar d’interessar és el primer manament que tenim professors i periodistes. Hem de personificar, pens, i acceptar-ne les conseqüències positives i negatives que sens dubte també té d’aquesta maniobra. Estic segur que si, en anteriors articles, en lloc de dir que no m’agradava el Miquel Barceló de la Seu hagués escrit que no m’agradava l’art neobarroc contemporani mallorquí hauria tengut menys lectors i, també, tot s’ha de dir, no hauria rebut ni la meitat dels insults amb què m’han obsequiat els admiradors del felanitxer. Vagi una cosa per l’altra.
La finalitat de l’article d’avui és analitzar els dos models d’agricultura que crec que ens proposen ara diverses agrupacions i associacions, i és per donar no sols més interès, sinó, també, vull creure, més claredat, que he emprat, ja a partir del títol, el nom de dues persones que personifiquen aquests grups d’opinió oposats. Anem-hi, doncs.
M’interessa abans de tot mostrar clarament les cartes d’aquest joc i dir que conec prou bé les dues persones esmentades. D’en Biel Company he de dir que en som molt amic però no solament som amic, sinó que durant una temporada, quan en Biel jugava a futbol a Saragossa, vaig ser l’encarregat del seu "màrqueting". Una temporada en Biel va marcar més de trenta gols i aquest fet m’induí a la creació d’aquell eslògan que deia que "Cuando el balón llega a Company, la afición empieza a sentir el perfume de gol".
Foren unes paraules de les quals encara n’estam orgullosos, els dos. Som menys amic d’en Mateu Morro, amb el qual solament he coincidit un parell de vegades, però som un lector constant i atent del seus escrits, la qual cosa fa que no es pugui titllar de gratuïta la meva opinió sobre el seu pensament. La setmana que ve veure’m amb una mica de detall que és el que diferencia el pensament dels dos líders. Avui m’agradaria parlar del que els uneix i dir que els supòsits filosòfics que comparteixen constitueixen, al meu modest parer, un error, una base falsa que impedeix que el debat pugui ser racional
El primer error que ambdós líders cometen és el de suposar que existeix una essència eterna de Mallorca. En aquest món no hi ha res etern. Tot canvia, tot és fugisser, res no és etern. Ni les roques. Ens hem d’acostumar a viure dins la provisionalitat, la improvisació i l’oportunisme. Per altra part l’única essència mallorquina que conec era i és, crec, la que emprava el meu amic Joan Jutge per anar de pica: "Flor d’Almendro".
Un altre error es creure’ns ingènuament que som una terra privilegiada en tot i per tot. Una terra que va gaudir de les preferències de Déu Nostre Senyor, des del moment de la Creació. Aquesta és una idea que cova dins el cervell de molts de mallorquins, fins i tot dels que posseeixen un alt grau d’intel·ligència i saviesa agrícola com és l’amic Passu. El de Maria de la Salut pensa no solament que les varietats de fruita autènticament mallorquina –si és que n’hi ha– són més gustoses, sinó que fins i tot les altres varietats, com la "Navel Late", són més saboroses si han estat conrades a terra mallorquina: deixen la boca més neta, afirma. Deu ser cosa de la llecó. El problema, tanmateix, és com objectivar aquesta diferència i com fer-la creure als turistes i als hotelers. Continuarem dissabte que ve.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Xesc, això del fàstic i la pena segurament va com va, però un catedràtic que escriu en premsa no es pot permetre cometre errors gramaticals o ortogràfics, ni més ni pus. Alguns semblen d´origen tipogràfic o deguts a misteris dels correctors, però altres, clarament, no.
Te'n puc dir una, Bujosa. Encara guard el retall d'una revista local de Manacor on hi ha el muntatge amb la cara d'en Biel i un cos de mula, per donar a entendre com es comportava aquest senyor quan jugava a "la ciudad de las perlas", si tant t'agrada el llenguatge periodístic.
Que en Joan P. duia Flor d'Ametler? au ves. Tal vegada li hauries de demanar.
Joan de Balàfia, i????!!!! a qui l'importa això? Que vas de sobrat intelectucul? La gent com tu fot fàstic i pena.
Sa primera persona des plural des futur des verb veure és "veurem" i no "veure'm", com està escrit en es cinquè paragraf, i que seria infinitiu amb pronom feble de primera persona des singular, que tant pot ser directe ("venir a veure'm") com indirecte ("veure'm es defectes")
Si dissabte que ve l'article també ha de ser per no dir res, el te pots estalviar, el periòdic en treurà mes profit posant-hi publicitat
Sobre la polémica desvelada por DIARIO de MALLORCA de que el negocio millonario de la inseminación artificial de las vacas podría estar detrás de la revuelta de Asaja, como denunció UP, Biel Company no reparó en gastos: "Quizá Torrens (Biel, presidente de UP) tenga un problema con su semen. Que se mire sus espermatozoides a ver si están bien". vostés creuen que aquest persontage pot esser objecte de comparació amb cap persona?. El convid a que li miri la condició, humana? o salvatge?
Oportunisme, vostè ho ha dit.
En singular és paparazz0, professor. I veig que els diccionaris vacil.len entre llacor i llecor, però de cap manera llecó.
En singular és paparazz0, professor. I veig que els diccionaris vacil.len entre llacor i llecor, però de cap manera llecó.