Francesca Marí
Vetlada coral
La música coral fou ahir la protagonista del teatre Xesc Forteza de Palma, on la Federació de corals de les Illes Balears celebrà la gala anual, una trobada de les diferents agrupacions per posar en valor la importància d'aquest art. L'acte serví també per entregar els premis federatius 2011, uns reconeixements a persones vinculades al món coral o que han destacat per la seva tasca. Els guardonats d'enguany foren l'historiador i director del Centre de recerca historicomusical de Mallorca, Joan Parets; el músic Miquel Janer i el compositor o "mestre de mestres" -com el definí Parets- Francesc Crespí Canyelles. "Janer és un homenot, un d'aquestes mestres de la Part Forana", digué l'historiador a l'hora de recollir el seu guardó de mans del conseller insular de Cultura, Patrimoni i Esports, Joan Rotger. Joan Parets tampoc no s'estigué de lloar Crespí, a qui definí com "un dels musicòlegs més importants que tenim a les Illes". A l'acte no hi faltaren la música ni el cant, en aquesta ocasió de la mà de l'Orfeó Ramon Llull, dirigit per Irina Capriles.
Investigació arqueològica paralitzada
Les retallades que el Consell aplica al sector cultural també afectaran les campanyes arqueòlogiques. L'Administració insular ha decidit suspendre la convocatòria d'ajudes a la realització d'intervencions a Mallorca per a l'any 2011, cosa que suposarà, segons els arqueòlegs, la paralització de part de la investigació en aquesta branca. "Hem de tenir en compte que des de fa deu anys les ajudes del Consell són el motor de les intervencions arqueològiques i la investigació científica, que ara quedarà molt limitada", explica el president de la secció arqueològica, Mateu Riera, qui ahir va conèixer la notícia de la supressió per dBalears. Aquestes ajudes foren convocades per l'anterior equip de govern el 24 de maig passat i disposaven d'un pressupost de 120.000 euros. És més, els investigadors ja havien presentat les sol·licituds i fins i tot el tribunal havia dictaminat a qui s'atorgaven. Tot i això, la Conselleria insular de Cultura, Patrimoni i Esports, que lidera Joan Rotger, ha decidit eliminar-les per "alliberar crèdit i poder fer front a les despeses del 2010, que encara estan impagades", segons indicà el secretari tècnic de Vicepresidència, Miquel Barceló.
Dret a la paraula
En només un any, 33 periodistes o escriptors han estat assassinats arreu del món. Són les veus silenciades, aquelles que fan nosa i a qui altres decideixen segar la vida. Moltes vegades, aquestes morts no surten a la llum pública ni, encara menys, arriben al gruix de la societat. L'únic reconeixement internacional que tenen és la celebració de la jornada d'avui, 17 de novembre, amb el Dia de l'escriptor empresonat. És la data en què anualment el PEN Internacional recorda la repressió que encara hi ha en molts països on un dret bàsic com la llibertat d'expressió és inexistent. Enguany, el PEN se centra en cinc casos en concret: Reeyot Alemu, columnista polític detingut a Etiòpia per la Llei antiterrorista; Susana Chávez, poeta i activista assassinada el 6 de gener a Mèxic; Tashi Rabet, poeta i assagista tibetà condemnat per "haver incitat al separatisme"; Abdul-Jalil Al-Singace, blogger condemnat a cadena perpètua a Bahrain per haver donat a conèixer el deteriorament dels drets humans al país; i els periodistes turcs Nadim Sener i Ahmet Shik per haver escrit un llibre en què revelen el cas Ergenekon.
A la recerca d’alternatives
"Estam convençuts que qui administra allò públic és també responsable de vetlar pel dret dels ciutadans d'accedir a la cultura. Creim que la cultura és un indicador de qualitat de vida, de cohesió social, de llibertat de pensament i expressió. La cultura és, a més, un dels sectors que més riquesa crea i n'alimenta d'altres com el turisme, l'hostaleria, la construcció, l'educació...". Amb aquesta premissa, tretze teatres de tretze ciutats d'arreu de l'Estat convocaren ahir una assemblea participativa per a tots els sectors culturals a fi de debatre quin és l'estat de salut de la cultura i quines poden ser les seves vies de futur. Tots han estat convocats per la coordinadora de la Xarxa de Teatres Alternatius, de la qual, a Mallorca, en formen part el teatre Sans i el del Mar. Aquest darrer acollí ahir capvespre una assemblea amb prop d'una trentena d'assistents, principalment de l'àmbit de les arts escèniques. El debat s'inicià sobre la necessitat d'acostar la societat a la cultura o com aquesta es pot aproximar, en moments de crisi, al gruix poblacional.
“Hem de connectar l’Arxiu amb les realitats vives”
El setembre passat, l'historiador Pere Fullana fou nomenat director de l'Arxiu Capitular de la Seu. En aquests mesos, ja ha començat a revitalitzar l'espai amb conferències i fins i tot exposicions, com la d'aquesta mateixa setmana, per donar a conèixer el seu fons musical. Tot i això, Fullana reconeix que el camí només ha començat i es marca com a grans fites el 2014 i el 2015. Hi ha, doncs, molta feina per endavant.Com sorgeix el vostre nomenament?Surt del nou equip de govern del Capítol. Quan Joan Bauçà és elegit president, comença a treballar diferents aspectes, com que no volem que la Catedral sigui un simple museu, sinó que ha de ser una realitat viva. La Seu és un espai de culte, però creu que el missatge cap a la gent ha d'anar molt en relació amb els símbols i el patrimoni. Aquesta és la idea del Capítol: treballar diferents vessants de la cultura, com la música i la pintura.
Cultura i Política Lingüística reculen 6 anys
Fa tres anys que Cultura veu reduït el seu pressupost. Ara, a més, amb la unificació de les direccions generals de Cultura i Política Lingüística, els comptes prevists per al 2012 se situen a nivells similars als de l'any 2006, en temps de Jaume Matas. Ara bé, hem de tenir en compte que en aquest període de temps l'IPC ha pujat un 19,1%, cosa que fa que siguin els pressuposts més minsos de les darreres legislatures a les Balears en matèria de cultura i de promoció de la llengua pròpia. La xifra encara davalla més si consideram que dins els comptes del 2012 de la Direcció General de Cultura i Política Lingüística també s'ha pressupostat l'aportació d'1,25 milions d'euros del Govern a l'Institut Ramon Llull. Fins ara, la partida per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes es preveia dins la Conselleria de Presidència. Això implica que la Direcció que lidera Isabel Cerdà queda només amb 9.681.388 euros dels 10.931.388 realment pressupostats.
“Farem els canvis que s’hagin de fer, però a poc a poc”
Ha passat pel Ministeri de Cultura (en temps d'Aznar), pel museu d'El Prado i pel Reina Sofia. És més, el regidor de Cultura de Cort, Fernando Gilet, defineix el seu currículum com a "brillant" i la seva elecció per concurs públic ha rebut el suport unànime. Ens referim a Elvira Cámara López, que, a partir del mes de gener, agafarà les regnes de la Fundació Pilar i Joan Miró. El centre artístic s'ha caracteritzat per ser un ens amb molts alts i baixos i Cámara reconeix que en els darrers temps "ha anat de bocaterrosa". Tal vegada, per això mateix, es mostra prudent. Les línies estratègiques de la nova directora de la Fundació coincideixen plenament amb les del PP palmesà: potenciar la cultura i la Fundació Miró a través del turisme. El discurs, doncs, no ens ve de nou. Però Elvira Cámara demana temps per aterrar i posar-se al dia.
Revifar la música sacra
Acostar el fons musical de l'Arxiu Capitular als entesos i a la ciutadania, a fi que es conegui, s'estudiï i torni a ser interpretat. Amb aquesta premissa el director de la institució, Pere Fullana, juntament amb l'equip de l'arxiu, obre l'espai catedralici a estudiosos, estudiants i historiadors perquè revifin de l'oblit les partitures que es guarden a la Seu . El punt de partida serà la conferència que impartirà avui monsenyor Valentí Miserachs Grau, rector del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma que, a partir de les 20.00 hores a la Seu, parlarà de la Música sacra, "inter artes excellens". Aquesta comunicació s'acompanyarà amb una petita mostra d'algunes de les ‘joies' que es guarden a l'Arxiu Capitular i que demostren la importància del patrimoni musical de la Catedral. Hi destaca el cantoral provinent del monestir de les monges de la Concepció, que conserva la mostra més antiga del cant de la Sibil·la, declarada fa poc Patrimoni Immaterial de la Unesco.
La família Sans torna en temps d’eleccions
Han passat gairebé vint anys d'ençà que els jovençans membres d'Estudi Zero estrenaren l'esbojarrada història de La família Sans. Les tires còmiques de Chass Addams eren el punt de partida d'un muntatge que han reposat fins fa gairebé uns mesos amb motiu del 25è aniversari de la companyia, amb més de 200 representacions a les espatles. Ara, la història d'aquesta particular família i el senyor Llabrés tornen a la palestra amb aventures noves i d'actualitat i sota el títol de La família Sans II.
El Govern retalla la Cultura un 16,57%
El projecte de pressuposts generals per al 2012 que ahir donà a conèixer el Govern popular preveu una retallada a Cultura del 16,57%. Aquesta partida ja patí la tisora de la crisi l'any 2010 amb un 13,4% menys de doblers i l'any que la quantitat es veurà limitada a 10,9 milions d'euros a compartir entre Cultura i Política Lingüística. Cal recordar que l'Executiu actual ha unificat ambdues direccions generals en una de sola capitanejada per Isabel Cerdà. L'oposició presentarà esmenes a la totalitat dels Pressuposts 2012
Les arts escèniques, contra la “irresponsabilitat” del Consell
Tot feia pensar que una jornada de protesta en dilluns plujós i al migida no donaria fruit, però no va ser així. El món de les arts escèniques va demostrar ahir que està en peu de guerra contra les responsables de Cultura del Consell de Mallorca i que no quedaran impassibles davant una possible ‘mort' del sector. El motiu de la protesta és l'anunci fet divendres per la gerent del teatre Principal, Margalida Moner, de suspendre la convocatòria d'ajudes per produir i concertar projectes escènics. Aquestes subvencions es convocaren el maig passat, però ara, a final d'any i quan les empreses teatrals ja han efectuat la despesa confiant en elles, el Consell decideix no atorgar-les.
Els sons d’arreu del món parteixen cap a Barcelona
El Check in Festival clogué ahir les portes després de quatre intensos dies de músiques del món al Harlem Cafè del Molinar. Entre el 3 i el 6 de novembre, han passat per l'escenari grups de Palma, Barcelona i Madrid. Inaugurà la primera edició Dee Station, un grup polivalent que sorprengué el públic. El seguí Edward Wade. L'endemà fou el torn de The Family Stone, Big Yuyu i Alejandra Burgos. Dissabte arrasaren les músiques brasileres fusionades amb les darreres tecnologies de Darlly Maia Drum & Brazz Proyect, a continuació dels quals arribà la Vereda. El festival posà punt final ahir vespre amb Blues Devils, Trotsky Experience i Marcos Marcos Collado i Tomás Merlo Quintet. Aquests dies han pres part del certamen gairebé 50 músics, la major part dels quals viatjarà amb el Check in Festival cap a Barcelona, on actuaran els dies 1, 2, 3 i 4 de desembre a l'Electric, a la barriada de Gràcia.
Can Oleo, sine die
El periple de Can Oleo i la Universitat continua sent una història amb final incert. Després que la UIB i el Govern oficiassin el març passat la inauguració 'oficial' del restaurat casal (onze setmanes abans de les eleccions), l'edifici universitari del carrer de l'Almudaina encara no té data d'obertura. "Han estat moltes les vicissituds i entrebancs d'aquesta reforma", recordava llavors la rectora, Montserrat Casas. A més, ara se n'hi afegeix una de nova: no hi ha dotació econòmica per moblar l'edifici, que s'ha de convertir en seu de la Universitat de les Illes Balears al centre històric de Ciutat. Tot i l'anunci que Can Oleo obriria les portes aquest octubre, des de l'equip rectoral de la UIB confirmaren a dBalears que no hi ha data d'obertura i que, de moment, tampoc no se'n preveu cap fins que no es disposi de dotació econòmica per moblar el casal. Aquests doblers haurien d'arribar provinents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats.
L'altra cara dels relats
La traducció dels grans o petits autors literaris ha estat, i encara és, una de les fites importants per al saber de qualsevol societat. Per contra, els professionals que la duen a terme, els que s'asseuen davant el text per plasmar-lo en una altra llengua, són encara uns grans desconeguts. Podríem dir que són, seguint el concepte de Bartomeu Fiol, la parenta pobra de la parenta pobra.
