Sant Llorenç s'apunta al foment de la bicicleta
Amb l'objectiu de fomentar l'ús de la bicicleta, d'apostar per l'esport o bé pel passeig com una passa més cap a un turisme natural, l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar construirà un carril bici que comunicarà la platja de Cala Millor amb la Coma. Es tracta d'escurçar distàncies entre ambdós nuclis costaners i que tant els turistes com els visitants puguin deixar aparcat el cotxe durant el dia i gaudeixin de l'aire lliure i del paisatge que ofereix la costa llorencina. La filosofia és obrir totes les possibilitats per fer més atractiva la visita dels turistes i també el dia a dia dels residents. El projecte té un pressupost de 118.906 euros i disposa de la subvenció del Govern central a travès del Pla d'inversions estatals. És previst que l'obra es pugui adjudicar a final d'abril o a principi de maig i el termini d'execució és de tres mesos. L'actuació es durà a terme a diversos carrers que comuniquen les platges del centre urbà de la Coma i Cala Millor. Així, les intervencions es faran a l'avinguda de les Palmeres a la Coma (en el tram comprès entre els carrers Baladres i la platja de la Coma) i al carrer Baladres (en el tram compres entre l'avinguda de les Palmeres a la Coma i el carrer Castell a Cala Millor).
Un home que torejava els cotxes, atropellat
"Tants anys torejant... al final havia de passar això". Un home, conegut com el torero d'Andrea Doria, perquè es dedica des de fa anys a torejar els vehicles que circulen per aquest carrer de Palma, patí lesions de caràcter greu en ser atropellat per una conductora que no es va adonar de la seva presència enmig de la via. L'accident tingué lloc davant l'hospital de Son Dureta, on el torero quedà ingressat. Fonts sanitàries indicaren que l'home, identificat com a Hassan Brilan, patí un traumatisme cranioencefàlic moderat. Alguns treballadors i veïns de la zona comentaren que el ferit "feia molt temps que torejava els vehicles i es veia venir que algun dia algú l'atropellaria". En alguns casos, la presència de Hassan Brilan enmig de la carretera obligava els conductors a aturar-se i provocava talls de trànsit. Veïns de la zona també han cridat en nombroses ocasions a la Policia alertant de les molèsties que provocava l'individu.
418 adopcions i cap sacrifici
418 adopcions i cap sacrifici. Aquest és el balanç anual del refugi d'animals de Pollença, un exemple que el control de mascotes per part dels municipis encara és possible, sense necessitat d'injeccions letals. El refugi d'animals de Pollença és tot un referent al nord de Mallorca, un model que s'ha exportat més recentment a altres municipis, com Esporles, amb l'objectiu d'evitar el sacrifici inútil de cans i moixos. Mentre que la resta de localitats de la zona mantenen majoritàriament convenis de col·laboració per al trasllat i posterior sacrifici d'animals abandonats a Son Reus, l'Ajuntament de Pollença col·labora activament des de fa una dècada amb el refugi, que regenta la mítica Josefina Vivancos, tot un referent per als amants del món animal. El treball actiu a favor de les adopcions internacionals de cans i moixos l'ha convertida en tot un símbol per als animalistes. Mercats ambulants benèfics, campanyes populars a les televisions alemanyes... tot és vàlid per evitar els sacrificis. Només els animals profundament malalts reben l'eutanàsia a Pollença. Per la resta, el pas pel refugi és només una mesura transitòria fins que li trobin una llar definitiva.
Quan érem clandestins
La cicloestiladora no havia deixat de girar en tota la nit. Aquell paper carbó tacava les mans, però en comparació amb la vietnamita, era la millor impressora que havien tingut. Els pamflets, a la fi, estaven preparats molt abans de l'hora prevista per a la manifestació. Però, i els grisos? Farien la seva visita? És clar que hi aparegueren, perquè no ho havien deixat de fer mai. Cal pensar que les darreries de la dictadura a Mallorca no eren els bells temps que alguns joves d'avui dia idealitzen. "Tot i que la repressió era un poc més relaxada aquí que a la Península, havíem de treballar igualment en la clandestinitat", explica Mateu Morro, històric del PSM i d'Unió de Pagesos. Aleshores, el jove Morro coejava entre les idees nacionalistes i les de l'esquerra comunista. Per a centenars i centenars de joves de les Illes, la dècada dels 70 va ser una època d'optimisme. "Ens pensàvem que podíem canviar les coses", reconeix Morro. I a la tasca esmentada s'hi dedicaren -i alguns encara ho fan- durant molts d'anys.
