Quim Torres
Els socialistes relacionen els incendis amb una retallada de personal a l’Ibanat
El PSIB-PSOE apuntà ahir a una possible relació entre l'augment del nombre d'incendis registrats a les Illes amb una suposada retallada de plantilla que s'ha produït a l'Institut balear de la natura (Ibanat), l'organisme del Govern que s'encarrega de la prevenció i també de l'extinció d'incendis. Els socialistes demanaran la compareixença al Parlament del conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company (PP), perquè ho aclareixi i expliqui els mitjans de què ha disposat l'Executiu.
El PP balear n’expulsa Pastor de manera definitiva
Pastor continua sent diputat, ara no adscrit. Foto: Arxiu. La decisió estava cantada i s'ha materialitzada. El PP expulsa definitivament del partit el diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, a qui ja havia arraconat després que es desmarcàs de la formació per votar en contra de la reforma de la Llei de funció pública, la que fa innecessari el coneixement de la llengua pròpia per accedir a l'Administració de les Illes. Amb la decisió d'ahir, Pastor queda ara totalment desvinculat del PP. Els conservadors, que ja havien suspès de militància Pastor i l'havien fet fora dels diferents grups populars a les institucions, en justifiquen ara l'expulsió per la "reincidència" demostrada pel diputat a l'hora de desmarcar-se del seu grup al Parlament.
Experts alerten que Balears es desviarà gairebé un punt del sostre de dèficit fixat
En lloc d'assolir l'1,5% fixat, les Illes tancarien l'any amb un dèficit del 2,4% del seu PIB. Foto: Arxiu. La Fundació d'estudis d'economía aplicada (Fedea)ha alertat del risc que les comunitats es desviïn dels objectius de dèficit que els ha fixat el Govern de l'Estat per enguany, de l'1,5% del seu PIB. Segons l'informe que han fet aquests experts, si les comunitats apliquen al peu de la lletra els seus plans d'ajust, només tres complirien els objectius de dèficit i Balears els superaria per nou dècimes. En lloc d'assolir l'1,5% fixat, les Illes tancarien l'any amb un dèficit del 2,4% del seu PIB. El de Balears, per tant, no seria un cas aïllat.
Castro gastà uns 1.700 € en viatges oficials a Eivissa els tres primers mesos de mandat
Carmen Castro, en una visita oficial a la residència Cas Serres d’Eivissa el setembre de l’any passat, quan encara era consellera de Salut, Família i Benestar Social del Govern balear. Foto: G. G. L. L'exconsellera de Salut Carmen Castro gastà més de 1.700 euros públics en 16 viatges oficials a Eivissa durant els tres primers mesos i mig de mandat, de principis de juliol a mitjan octubre de l'any passat. Bona part dels desplaçaments oficials de l'eivissenca cap a l'illa on tenia el domicili es produïen, curiosament, abans del cap de setmana. I, en més d'una ocasió, la tornada a Palma s'efectuava en dimarts. Castro cessà com a consellera de Salut, Família i Benestar Social el 6 de juliol. Abans, almenys en els primers mesos de mandat, la consellera realitzà de mitjana quatre viatges oficials cada mes a Eivissa des de Palma, amb un cost de 500 euros.
Salut fa una llei de renda mínima i l’oposició tem que limiti l’ajuda
La coa de gent que espera recollir menjar a l’església dels Caputxins de Palma no ha parat d’augmentar en els darrers temps. Foto: Arxiu. La Conselleria de Salut i Benestar Social del Govern prepara una llei per regular de nou la Renda Mínima d'Inserció (RMI), un ajut d'uns 420 euros mensuals per atendre necessitats bàsiques, al qual tenen accés els ciutadans sense ingressos i en situació de risc d'exclusió social que ja han esgotat els altres subsidis. L'oposició tem que la nova llei serveixi per limitar molt més l'accés a aquesta prestació i que deixi fora, per exemple, els immigrants en situació irregular. L'Executiu reconeix que fa feina en una nova normativa i assegura que cerca una millor coordinació entre els consells, que són les institucions encarregades de pagar-la.
La concessionària del fems proposa al Consell apujar-ne 10 euros la taxa
Imatge de la incineradora de residus de Son Reus, a Palma. Foto:Arxiu. La concessionària de la incineradora de Son Reus, Tirme, ha fet arribar al Consell una proposta en la qual planteja augmentar 10 euros la taxa del fems per a l'any 2013. La proposta suposaria un increment superior al 7% i la tarifa passaria dels 131 euros per tona actuals als 141 euros. Tanmateix, el Consell no està disposat a executar aquesta pujada i ja ha començat a cercar altres opcions. La principal alternativa a l'increment és, segons reconeixen fonts de la institució insular, incinerar residus importats de fora de Mallorca. Aquesta possibilitat, que ja es plantejà l'any passat quan l'oferiren les autoritats de Nàpols (Itàlia), obligaria a modificar el Pla insular de residus, que no permet el tractament de fems de fora de Mallorca.
Rajoy anuncia a Palma que prorroga l’ajut de 400€ als aturats
La primera reunió del rei Joan Carles amb Mariano Rajoy com a president espanyol a Marivent serví perquè s'acabàs la incertesa que patien molts ciutadans. El cap de l'Executiu anuncià que prorroga l'ajut de 400 euros que reben els aturats de llarga durada sense cap altra prestació. Amb tot, apuntà que l'ajuda es "millorarà" perquè serveixi millor a la reinserció laboral. Aquest ajut, englobat en el pla Prepara, s'esgotava avui i el fet de no renovar-lo hauria deixat unes 200.000 persones de tot l'Estat i unes 3.200 de les Balears sense cap subsidi. Després de la pressió exercida per col·lectius i l'oposició, el Consell de Ministres de dia 24 n'aprovarà la pròrroga, que entrarà en vigor amb efectes retroactius des de dia 16.
El Govern té encara 300 pisos de protecció oficial buits
Quan la crisi provoca més desnonaments que mai, es dóna la paradoxa que el Govern té 300 pisos de protecció oficial buits a tot Balears. I això ocorre malgrat el pla que aprovà fa quatre mesos per facilitar l'accés de la població a aquests habitatges canviant-ne el règim, de venda al de lloguer, i rebaixant-ne els preus un 20%. El pla, de moment, ha permès que prop de 150 pisos buits estiguin ara ocupats per llogaters de baix poder adquisitiu.
Mantenir els dos hospitals serà “difícil” i provocarà més retallades sanitàries
Rafel Bosch, portaveu de l'Executiu. Foto: Pere Bota. El discurs del Govern respecte del tancament dels hospitals es retoca amb els matisos que hi afegeix cada interlocutor. Ahir fou el portaveu, Rafel Bosch, qui hi aportà els seus. Defensà que serà "difícil" que prosperi un pla alternatiu que eviti el tancament del General i del Joan March perquè aquest haurà d'incloure un estalvi anual de 26 milions, l'ajust que provocaria la clausura. A més, deixà entreveure que aquests 26 milions hauran de sortir de Salut i, per tant, no tancar suposarà més retallades. En qualsevol cas, l'alternativa no seria privatitzar la gestió d'hospitals.
Bauzá diu ara que mantindrà oberts l’hospital General i el Joan March si és viable
El president Bauzá atén els mitjans de comunicació a la sortida de l’audiència amb el rei.Foto: Joan Torres El president del Govern, José Ramón Bauzá, rectificà ahir el discurs que havia mantingut fins ara sobre el tancament dels hospitals General i Joan March i anuncià públicament que els deixarà oberts si és viable. Així, es posicionava al costat del conseller de Salut, Antoni Mesquida, que ha defensat la conservació dels dos centres. En contraposició, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, deixà clar que el pla d'ajust de la Comunitat, en què el Govern es compromet a clausurar els dos centres, continua vigent i, de moment, no hi ha sobre la taula alternativa. Si arriba, advertí, s'estudiarà, però haurà de suposar un estalvi similar al que preveia el tancament: 26 milions l'any.
El Govern reclama oficialment a Madrid que millori el sistema de finançament
El vicepresident Aguiló amb el director general Toni Costa en el Consell de Política Fiscal del juliol. Foto: Efe El Govern ha reclamat oficialment a Madrid que porti a terme una revisió del sistema de finançament autonòmic, vigent des de 2009, perquè considera que les Illes no se situen en la mitjana per càpita estatal, tal com s'havia previst. La causa que això no passi és que les clàusules que havien de compensar comunitats com Balears, que no arriben a la mitjana, no s'apliquen fins dos anys després de cada exercici. La petició formal la realitzà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera del juliol i així consta en l'acta de la reunió. La resposta del ministre fou ambigua: reconegué que el sistema no li agrada, però advertí que és el que hi ha.
PP i PSIB eviten reconèixer l’espoli i just es culpen de dèficits de finançament
Pilar Costa, portaveu del grup parlamentari socialista. Foto: Arxiu. Mentre Balears pateix un espoli fiscal que Esquerra quantifica en 3.500 milions d'euros anuals, PP i PSOE opten per mirar a un altre costat i just s'acusen dels dèficits en el finançament que provoca el sistema vigent. El PSIB denuncià ahir que la "mala gestió" del president José Ramón Bauzá "ja ha fet perdre" gairebé 500 milions de finançament a les Illes. "El sistema de finançament actual és el millor que hem tingut mai, però el PP ha renunciat a reclamar les inversions estatutàries i el fons de competitivitat, assegurà la portaveu socialista, Pilar Costa.