Sant Pancraç, a punt de passar per ull
Les obres per passar un tub de corrent al carrer de Can Troncosso de Palma han detectat l'esfondrament d'una de les criptes de la basílica de Sant Francesc. Es tracta de la capella de Sant Pancraç, on hi havia l'antic portal del temple, que des de fa quinze dies està tancada al públic per por que el terra no passi per ull. Segons l'arqueòloga de l'Ajuntament de Palma, Magdalena Riera, les rajoles de la capella "s'aguanten en l'aire" perquè el que s'ha esfondrat és el sostre de volta de la cripta. Aquesta és molt més gran que la capella mateixa i sobresurt 2,5 metres dins el mateix carrer de Can Troncosso.
Pa negre fa camí cap als Oscar en català
Imatge d'arxiu del rodatge amb Agustí Villaronga observant el protagonista de la cinta, Francesc Colomer. Un mallorquí camí de la catifa vermella de Hollywood i, per afegitó, parlant en català. Just quan a ca nostra els polítics tornen a treure a la palestra el debat lingüístic, l'Acadèmia espanyola del Cinema fa just el contrari, dóna senyals d'entendre la diversitat i envia com a candidata a Hollywood la cinta Pa negre, del director palmesà Agustí Villaronga. La sorpresa ahir fou majúscula, tant per al realitzador com per als membres de Massa d'Or Produccions, que no deixaven de rebre enhorabones. La principal, és clar, era per a Agustí Villaronga que, tot i la bona notícia, ahir no féu descans i estava 'reclòs' a Barcelona immers en els assajos del seu nou projecte cinematogràfic sobre Evita Perón.
Liber i Frankfurt, sense Balears
Els editors de les Balears no tindran presència formal en les dues fires literàries més importants de l'Estat espanyol i Europa: Liber i Frankfurt. Una vegada més, la manca de suport institucional a les empreses culturals ha estat el detonant que no hi hagi cap estand oficial amb la producció literària feta a la Comunitat. L'any passat fou la Direcció General de Cultura del Govern qui promogué la presència a Liber amb un estand propi.
El rodatge de Cloud Atlas, aturat sense data
Quadrar les agendes de més de quatre-centes persones serà la tasca principal del productor alemany de Cloud Atlas, que arribarà avui a l'Illa per tractar amb els germans Wachowski quan es podrà reprendre el rodatge de la cinta, protagonitzada per Halle Berry i Tom Hanks. El director de la Mallorca Film Comission, Pedro Barbadillo, confirmà ahir a aquest diari que no hi ha cap data concreta ni cap decisió presa.
Els escriptors en català, contra el bilingüisme dels Ciutat de Palma
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català han elaborat un manifest conjunt contra la decisió de l'Ajuntament de Palma d'introduir el castellà a la convocatòria dels premis literaris Ciutat de Palma. Ambdues entitats consideren que aquesta decisió, anunciada fa mesos pel regidor de Cultura, Fernando Gilet, és una "passa enrere" i afecta el prestigi d'uns guardons nascuts a Ciutat l'any 1955 i que "d'ençà de 1979, i des que tenim autogovern, s'han dedicat a reconèixer obres de creació literària en llengua catalana".
Inca és la vila que menys inverteix en Cultura
La ciutat d'Inca té una inversió en Cultura de 7,4 euros per habitant, xifra que suposa que és el municipi coer pel que fa a inversions municipals d'aquest tipus. Així ho denuncià ahir el grup socialista a la capital del Raiguer, que considera que aquestes inversions són "necessàries per millorar la competitivitat dels ciutadans del municipi". Segons les dades oferides per la Sindicatura de Comptes, Inca és a la coa del finançament cultural, ja que els 7,4 euros invertits són molt llunyats als 104,4 que Calvià hi destina. "Aquests diferència totalment desproporcionada revela la manca de compromís del PP inquer d'apropar la cultura als ciutadans", assenyala el comunicat socialista difós ahir. En dades globals, la despesa cultural a Inca és un 42% menys que la mitjana dels municipis espanyols. Arran d'aquetes xifres, el PSOE d'Inca denuncia que en el pressupost del 2011 la partida de Cultura s'ha vist reduïda prop d'un 8%, fet que "agreuja encara més les dades oferides per la Sindicatura", afegeixen.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català