Xesc Bujosa
Youtube: col·laborador o competidor?
Entre altres desgràcies que m'amarguen, tenc la de pertànyer a un gremi -el de professors- que sempre ha vist amenaçat el seu lloc de feina pel que podríem anomenar les noves tecnologies. Sospit que la cosa ve d'enrere i que fa un parell de milers d'anys els que eren considerats més sabuts que els altres i que dedicaven...
“Voldria que fóssiu, senyora, el meu Youtube”
Són ja un parell de centenars els articles que aquest diari m'ha fet l'honor de publicar- me des que vaig inaugurar la meva col·laboració hebdomadària. Quedaria, sens dubte, elegant afirmar que són articles escrits sense la més mínima pretensió, gairebé per passar el temps. Seria elegant, però mentida..
Youtube: “you are the top”
La sentència diu que totes les comparacions són odioses i que la majoria de les coses no es poden comparar. Jo no puc estar d'acord amb cap de les dues idees. Crec que la comparació és no solament una activitat molt recomanable, sinó fins i tot imprescindible per al progrés del coneixement. Si no tengués por de fer-me pesat...
Les cames de Montserrat Roig
No podria dir si per avior o per educació, la veritat és que des de petit vaig desenvolupar més -molt més- les meves facultats d'admiració que les de crítica. A hores d'ara les coses no han canviat gaire, encara que amb el temps i en el medi on visc i on treball he après algunes estratègies...
Jo vaig voler ser B. Porcel
La meva memòria, d'una debilitat extrema, no em permet precisar quant de temps em va durar l'embranzida de voler ser Baltasar Porcel, però en tot cas no fou cosa d'un sol dia. M'agradaria poder explicar ara amb una mica de deteniment aquest sentiment que durant un temps va niar dins la meva ànima...
Ara diuen que sí, que són compatibles
Els organitzadors de "L'any Darwin a les Illes Balears" varen fer possible, fa dues o tres setmanes, que els interessats en el tema de l'evolució gaudíssim d'un autèntic luxe. Fou el de poder veure, escoltar i fins i tot dialogar amb el professor Francisco José Ayala. Francisco J. Ayala és un antic dominic...
El meu professor alcavot
Foren alguns amics rotaris els que em demanaren que dilluns passat fes la "laudatio" d'un dels premiats enguany. Uns premis dedicats a reconèixer els mèrits biogràfics d'una personalitat del món de les lletres, de l'art o de l'anomenada acció social. Ells sabien que no m'hi podria negar, per què?...
Dos homenots a l'Illa del Rei
Més Darwin encara: esper que em sabreu perdonar, però és que necessit recordar que si hi ha una conclusió clara que es desprèn de les tesis que defensà l'anglès, aquesta és que les invencions de la naturalesa -de l'evolució- són molt superiors a les que podem fer mitjançant la nostra imaginació...
Des de la UVI
Una de les bones decisions -per ventura l'única- que he pres enguany ha estat la de dimitir com a comissari de l'Any Darwin. Els motius d'aquesta fuita eren molts, però fonamentalment dos: la clara consciència de la meva nul·la capacitat per a la...
Savater i els dinosaures
El passat dia 25 de maig el conegut filòsof i ideòleg d'UPyD Fernando Savater escrivia a El País un article titulat "Lamento por Babel". A la meva estimada terra valenciana acostumen a emprar una expressió que, com moltes de les que allà són habituals, té una gran i exacta força expressiva. Diuen en determinades ocasions...
Do you speak english?
Els catalanoparlants que com jo, que no hem fet gaires aportacions al pensament original, tenim una excusa perfecta: ens hem hagut de dedicar tota la vida a predicar que dos i dos són quatre: o, com deia Durrenmat, una mica cansat i descoratjat, defensar el que és ben evident...
K. Popper i el Grupo Ramón Llull
Gràcies a la magnanimitat de Jaume Rosselló, que em va ajornar el termini de lliurament d'un article per a la revista de l'IEB, vaig tenir temps per anar a veure el Gran Premi Nacional. En Jaume, bon psicòleg com és, va comprendre que el meu estat d'ànim podria patir danys irrecuperables si no anava a veure els cavalls...
On anar, diumenge?
El meu bon amic Gabriel Janer em diu que a vegades faig un abús de l'humor xueta -jueu diu ell amb més propietat- que consisteix a queixar-se contínuament de les poques habilitats, congènites o adquirides, que hom posseeix i d'una certa mala sort. Jo...
Vaig menjar butza
Entre els meus múltiples defectes, el que sens dubte em produeix més dolor i malestar és el d'un excés de timidesa o vergonya. Comprenc que els meus alumnes i exalumnes, els que assisteixen a alguna conferència que faig, i fins i tot els lectors d'aquest diari faran una mitja rialleta en sentir aquesta confessió...
On serien, Darwin meu?
El meu col·lega, el professor Camilo José Cela, em féu l’honor, setmanes abans, de convidar-me a participar en una taula rodona sobre el tema de "Darwin i la religió". L’esmentat debat es realitza com una activitat més dins l’Any Darwin que organitzen diverses entitats, entre altres la UIB, que és el lloc on en Camilo...
Collons grossos
De les meves múltiples mancances, una de les que em produeix més dolor és sense cap dubte no tenir sentit musical: que no hi ha manera d’entonar. Aquesta incapacitat ha fet del tot impossible acomplir una molt preuada vocació. No era cap altra que ser en Frank Sinatra i poder cantar cançons...
És el bilingüisme un avantatge?
Ja fa uns quants mesos vaig fer un article en el qual, recollint la meva experiència adquirida en les tres universitats en què he estat professor –València, Saragossa i Illes Balears–, feia una crítica al sistema que regeix l’actual universitat espanyola. Un sistema que em vaig atrevir a qualificar com a pervers...
“Bluegrass Country”
Si per una vegada la Providència m’escoltàs i pegàs una empenta forta perquè la loteria em tocàs, tenc ja ben pensat el que faria. Compraria una petita finca on cresqués bona herba i hi posaria tres o quatre egües que poguessin pasturar en pau i silenci, mentre els poltrets, tímids i esquius...
Sió
Acabava, la setmana passada, el meu article dient a veure si, des de dins el judaisme, algú em podria explicar on començava i on acabava l’anomenat poble jueu i, sobretot, quina era la causa de l’esponerosa producció científica, literària i artística dels individus que pertanyen als descendents d’Abraham, Isaac i Jacob...
El poble jueu
Fou Jorge Luis Borges qui digué que moltes vegades un home escriu un llibre i es passa la resta de la seva vida rectificant els errors que hi va cometre. Els meus llibres han despert tan poc interès que ningú no m’ha fet mai cap comentari sobre els errors o mancances que contenen...
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem