Sant Agustí de Felanitx, incidents i judici
Demà comença una setmana calenta entorn de Sant Agustí
La casualitat, l'oportunitat o les dues coses alhora han volgut que les festes de Sant Agustí d'enguany coincideixin amb la roda de compareixences judicials (pels fets que es registraren sota el pal·li d'El Coso l'any passat) més interessant i morbosa. Arriben els ‘peixos grossos': Maria Salom, la presidenta del Consell de Mallorca; Catalina Soler, l'exbatlessa de Felanitx i actual consellera insular de Medi Ambient; i Biel Company, conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, a Palma. No s'han de desmerèixer, tampoc, les compareixences de Núria Riera, directora general de Funció Pública i (co)artífex de la modificació de la llei que arracona el català; i de Joan Simonet, bon amic del batle Biel Tauler i convidat habitual a les festes (i a les revetles) felanitxeres.
El batle i els regidors de Cort cobren quasi la meitat que els de les altres grans ciutats
El batle de Palma, Mateu Isern, qui rep 58.534 euros anuals (4.181 en 14 pagues). Foto: Arxiu. Tot i la percepció popular que els polítics viuen ‘la gran vida', perquè guanyen uns salaris fantàstics cada mes, la realitat no és tan homogènia. I és que els guanys dels polítics són molt variables i depenen de la institució en la qual fan feina i la ciutat on es troben. Els regidors de les corporacions municipals, per exemple, poden arribar a cobrar des dels devers 34.000 euros que perceben a Sevilla fins als 109.939 que guanya mensualment el batle de Barcelona. I Palma, on queda en aquesta gran franja econòmica? Idò en la mitjana, i tirant cap avall. Un edil de l'oposició de Ciutat (PSM-IV-ExM i PSIB) cobra 38.878 euros bruts anualment.
Palma, més inculta ara que fa vuit anys
En vuit anys, des del 2004 fins al 2012, la taxa d'instrucció insuficient ha passat del 16% al 20% Foto: Arxiu. Alguna cosa falla a Palma. En vuit anys, des del 2004 fins al 2012, la taxa d'instrucció insuficient ha passat del 16% al 20%. Aquest índex indica el percentatge de ciutadans d'entre 16 i 64 anys que no saben llegir i escriure o que no tenen estudis, i ha crescut a ritme de mig punt per any. Es tracta d'informació oficial, publicada a l'estudi Dades per a un diagnòstic dels barris de Palma, de l'Observatori Municipal de Cort. Cal dir que, en aquest mateix període, la població de Ciutat ha augmentat un 10,87%, bàsicament a causa de la immigració, i que això hi té relació. Amb tot, si es compara aquesta taxa amb la d'una altra ciutat que també rep molta immigració, Barcelona, es pot comprovar fàcilment la diferència: allà l'any passat era d'un 11,2% dels homes i d'un 8,6% en el cas de les dones, segons l'estudi Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics de l'Observatori Social Barcelona.
Ruiz-Mateos demana ara entrar a la presó per ser jutjat “de manera definitiva”
L’empresari José María Ruiz-Mateos, durant una compareixença als jutjats de Palma. Foto: P. Bota. El serial Ruiz-Mateos sembla no tenir aturall. Si divendres l'empresari andalús anuncià que estava disposat a emprendre una vaga de fam, després que dijous no es presentàs a declarar davant de la jutgessa de Palma per un suposat delicte d'estafa, ahir demanà l'ingrés a la presó "per ser jutjat de manera definitiva". En un breu comunicat, José María Ruiz-Mateos, fundador de Nueva Rumasa, manifestà: "Davant de tanta confusió, manca de justícia, ignorància absoluta, incomprensió, interessos trobats, covardia, incertesa i absència de dades, Ruiz-Mateos sol·licita l'ingrés a la presó per ser jutjat de manera definitiva i que surtin a la llum sense cap limitació totes les seves conseqüències".