“Pensar que el sector públic ha gastat massa és una errada”
José Luis Machinea (Argentina, 1946) és exdirector general de la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina (CEPAL) i també ha estat ministre d'Economia (1999- 2001) i ministre d'Infraestructures i Habitatge (2000-01) del Govern argentí. Quins països creis que encapçalaran la recuperació econòmica?Bàsicament, els Estats Units i la Xina. Són les dues economies que han donat més estímuls fiscalment i monetàriament: són les economies més flexibles. La recuperació no està assegurada i hi ha alguns interrogants de futur força importants. Caldrà veure què passa quan es retirin, enguany, els estímuls fiscals. Caldrà veure si el sector privat agafa el timó. I a Europa?Fa tres mesos que semblava que Alemanya i França també arrancarien, però les darreres dades hi mostren un estancament.
Cospedal reclama a Antich que aclareixi què pensa fer
La secretària general del Partit Popular espanyol, María Dolores de Cospedal, recordà ahir que havia estat el president de les Illes, Francesc Antich, qui havia pactat amb Maria Antònia Munar per evitar que el PP hi governàs. Per això, el féu responsable de la crisi institucional i li reclamà que aclarís què pensava fer-hi. "Ara que Munar ja no hi serà, el senyor Antich ha de decidir allò que farà i dins allò que vol fer hi té una responsabilitat. Ha de dir si se sotmetrà a cap qüestió de confiança, perquè seria la primera vegada que a les tres institucions hi governa la minoria en lloc de la majoria", declarà De Cospedal. Segons la número dos del PP estatal, doncs, Antich té tan sols tres opcions:dimitir, sotmetre's a la qüestió de confiança o convocar eleccions anticipades. El president, però, ha descartat les dues primeres possibilitats tantes vegades com les hi ha demanades el Partit Popular. I, de moment, tampoc no té intenció d'avançar els comicis i ho ha tornat a deixar clar aquest cap de setmana mateix. Amb tot, De Cospedal insistí que Antich no pot continuar com si res, tenint en compte que "no parlam de governs en minories que són majories parlamentàries, sinó de minories que són minories" i en destacà que succeeix tant al Parlament, com al Consell i a l'Ajuntament de Palma.
Els i les sexistes?
Què és el llenguatge no sexista? Segons col·lectius feministes i sindicats, un llenguatge que no utilitza sempre referències al gènere masculí, sinó que els fa servir tots dos. Així, en comptes d'"els alumnes" es diria "els i les alumnes" o, fins i tot, "els alumnes i les alumnes". Per què? Doncs perquè, si no, s'amaga la dona, asseguren. Una tercera via és triar paraules sense gènere, com ara "l'alumnat" i "la classe estudiantil". Però no sempre és fàcil trobar-ne, de formes per a aquesta darrera opció.
Grimalt testifica en una peça del cas Andratx
L'exconseller insular d'Urbanisme i exconseller balear de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt (UM), està en aquests moments declarant davant el jutge com a testimoni per la peça 68 del cas Andratx, en la que s'investiga una suposada requalificació irregular de tres solars de l'excap de Costes Antoni Garau. Grimalt començà a declarar a les 10.30 horas davant el titular del jutjat número 12 de Palma, que investiga l'esmentada requalificació com urbans de solars del municipi mallorquí durant l'anterior legislatura. Els terrenys propietat de Garau estan situats a Cala Llamp i foren declarats urbans amb l'aprovació del Consell del Pla Territorial de Mallorca quan Grimalt era conseller d'Urbanisme, tot i que finalment no s'hi qualificaren, sinó que quedaren com a rústics protegits, per les normes subsidiàries de l'Ajuntament d'Andratx.
UM analitza avui una possible regeneració després de la dimissió de Munar
La formació Unió Mallorquina celebrarà avui una executiva del partit en la qual es preveu que analitzin la situació política en la qual han deixat al partit la dimissió de la seva presidenta d'honor, Maria Antònia Munar, com a presidenta del Parlament i les acusacions de corrupció del seu dofí Miquel Nadal.
Els dirigents d'UM no anaren a l'acte oficial de l'Estatut
Ni el president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, ni cap diputat, regidor o càrrec polític del partit no assistí ahir a l'acte institucional de la Diada de les Illes Balears. Sí que hi anaren alguns membres d'UM, com Antoni Martorell, director general d'IB3, però allò que quedà clar és que la plana major del partit féu el buit a l'acte. És més, segons fonts del Parlament, prop d'un centenar de convidats d'UM declinaren d'assistir-hi. El discurs que hauria d'haver fet la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, el féu la vicepresidenta primera, Aina Rado, del PSIB.
