Xesc BujosaPalma26/02/09 0:00
TW
0

Dilluns el senyor Aguiló em dirigia una carta pública que realment em va emocionar, perquè encara em continuen emocionant aquells que van a la guerra amb la clara consciència que és guerra perduda. I és que el senyor Aguiló, amb un esforç digne de millor causa, pretén negar una evidència: que l’Atlètic de Balears està lligat, per sempre més, a la classes obreres i a la defensa i a la dignitat de la nostra llengua catalana. Enfront del Mallorca. Igualment li és i li serà dífícil de negar o dissimular el tracte absolutament discriminatori amb què el Govern, anomenat de Progrés, mare meva!, i la seva repartidora/repetidora armada –IB3– tracta l’equip que, com bé indica el seu nom, és l’únic representant de la nostra comunitat, o país, en el seu conjunt.

La carta del senyor Aguiló és un autèntic imbroglio d’arguments. Per contestar-li, prescindiré de raons i presentaré solament fets. Alguns de memòria recent; d’altres, ai, de records més llunyans. Comencem per aquests darrers. Quan jo era un pollastret, a l’estiu, cap allà a les sis del capvespre, a Son Ferriol, veia tres picapedrers que, en bicicleta, anaven fins a prop de s’Hort des Ca. Eren l’amo en Jaume, en Belando i en Tià Pobler. Perllongaven el seu jornal per anar a fer un pou als terrenys on s’estava construint l’Estadi Balear. Feien la seva feina –cal dir-ho?– "gratis et amore". Ho feien perquè estimaven l’equip dels que, com ells, anaven encara en bicicleta.

Uns anys després vaig descobrir la potència literària de la nostra llengua gràcies a les Aules de Teatre i Novel·la que organitzava la Casa Catalana: allà vaig sentir parlar per primera vegada Espriu, Porcel, Pla, Estellés... Sap qui era el president i l’ànima d’aquelles conferències? Idò el senyor Jaume Planes. I el senyor Planes sap qui era? El president, també, de l’Atlètic de Balears. Cal insistir més en el tema que som el que som i tenim els lligams que tenim. Dos records, ara, molt més recents. La darrera vegada que vaig anar a l’Ono Estadi vaig poder observar-hi un conjunt de banderes a la grada nord. La més grossa era la rojigualda amb el bou d’Osborne plantificat al mig. El darrer diumenge a l’Estadi Balear vaig veure una altra bandera, que també era a la grada nord, però que, a diferència de la ignominiosa que havia vist a l’Ono, aquesta no tenia banyes –cadascú exhibeix el que té–, sinó quatre barres i un estel. Darrer fet per avui, perquè jo sí que tenc por d’embafar.

Miri el pressupost d’aquestes dues empreses de titularitat pública que són Ibatur i IB3. Recordi que són dos organismes que utilitzen els doblers que pagam els contribuents d’aquestes illes que es diu Balears. Veurà que no són pocs els milions d’euros que van de les nostres butxaques –també de les dels afeccionats a At. de Balears– a les arques dels propietaris del seu equip. A les del meu? 0,00 euros. Comprendrà ara el títol d’aquesta contestació. I és que no hi puc fer més o no hi podem fer més els "balearicos": ens sentim com uns cérvols davant el fusell repetidor/repartidor del senyor Antich.