Xesc Bujosa
“Míster” Caritat
La cera -diu el proverbi mallorquí- l'han d'emparar quan cau. És per seguir aquest consell que avui tornaré a fer un comentari sobre algunes de les paraules que els evangelistes atribueixen al que s'autoanomenava Fill de Déu. Si dic això, és per mor que aquests dies he quedat realment astorat davant d'un fet que em semblava...
Jesús: el de Natzaret, però
Vaig escriure, la setmana passada, un article mig en català, mig en arameu -un ja no sap què ha de fer perquè li augmentin el sou- on contava un passatge entranyable de l'evangeli de Sant Joan en el quel es narra la més que segura airada resposta de Sant Tomàs davant la provocadora pregunta de Jesús als seus apòstols de si sabien quin era el camí.
Com be'în hem de saber el camí?
Voldria, abans de res, justificar i explicar el títol, sens dubte una mica estrany. La dificultat d'entendre'l rau, no hi ha dubte, en la paraula be'în, una paraula aramea. Si l'he emprada així no és degut -vos ho assegur- a les ganes que tenc de passar a la història com el primer col·laborador del Diari de Balears que ha escrit en arameu...
La Lluna, tan necessària
Vaig publicar, dissabte passat i en aquest mateix lloc, un article dedicat a glossar, dins les meves limitades possibilitats, un llibre que m'havia causat gran efecte. El llibre, titulat Gabriel i la vida i escrit per Josep Maria Fuster i Perelló, m'havia permès conèixer, com en una mena de propina...
Gabriel i la vida
Gabriel i la vida és el títol d'un llibre molt important que l'editorial Lleonard Muntaner ha publicat aquest any. L'autor del llibre és Josep Maria Fuster i Perelló, un vocacional professor de filosofia i home clau dins el sorprenentment ric món cultural de Manacor. El llibre té un origen o una causa realment tràgica...
Castaldo: la passió per les corbes
Castaldo exposa actualment, a les Voltes, una selecció de la seva obra pictòrica i ceramística. El vaig poder veure el dia de la inauguració amb la seva cara mescla de bonhomia, de timidesa i d'ironia. És la faç de sempre, però aquesta vegada vaig trobar que mostrava una felicitat més afable...
Son Servera"UIB"Son Servera: 5 hores
Gràcies a l'edició electrònica d'aquest diari, puc seguir amb absoluta comoditat els comentaris que susciten els meus articlets setmanals. Me'n donen una de freda i una de calenta, com la seva egua a l'amo en Miquel Pocoví. Seria hipòcrita per part meva no dir que afortunadament abunden més les calentes...
A Manacor no entrenen els sementals
Ni les egües de cria, hauríem d'afegir al títol. Esper que al final pugui justificar el perquè d'un títol que la majoria de lectors no sap a què ve. L'origen de l'esmentat article i del seu títol rau en una convidada que l'Agrícola de Manacor em féu per pronunciar...
“Anch'io sono pittore”
Tot i que entre els meus millors amics hi compt amb alguns pedagogs de carrera, he de confessar que no tenc gaire facilitat per entendre les idees i les directrius que aquests generalistes de l'educació ens donen amb la lloable finalitat de millorar la nostra sempre difícil tasca docent...
Al costat de Costa
Vaig escriure, la setmana passada, un article que duia per títol "A fer la mà". Hi vaig intentar aclarir el significat original de la dita expressió, per ventura una mica grollera, que tant empren i agrada als valencians. El meu propòsit, pel que m'han dit alguns amics...
A fer la mà
No ho vaig poder evitar: el dissabte passat, el dia 9 d'octubre, la festa nacional del País Valencià, la nostàlgia tocà amb insistència a les portes de la meva ànima. Com quasi sempre, aquesta nostàlgia vingué de bracet amb l'excitació d'algunes de les neurones del meu cervell que em feien taral·larejar una vegada...
Epidemical Diseases in Minorca
Els que em coneixen saben que l'honor que més agraesc en aquesta vida és el que m'atorguin la paraula. Més, molt més, que qualsevol altra distinció -medalles, diplomes, nomenaments- i, fins i tot, més que retribucions en metàl·lic. He comès l'error de manifestar en públic aquesta preferència...
La mida, si hom és artista, no importa
Vaig visitar la setmana passada el museu, fa poc inaugurat, de Can Prunera. Hi havia anat ja el dia de la inauguració, però les obligacions i devocions de caire social -les d'intentar respondre amb una mica d'educació a les immerescudes mostres de cortesia de què era objecte...
El Reina Sofía: un museu català a Madrid?
Una de les molt diverses persones que han exercit un gran mestratge sobre aquest magre deixeble que he estat jo és -o fou- Pedro Laín Entralgo. D'ell vaig aprendre moltes coses i una de les no menys importants fou el fet que algunes paraules tenen significats una mica o molt diferents segons si són usades...
Madrid: quasi un adulteri
Vaig voler comentar, en l'article anterior, la sort que vaig tenir fa quinze dies de poder passar dues jornades a Madrid i gaudir de l'extraordinària oferta cultural que oferia aquest mes de setembre la capital del regne d'Espanya. La setmana passada no vaig poder fer més que encetar el tema, car la impressió que em va causar l'exposició de Matisse en el Thyssen fou immensa...
Matisse, a Madrid
Obligacions -per ventura hauríem de dir, millor, privilegis- de caire acadèmic em permeteren la setmana passada passar dos dies ben excitants a la capital d'Espanya. Dic excitants naturalment des del punt de vista cultural, les altres excitacions, les positives i les negatives, les d'amor i d'odi...
Maria Lluïsa Aguiló: quan llavors
Un dels grans obsequis que l'estiu, que ja acaba, ens ha ofert és l'encara actual exposició a les Voltes de l'obra dels darrers anys de Maria Lluïsa Aguiló. M'agradaria advertir de bell antuvi que aquesta, la meva, no en pot ser una crònica ni objectiva ni...
Heterodòxia, o gamberrisme
Ja és ben vera allò que uns comptes fa l'ase, uns altres el traginer i encara uns altres l'amo de l'ase. Dic això perquè és el que em va passar dissabte passat amb l'article que vaig escriure, amb una valoració molt distinta de com crec que fou rebut o llegit. Pels comentaris que me n'han fet algunes amistats, he cregut...
Provar i comprovar
El dolorós "imbroglio" que hi ha hagut o hi ha encara a Madrid, València i aquí, a casa nostra, entre els deures i drets dels polítics, policies, jutges i fiscals, i que opinions tan diverses ha suscitat, m'ha fet recordar una idea important que cada any vull transmetre als meus alumnes...
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem