TW
15

Balears no serà una comunitat insubmisa en matèria sanitària. El Govern aplicarà estrictament les directrius de Madrid i, a partir d'avui, deixarà els immigrants irregulars sense targeta sanitària. Entre 15.000 i 20.000 persones a Balears, segons l'Executiu, la perdran i hauran de pagar per anar al metge. L'únic matís illenc és que es crearà una comissió de seguiment per avaluar patologies i casos concrets que puguin finançar-se amb fons públics.

No ha estat fins un dia abans que s'apliqui el nou sistema, avui, que el Govern ha aclarit que seguirà al peu de la lletra les instruccions estatals. Com a la resta de l'Estat, per tant, els únics sense papers que s'atendran de franc seran els que acudeixin a urgències per malaltia o accident, les embarassades (assistència a l'embaràs, part i postpart) i els menors de 18 anys. També queden emparats casos d'asil polític i víctimes de tràfic de persones amb permanència autoritzada a l'Estat.

En el primer cas, tant si es tracta d'urgències als hospitals com als centres d'atenció primària, no es farà pagar als immigrants encara que el metge no consideri urgent la seva situació. La medicació que es derivi de l'actuació sí que serà a càrrec del pacient, excepte si és hospitalitzat. Si hi ha d'haver un seguiment posterior, també serà a càrrec del pacient. En aquests casos, se li facturarà a ell directament o al seu país, si hi ha conveni (cosa que passa per exemple amb el Marroc). Abans, se li oferirà la possibilitat de subscriure un conveni per rebre assistència que costarà 710 euros als menors de 65 anys i 1.864 euros als majors.

En els altres supòsits, el Govern facilitarà a embarassades, menors i refugiats una targeta diferent amb un número d'identificació, que permetrà fer-los receptes (pagant un 40 o un 50% dels medicaments, com els treballadors en actiu) i se'ls assignarà metge.

A banda d'aquests exemples, es manté el tractament gratuït si es tracta de patologies considerades de salut pública. És el cas de les malalties infeccioses i de salut mental, en què l'assistència no es facturarà als pacients (si als països d'origen si hi ha conveni) i el Servei de Salut els entregarà la medicació de manera gratuïta. En aquest grup, no s'hi inclouen les malalties cròniques i, per tant, els irregulars en aquesta situació hauran de pagar pel tractament.

Un dia abans que es començàs a activar el nou sistema, el Govern donà instruccions als centres de salut, punts d'atenció continuada i hospitals, i féu públic com s'aplicarà a Balears. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller de Salut justificà per la necessitat de complir la normativa estatal que Balears no hagi seguit el camí d'altres comunitats, com Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia, Astúries i Canàries, que han anunciat que no retiraran la prestació als irregulars. Mesquida posà en dubte que aquestes comunitats no retirin la targeta sanitària als sense papers i advertí que podrien patir un efecte crida. A més, defensà que els criteris seguits a les Illes pretenen "generar el menor impacte social" possible i parteixen del principi que "cap persona que ho necessiti no quedarà sense assistència".

El conseller no va saber concretar l'estalvi que suposaran aquestes mesures, però va reconèixer que el gruix no vindrà per deixar de donar atenció gratuïta als immigrants sense papers, sinó per posar fi al conegut com a turisme sanitari, que protagonitzen ciutadans europeus que s'empadronen a l'Estat per aprofitar-se de tractament que l'assegurança del seu país no cobreix.

Respecte de la reacció que provocarà en el col·lectiu mèdic la decisió, després que Mesquida hagués creat esperances que no s'aplicarien les directrius estatals fil per randa, el conseller recordà que ell només va dir una cosa i la manté: "Mentre jo sigui conseller, no se'm morirà ningú per falta d'assistència mèdica". Finalment, apuntà que li "sembla bé" que 91 metges de les Illes s'hagin declarat objectors i hagin anunciat que continuaran tractant els sense papers. "N'hi deu haver que no ho han fet i deuen pensar el mateix. El millor de ser metge és poder restituir la salut de les persones. Em sembla bé", sentencià.

La decisió del Govern provocà la immediata reacció de l'oposició. L'exconseller de Salut del Pacte, el socialista Vicenç Thomàs, acusà l'Executiu d'"expulsar" el col·lectiu d'immigrants del sistema sanitari seguint la "línia dura" del PP i no la de la "insubmissió" de determinades comunitats, alguna del PP. Pel diputat, Mesquida ha actuat amb "improvisació" i ha "cedit" a les pressions de Bauzá "en contra dels seus principis". Advertí que la mesura causarà "un major col·lapse d'urgències, la pèrdua de qualitat assistencial i l'augment de malalties contagioses".

La mateixa previsió fa l'exconsellera d'Afers Socials i diputada de PSM-IV-E, Fina Santiago, qui augura que farà augmentar la despesa sanitària. Per això, afirmà que la decisió del Govern "no respon a una motivació econòmica, sinó a una qüestió ideològica, discriminatòria i xenòfoba".