El PP demana explicacions pel pacte amb UM
El diputat del PP Antoni Pastor ha demanat explicacions al Govern sobre "el cost" del pacte de governabilitat del PSIB i Bloc amb Unió Mallorquina (UM) al que el conseller de Presidència, Albert Moragues, ha replicat demanant el preu de l'acord de PP i UM en el Consell de Mallorca la passada legislatura.
Préstecs públics a les Pimes i 350 mil llocs de feina
El Govern de l'Estat va proposar ahir als partits polítics, dins de les mesures per cercar un pacte anticrisi, que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) faci préstecs directament a les Pimes i a autònoms, de fins a 200.000 euros, sense que la banca hagi d'arriscar. El Govern també aposta per reactivar el sector de la construcció a través de la rehabilitació.
La xifra d'afiliats balears cau un 4,65 el febrer respecte a l'any anterior
El nombre mig d'afiliats a la Seguretat Social ha augmentat en 26.340 persones el febrer, i s'ha situat en 17.572.3511 treballadors, el 2,98% menys respecte al mateix mes de l'any anterior, mentre que a les Balears la caiguda ha estat major, en donar-se de baixa 18.189 persones, un 4,65 per cent menys.
La cultura illenca s'entrena a Lisboa
Baltasar Porcel i Carme Riera es consagraren ahir en un dels temples del saber de la ciutat de Lisboa: la Universidade Clásica. El motiu fou la inauguració de l'exposició dels dos Escriptors de l'Any, que ha organitzat la Direcció General de Cultura del Govern Balear i l'Institut Ramon Llull, i que serví per obrir la setmana cultural Be Balears, que aterra fins dijous a la capital portuguesa. De tota manera, la mostra, que recull vint instantànies del fotògraf i col·laborador de dBalears Carles Domènec quedarà a la universitat portuguesa tot el mes. L'exposició es complementa amb dos panells bibliogràfics amb obres dels dos autors, propietats de la biblioteca de la Universidade de Lisboa. L'escriptora Carme Riera també protagonitzà el primer acte oficial, una conversa informal amb el seu editor portuguès, Carlos Veiga Ferreira, de l'editora Teorema, la que més llibres catalans ha traduït al portuguès.
Sense poder fer passa
Dotze i mitja del migdia al passeig Sagrera, un formiguer de ciutadans no poden fer passa ni per envant ni per enrere, fins que un grup es decideix tomar la tanca col·locada darere les paradetes per poder sortir de l'embós. Tothom hi va al darrere. Aquest era el panorama ahir al rebatejat Mercat tradicional i de les cultures del Dia de les Illes Balears, una fireta que congregà milers de persones i que no donà a l'abast per la gentada que la visità. El poc espai per passejar, afegit a la decisió de tancar el passeig, féu que la passejada passàs de lúdica a 'angoixant'. Era una prova més que els ciutandans volen bulla, malgrat els temps convulsos que vivim. Un poc més enllà, a la plaça Drassanes, les riuades de gent també se succeïen.
Reparar els orígens de la Seu
El 1306, per ordre del rei en Jaume, es començava a bastir el que avui coneixem com la Seu. Les parets de davall la capella de la Trinitat foren les primeres que es col·locaren per alçar una obra que s'allargà prop de tres-cents anys. Aquells mateixos murs són els que vol recuperar ara el Capítol de la Seu. Aquest projecte de restauració pretén retornar la fisonomia original a unes dependències que avui són d'ús privat de l'Església. En realitat, el projecte de resturació no preveu unes obres d'ampli abast, sinó que serveixin per "dignificar l'espai", com explica l'aparellador diocesà, Tomeu Bennàssar. Avui aquelles primeres parets de la catedral (davall la capella de la Trinitat) agombolen la sales de bugaderia i planxa, a més de la cripta.
Dia de rondalles
Cent catorze anys després de la primera edició, les rondalles mallorquines no han caigut en desús, perquè "una cosa que ha sobreviscut segles vol dir que arriba a la gent". Així ho assegurava ahir l'editor Francesc Moll en presentar la col·lecció de CD de les rondalles d'Alcover en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Si bé és cert que els darrers temps el concepte de 'rondalla' han congriat adeptes i detractors, ahir capvespre a l'envelat de la Misericòrdia el públic semblava estar ben joiós de conèixer aquests contes nostrats. En demanar-los algun títol, tothom tenia respota. Fins i tot els més petits, com Sebastià Seguí, de dotze anys, en coneixia un bon enfilall i en Francesc Fuster, de deu, que me n'explicà una i tot. Per tercer dia consecutiu, el pati dels Homes de la Misericòrdia tornà a ser una bullidor de ciutadans que, aprofitant el dia de festa, passejaren entre els milers de llibres de la fira. Dins el programa d'actes, no hi faltà la presentació del CD de les rondalles que el 1959 es varen difondre per Ràdio Popular ni el cinquè volum de l'edició crítica de l'Aplec, a càrrec de Jaume Giscafrè i Caterina Valriu.