La posidònia balear té un valor de 4.000 milions
Les praderies de posidònia oceànica a la mar Mediterrània, davant les costes d’Eivissa. Foto: Arxiu. Les praderies de posidònia de les Illes Balears tenen un gran potencial per atrapar diòxid de carboni i lluitar contra el canvi climàtic. Així ho diu un estudi científic del Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, que xifra en 4.000 milions d'euros el valor que tindrien els estocs de Balears en el mercat global de carboni. Segons l'informe, les praderies marines del Mediterrani combaten millor el canvi climàtic que els boscs tropicals. Els mercats de carboni són crèdits que rep un país o les seves indústries per descontaminar. Aquest mecanisme està previst en el protocol de Kyoto, però només per als boscs terrestres.
El PP ja ha augmentat una desena d’imposts
Els experts apunten que la pujada de l’IVA afectarà el consum i perjudicarà el turisme. El PP, el partit contrari a apujar els imposts, el que en campanya electoral es comprometia a reduir-los, s’ha convertit ja en el que més n’ha incrementat tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic en la història recent de la democràcia. La pujada de l’IVA –també del turístic– ha estat la darrera i la més impactant, però no és la primera.
El Govern reactiva el gran centre comercial de les Fontanelles
Les Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, tindrà un gran centre comercial. El Govern aprovà ahir un decret llei que aixeca la suspensió de llicències sobre aquesta zona i, d’aquesta manera, dóna llum verda al projecte urbanístic, que el Pacte aturà l’any 2007. Els promotors avançaren que les obres començaran per setembre. El decret llei de mesures urgents per a la Platja de Palma també permetrà actuacions urbanístiques en aquest indret sense haver d’esperar, com fins ara, l’aprovació del pla de reforma integral que ha de definir la rehabilitació de l’espai.
Balears es doblega a les restriccions de dèficit que imposa Montoro
El Consell de Política Fiscal i Financera mostrà ahir una imatge atípica: les comunitats del PP no votaren en bloc. Foto: Arxiu. El Govern balear acceptà ahir sense protestar les noves restriccions de dèficit per als propers exercicis fixades pel Govern de l’Estat, a diferència d'altres comunitats governades pel PP. A diferència d'altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella-Lleó, que s'abstingueren en la votació, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, votà a favor dels objectius de dèficit proposats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Les noves restriccions suposaran que es mantingui el sostre de dèficit de l'1,5% del PIB fixat per a enguany.
La llei de metges no s'aprovarà fins al setembre
La llei que va servir per evitar la vaga dels metges de la setmana passada no s’aprovarà fins al setembre. La mesura, que havia de ser urgent, es tramitarà per la via ordinària per la manca d’acord entre el PP i l’oposició, que ahir se’n culparen mútuament.
L’oposició acusa Bauzá d’“enganar” la gent
La previsible pujada de dos punts (del 8% actual al 10%) de l’IVA turísticprovocà ahir forts retrets de l’oposició cap al president José Ramón Bauzá i cap al PP. L’esquerra els acusà d’haver “enganat” els ciutadans i d’haver comès un “frau” per anunciar en campanya que reduirien l’IVA turístic (al 4%), que ara apujaran.
Els partits negocien retallar sous i dietes dels diputats
La retallada sobre els polítics, que demana una part de la societat, ja s’ha posat damunt la taula. Els partits han començat a negociar un paquet de mesures i la que té més probabilitats de prosperar és la que suposaria una retallada de sous dels parlamentaris de devers el 5% i la reducció i eliminació de les dietes que perceben. La proposta, feta pel PSM, seria acceptada per la resta. El PSIB voldria que també afectàs el Govern, però el PPno en seria partidari.
El Govern Bauzá deu 283 milions al Consell de Salom
El primer any de Maria Salom com a presidenta del Consell es resumeix en un ple de poc més d’una hora, un ple extraordinari que forçà ahir l’oposició per acusar-la de la “paràlisi” de la institució i de la seva “subordinació” al Govern. L’esquerra entén que el problema del Consell és que l’Executiu no li paga el que li deu, 283 milions, segons ells, i que Salom no pressiona prou per cobrar. La presidenta no es defensà. Deixà que fos el PP qui acusàs l'oposició per l'herència rebuda i deixà que la titular d'Hisenda, Margalida Roig, l'elogiàs, reivindicàs que s'han "posat les piles" amb inversions i anunciàs que han fet saber al Govern que espera percebre ara una quantitat important.
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona