L’alegria a casa del pobres és alegria de conill. Fa dues setmanes vaig tenir la sort de publicar un articlet titulat La falla i el seu llibret, que va merèixer, vull creure que injustament, 41 comentaris per via electrònica pública, una millor marca personal que estic convençut que mai no superaré. La satisfacció inicial per aquest increïble nombre de comentaris fou, però, ben efímera: una caponada de gall.
Durà el temps que vaig tardar a llegir el seu contingut. Hi havia divisió d’opinions. Alguns opinaven que era un inquisidor, altres un cremaconvents i altres encara enriquien més la relació de les meves qualitats dient-me que era antimallorquí, antivalencià, nazi i espanyolista. N’hi hagué un que suposant-me un caràcter masoquista, que no tenc, i emprant un cert pleonasme assegurà que em correria de gust –de què si no?– en llegir tan afalagadors qualificatius.
La meva interpretació de tanta disparitat de criteris és que fou deguda a una mala interpretació que feren de les meves maldestres paraules aquells que admiren dues persones que jo també admir, però no vaig encertar a dir la manera en què ho faig: Jesucrist i Miquel Barceló.
Pel que fa al primer i des d’una posició neutral sobre la seva ontogènia, diré que, amb relació al seu pensament, hi ha coses que no acab de copsar del tot bé com aquella advertència que "els darrers seran els primers" i que seguida al peu de la lletra pot retardar, pens, feines urgents. Però, amb aquest consells de difícil interpretació, Jesucrist ens en llegà altres d’admirables.
Com a professional de la salut, encara que d’aquella manera, voldria subratllar aquell concepte de caritat que du a atendre dins una comunitat en primer lloc els malalts i, encara de manera més preferent, els malalts desnonats. Una clara passa endavant respecta a la idea d’amor que havia propugnat Plató. L’admirable tasca que realitza el meu amic Enric Benito i els que treballen amb ell és, sens dubte, una molt humana i coherent conseqüència de l’esmentat ensenyament cristià.
Pel que fa als mariaxis d’en Barceló els diré que m’agrada molt, però molt, l’obra del felanitxer quan es posa de part dels desheretats. Aquell onso ferit que va pintar magistralment i que va titular Autoretrat fou una colpidora declaració de principis. Una manifestació ben necessària en una nació com l’espanyola en la qual, ai!, el Cap d’Estat es diverteix caçant onsos gats i l’impresentable Ministre de Justícia pegant escopetades contra ovelles indefenses.
També m’agrada molt –quasi tant com na Maria Carbonero– el Barceló que mostra la dignitat de la pobresa i la marginació africanes. No m’agrada, en canvi, el Barceló barroc i excessiu: els seus quadres de biblioteques neoclàssiques on hi ha un home amb el piu enreveixinat, que Marita Fillol no havia reparat, els arrossos de peix, les embetumades de fang... no m’he emocionen gens.
Tampoc l’artefacte de la Seu. Hauria volgut que Barceló que hagués comprès que a la Seu no hi manca quasi res. En tot cas, i que em perdonin els amants de la embafadora decoració barroca, hi sobren coses. No fou aquesta la opinió d’en Barceló que decidí posar-hi pasta a dojo i convertir una capella del temple de l’espiritualitat en una mena de sucursal d’Eroski replena de peixos i verdures. No vull acabar sense deixar clara la meva consciència de ser un ignorant que no hi veu dues passes més enllà.
Un ignorant sí, però un ignorant amb desitjos d’aprendre. Un ignorant que per posar remei a les seves mancances va demanar que algun exegeta del pintor ara empastissador li explicàs, per favor, què volia significar aquella somada no destriada i que, per tota contestació, ha rebut una bona embosta d’insults. Més de quaranta.
31 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Joanot colom parla d'obra tarada, supòs que la tara són els cruis no?
S.A. d'on et treus que en Joanot Colom (fals) parli de cruis? No ho he vist. El tema dels cruis està més que respost (com la pretesa i desitjada caiguda de la cúpula de Ginebra) en el vídeo d'Agustí Torres que mostra el procés a Vietri per embarcar la ceràmica. N'hi ha que confonen el seu desig amb la veritat. I la veritat és que Barceló, tant si agrada com si no agrada, és un geni de l'art contemporani. La prova més evident és veure la processó d'imitadors que li corren al darrera i que no li arriben a la sola de les sabates!
Gelatinosa, tu tampoc no saps llegir? Com així feis l'espanyolada d'invertir les víctimes i dir que l'insultat és Bujosa quan els qui insulten són els seus defensors? Llegeix els comentaris i relaciona els insults als dos plats de la balança i veuràs com t'engrunaràs els dits i la llengua per haver escrit un desbarat com aquest. Quant a la cúpula de Ginebra, l'has vista? Com goses parlar de decoració quan la crítica especialitzada afirma que, en entrar, et cauen els calçons d'emoció i s'electritza la pell? O tens la sensibilitat de foto de revista? 41 comentaris, sí. Pura provocació. Va passar amb Joan Miró i molts dels qui el blasmaren ara estan davall d'una taula sense motar. T'assegur que si un articulista publica que el mallorquí no és català, en tendrà molts més, de comentaris. La qualitat d'un escriptor no es mesura per la reacció quantitativa, sinó per l'encert i la qualitat. La diferència és substancial. Per cert, tu tampoc no dius res de la GRUA estalonada ALS ULLS DE TOTHOM I PER LA FORÇA en el camí del Consolat de Mar, de la Llotja i de la Seu. Curiós, no?
És un fallero, cosa que no vol dir que l'obra de la seu sigui lletja o no, però a la seu? És per estar dins un bar o restaurant, però dins un temple mai. Personalment m'agrada l'obra de la seu, no m'agrada la seva ubicació, però a nen Joanot Colom se li ha de reconeixer això dels cruis. Són fets aposta o involuntàriament. Jo crec que involuntàriament.
Pens que els insults que ha rebut el senyor Bujosa, són innecessàris. Aquest home tan sols ha aportat la seva concepció estètica sobe l'obra de Barceló,i d'això n'és ben lliure. El fet d'aportar una concepció estètica, ja és molt més del que han aportat el 90 % dels escrits pels crítics d'art contemporànis sobre l'obra de Barceló. Segurament d'aqui provenen els 41 comenaris, pocs d'ells dedicats a qüestions estiques. La concepció estètica de Bujosa de l'obra de Barceló, caldria situar-la a la cúpula de les nacions (alló sí que és una falla decorativista!!). Al meu parer, l'òptica de Bujosa, entronca amb la que Xavier Antich proposava a La Vanguardia:, el qual va valorar la cupula de Barceló com " Immensament Innecessària", com una obra que no ens aporta cap tipus de coneixament, una obra decorativista d'un pintor reconegut per la cort. Tot plegat, reafirma que l'art és tot alló que l'home anomena art...en definitiva em reafirma la necessitat d'establir un cànon pictòric (actualment assimilat amb l'estil de Kiefer....Barceló.) contra el qual hem de lluitar....
A mi tampoc m'agrada l'obra de la Seu de Barceló. Pareix mentida que un patrimoni tant omnipotent com la nostra catedral hagi consentit entaforrar allà el que alguns anomenen capella sixtina. Jajjajaaj fallero barceló, jajjjajaa bona aquesta!!!
Fets i arguments en el primer dels comentaris publicats. Insults i sentències a tots els de Joanot Colom, un autèntic crític d'art que, lluny d'expressar una opinió, es constitueix en Tribunal de la Santa Inquisició i declara obra tarada la de Barceló i insulta als qui els hi agrada. Ell parla de fatxenda?
Per mi a la grua te la pots ficar allà on saps, estimat erudit cool fatxenda, aquest article parla del fallero barceló i els seus mariaxis. La porcada que pugui ser lo de sa grua, i les demés porcades que hi ha a tota l'Illa amb la destrucció del nostre patrimoni, les pots escriure tu si vols a un article, ja que ets tant cool i erudit. Pots escriure lo que vulguis, també pots llepar el teu estimat pintor tant com et vengui de gust, elogiant-lo a ell i a la seva absurda obra tarada. Siau qui sou.
Que yo haya visto, la grúa de momento ha servido de tendedero a una pancarta que reclamaba el derecho de los padres (varones) a poder ver y tener a sus hijos. Su recuerdo ya me quita la depresión del monstrenco en la fachada marítima. Pero sobre eso, cuando toque.
I de la grua, què? Au, Carmen, Dalmau, Bujosa, Fals Joanot Colom...