Passió davant la Seu

El text de Llorenç Moyà serveix al director Bernat Pujol i a l'elenc d'actors i actrius per portar amb una gran força interpretativa la passió i resurreció de Jesús de Natzaret. És més, l'estètica i la interpretació dels quatre lectors, a més del cant de Vicky Pieniazeck, enalteixen encara més la representació, que enguany inclogué poques novetats respecte d'edicions passades. "L'espai escènic, a les escales, no permet fer grans canvis", recordava fa uns dies Mateu Fiol, codirector de l'obra i membre de Taula Rodona.

Un any més, Àngel Colomer brodà el paper de Crist. El seu patiment en ser fuetejat i en portar la creu fins al cap damunt de l'escalinata és un dels moments claus de la representació. Ho féu acompanyat, això sí, per Maria (Ana Garcia), Verònica (Xisca Sureda) i Cirineu (Erik Mascaró).

A les dotze i cinc minuts, els 24 actors i actrius arribaren en cerimònia davant la Catedral, on el públic ja els esperava. El to llòbrec d'un tambor n'anunciava la comitiva que, dramàtica, interpretà les catorze estacions del viacrucis fins a la resurrecció escrita per Moyà. Després, la joia, amb l'Al·leluia i el Colofó "per tal que trenquis mil grillons d'esclau", com narra el text. Les càmeres de retratar feren fum i el sentiment que hi posen els actors no deixà indiferent.