TW
64

A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català.

Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'. El català és el patrimoni cultural d'un "país que encara batega", com resava una de les pancartes casolanes.

Faltava un quart d'hora per a l'inici de la marxa i la plaça d'Espanya començava a bullir de gent. A l'estació Intermodal, els ciutadans arribaven indignats perquè havien deixat molta gent varada a les andanes sense poder pujar al tren. "A Binissalem només hem pogut pujar quatre persones, molts han quedat de peu plantó. I després de Binissalem, el tren ja no s'ha aturat pus", assegurava Magdalena Salom. Just al carrer del costat, a Eusebi Estada, els 20 autobusos noliejats per l'Obra Cultural començaven a arribar provinents dels diferents pobles de Mallorca. Tothom venia armat amb camisetes reivindicatives en pro de l'ensenyament en català, adhesius de tota casta i pancartes fetes amb enginy. Tot s'hi val a l'hora de sortir al carrer i reclamar uns drets lingüístics que ara l'Executiu fa recular. "Ens han fotut de per tot, a tu què et pareix?", exclamava l'artista Biel Noguera, que havia vingut des de Moscari.

"A Mallorca, en català" fou l'emblema més repetit durant el transcurs de la protesta, que començà a caminar a les sis i mitja del capvespre. Molts hagueren d'esperar gairebé una hora per poder iniciar el recorregut. Davant el bar Cristal o al Crèdit no es podia fer passa. A mesura que passaven els minuts, els ciutadans començaven a baixar el carrer dels Oms, però la plaça d'Espanya semblava que no es buidava mai.

Notícies relacionades

A les 19.45, la capçalera de la manifestació arribà davant el Consolat i els darrers manifestants (la pancarta de Santa Maria) entrava al carrer dels Oms. Entre els assistents, la gent es demanava: "Quants devem ser?". En realitat, la xifra era el menys important; es respirava sensació d'èxit davant les adversitats "de la dictadura institucional del PP", com apunta el manifest.

Hi havia gent de totes les edats, sobretot famílies completes, amb cotxets d'infant engalanats amb senyeres. Fins i tot un grup de joves visionaris es passejava entre els manifestants oferint llaços amb la quadribarrada a cinquanta cèntims. Segur que ahir feren calaix. De banderes, però, n'hi hagué de tota casta -fins i tot alguna de republicana-, i un ca i el seu amo, també enllaçats pel català. Els joves d'Alcúdia portaren xeremiers, a més dels tambors de la pau que animaven la coa de la marxa.

Pel que fa als emblemes de les pancartes, cadascú hi aportava un toc d'imaginació: "Serveis Socials, en català"; "El català, llengua comuna de Binissalem"; "Bauzá, genocida de la llengua"; "Clar i Català"; "Bauzá, tremola, el poble no perdona" en són només un exemple. Fins i tot n'hi havia que anaven de funeral, amb una gran creu que anunciava que la llengua -o la situació lingüística- ressuscitarà perquè "no ens han matat", asseguraven uns veïns de Sóller que hi acudiren endolats.

 

A les vuit del capvepre, davant el Consolat ja era ple, alguns fins i tot s'havien aturat davant l'Hort del Rei i ja no gosaven arribar-hi. Una vegada llegit el manifest, els ciutadans començaren a tornar cap a cases mentre el final de la marxa encara era al passeig del Born. La sensació era d'èxit, però Jaume Mas, veí de Son Servera, recordava que això només "és una manfistació de força, la lluita a favor de la nostra llengua i la cultura no s'acaba aquí".