Les coses canviaran

Gràcies per l’atenció que presta als meus escritets i gràcies per haver-me tret d’un error. Aquest error era el de creure i pensar que, en tota la directiva del Mallorca, en els seus diversos consells i en la seva afició, no hi havia cap d’aquests patriotes que sabés expressar-se per escrit amb una mica de correcció en la nostra –llur?– llengua. Després de llegir la seva carta, ja no tornaré a emprar el vocable "cap". No em digui que dins aquesta excepció hi hauria d’incloure també els meus amics i col·legues Pere Muñoz, Tomeu Martí, Pep Verger o, ara, el dos redemptoristes del mallorquinisme anomenats Pere Fullana i Llorenç Capellà.

No, no es faci il·lusions: escriuen molt bé, però no són barralets de cor. Ho sé de bona tinta. Són, tots, uns mercenaris. No em sorprendria veure el seu nom en el concurs d’agreadors del que fou fins fa poc el barralet major. Un president clarament desclassat que, ara, el pot veure escorxat i devorat sense pietat pels barralts que abans asseguraven que eren els seus amics fidels, i que havia estat el gran salvador del club. Així són "ells". La claredat de la seva prosa –i ningú escriu bé si no llegeix bé– i el caràcter sens dubte especial del nostre estimat diari m’animen o contestar-li amb un arguments que, per ventura, no són habituals en la secció d’esports d’un diari. Els consells de brevetat, sempre els mateixos, dels meus superiors m’obliguen a fer–ho i, a més, de manera dura i seca.

Ens dispensi, però els seguidors de l’equip que porta el nom del nostre país serem sempre, sempre, antimallorquinistes. Ho serem perquè som marxistes –recordi que abans ens deien els "soviets"–i perquè som darwinistes. Vàrem aprendre de Marx que la lluita de classes és la gran llei que regeix el desenvolupament històric. No crec que, en els temps que corren, faci falta defensar la vigència d’aquesta teoria. Darwin, per la seva part, va destapar un secret incòmode i ben guardat: la llei que guia la naturalesa és la lluita de les espècies. Són dues lleis dures i pessimistes, però mentre no es demostri el contrari són les lleis vigents. Les classes oprimides no poden ser amigues de les classes opressores, ni el peix de prémer dels taurons. Els "balearicos" tenim consciència de classe i, fins i tot, d’espècie. Pel que fa al predomini històric del Mallorca del qual vostè presumeix i que creu etern, hauré de tornar als meus clàssics. Una llei en la qual els dos –Marx i Darwin– coincidiren és que, tard o d’hora, les coses, en general, i les relacions de força en particular, canvien. Ja ho crec que canvien! Em cregui: és una llei inexorable. Aquí, també, algun dia –"some day"– les coses canviaran.