El Govern ja ha recaptat un milió i mig per les noves targetes sanitàries, que encara no dóna
Aquest és l’antic model de targeta sanitària, que és el que es continua donant encara. Foto: Arxiu El Govern ja ha recaptat des del gener fins ara més d'un milió i mig d'euros en concepte de taxes per l'elaboració de la nova targeta sanitària, tot i que encara no n'ha repartida cap als usuaris de la sanitat pública balear ni està en condicions de fer-ho. Des del mes de gener passat, l'IB-Salut cobra 10 euros per cada targeta sanitària que emet (cinc euros als usuaris que opten per renovar enguany les targetes que caduquen l'any que ve). La justificació del cobrament és que es tracta d'una taxa per finançar el cost de les noves targetes sanitàries, que han d'incorporar una fotografia de l'usuari, per evitar fraus, i una banda magnètica i un xip, que dóna accés a la història clínica del titular.
Mor Neil Armstrong, el primer home que trepitjà la Lluna
Armstrong, ha mort a 82 anys a Ohio (EUA), dies després de superar una operació de cor. Foto: Reuters. El primer home que trepitjà la Lluna, el nord-americà Neil Armstrong, ha mort avui a 82 anys a Ohio (EUA), dies després de superar una operació de cor, segons ha informat la seva família en un comunicat. Armstrong, que el juliol de 1969 va fer història en la missió de l'Apol·lo 11 al costat dels astronautes Buzz Aldrin i Michael Collins, es va sotmetre a començaments de mes a una operació per problemes cardiovasculars, les "complicacions" dels quals el conduïren a la mort. La seva família estava "devastada" en informar de la mort de l'home que va fer famosa la frase "una petita passa per a l'home, una gran passa per a la humanitat", i que era a més "un afectuós marit i pare".
L’arquitectura mallorquina es planta a Venècia
L’equip de treball d’Aina Salvà i Alberto Sánchez presentaran a la Biennal el projecte d’ampliació de l’Institut Josep Sureda i Blanes de Son Gotleu. Molts professionals del camp de l'arquitectura consideren que els habitatges, l'escola, el mercat i altres tipologies d'edificis formen part de la nostra cultura, ja que estan en el dia a dia dels ciutadans. Seguint aquesta tendència, l'Institut Ramon Llull (IRL) presenta el treball Vogadors a la 55a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, que demà es dóna a conèixer, encara que no s'obrirà al gran públic fins dimecres, dia 29 d'agost. El projecte inclou les 45 propostes "més apropiades per representar la peculiaritat de l'arquitectura catalana i balear", segons l'equip rector. L'equip de comissariat, integrat pels arquitectes i editors Fèlix Arranz i Jordi Badia, s'inspira en la mar Mediterrània que uneix i separa a la vegada els dos territoris de parla catalana.
El Mallorca suma un punt d’il·lusió a Màlaga
Els futbolistes del Mallorca s’abracen després del gol de Hemed, que avançava el conjunt de Caparrós. Foto: J.García. Mel! Un punt d'or. El Reial Mallorca sumà un valuós empat davant el Màlaga (1-1) en un duel que els andalusos dominaren en tot moment. El conjunt de Caparrós s'avançà en el marcador, ja a la segona meitat, però l'equip de Pellegrini empatà i atacà amb insistència cercant un triomf que no arribà. Joaquín Caparrós, com estava previst, repetí onze a La Rosaleda. Jugaren així els mateixos que derrotaren l'Espanyol en la primera jornada. És a dir, que Aouate ocupà la porteria amb Ximo, Nunes, Bigas i Antonio López en defensa. En el centre del camp, Pina i Javi Márquez tornaren a rebre la confiança del tècnic amb N'Sue i Pereira a les bandes. I en atac, Hemed i Víctor.
1970: Signe i vent de l'hora
Signe i vent de l'hora seria la traducció catalana del títol d'una obra de José María Pemán, que durant la majoria de la seva vida es mostrà un fervent franquista...
Monges i sobiranisme
Ahir la Marxa per la Independència estacionà a Montserrat, en una jornada particularment significativa des del vessant espiritual. Les grans causes que han mogut la història...
Fins aquí hem arribat o tu ets el pocavergonya
No està escrit el que hem hagut d'aguantar la gent que no som del PP en aquesta terra. Un metro que feia aigua pertot; unes autopistes faraòniques i caríssimes a Eivissa...
Analfabetisme a Palma
El fet que un 20% dels ciutadans en edat laboral que viuen a Palma o bé no saben llegir ni escriure o bé no tenen cap tipus d'estudis és una dada prou aclaridora de com s'escampa la bassa dels focus de marginació...