... i altres herbes
El sistema Ja he explicat en un grapat d'oportunitats que és mal de fer no lloar de manera quasi permanent Gregorio Manzano i la plantilla de futbolistes, ja que l'equip ocupa una meritòria cinquena posició. Idò bé, personalment, em va agradar que el tècnic andalús, establert a Valladolid i amb residència temporal a Palma, es decidís diumenge a Valladolid per alinear dos davanters -Víctor acompanyà Aduriz-.
Els Foners de Lloseta varen tornar a ser els millors a Sóller
La XVII Tirada del Dia de les Illes Balears tingué lloc al camp de tir Jaume Oliver de Sóller, organitzat amb tots els detalls per la secció de tir de fona del CC Defensora Sollerense, que rebé el suport de l'Ajuntament de la Vall.La tirada va ser, al mateix temps, la primera jornada de la VII Lliga Balear, patrocinada per El Corte Inglés. A darrera hora no es presentà el representant de Menorca, la Unió Excursionista, que, a causa un malentès amb l'agència de viatges, no s'hi poguè desplaçar.
Catorze partits i un somni
Superada l'ansietat per guanyar un partit a fora camp amb la victòria de diumenge a l'estadi José Zorrilla i, amb 40 punts a la butxaca, assolida de manera virtual la permanència a Primera Divisió una temporada més, el Reial Mallorca es tira de cap a la lluita per les places europees. El conjunt de Manzano, amb el Deportivo de la Corunya, l'Athletic de Bilbao, el Vila-real, el Getafe, l'Sporting, l'Atlètic de Madrid i l'Osasuna, està en una situació envejable per lluitar per una de les dues places que donen dret a disputar l'Europa League la temporada que ve. Clar que, com que es troba a només tres punts del quart classificat, el Sevilla, també té opcions de treure un bitllet cap a la pròxima Lliga de Campions, encara que això ja són paraules majors, atesos la qualitat, els pressuposts i les plantilles dels rivals que ocupen els quatre primers llocs. El Mallorca és cinquè amb 40 punts i en conserva un matalàs de tres respecte del setè classificat, l'Athletic de Bilbao, mentre que la diferència s'amplia fins als 10 punts amb el dotzè classificat, on hem situat l'hipotètic tall amb els conjunts que semblen destinats a lluitar per la permanència.
Gran diada de pista al Palma Arena
José Antonio Carrasco (CC de San Sebastián de los Reyes) s'adjudicà la combinada d'Un Hivern a Mallorca en la jornada disputada al Palma Arena i organitzada pel el CC de l'Arenal. El guanyador acabà segon en la puntuació, per darrere el menorquí Albert Torres, del mateix equip, i superà el mallorquí Lluís Guillem Mas (Burgos Monumental), que va tenir una avaria; Pere Mas (Sánchez Pareja) i Vicenç Pastor (Metal Blinds).
El futbol de ca nostra
En plena lluitaEl Constància de Nico López ha pres posicions per disputar el campionat. Els inquers s'han situat tercers amb 57 punts, els mateixos que l'Atlètic de Balears, segon, i només a tres del líder, la Penya Esportiva de Santa Eulària. La victòria per la mínima que aconseguiren al Nou Camp davant el Binissalem els permet mantenir el ritme dels dos equips capdavanters i ficar-se de ple en la lluita.
David Bustos participarà en els campionats d'atletisme de Doha
David Bustos, avui al campus universitari. Foto: S. Amengual. L'atleta mallorquí David Bustos es convertirà en el segon esportista illenc en fer part d'un campionat mundial d'aquest esport. El primer en assolir aquesta fita fou l'exconseller Mateu Cañellas, que es proclamà subcampió del món a l'encontre internacional celebrat a Barcelona l'any 1995. Doha serà la seu dels Campionats del Món d'atletisme en pista coberta de Qatar, que es disputaran del 12 al 14 de març segons ha informat avui la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) en un comunicat. Els convocats es desplaçaran a Doha el 10 de març.
Laporta estrena la web per la independència
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va fer ahir una passa més cap al previsible "desembarcament" en la política catalana amb l'obertura de la seva pàgina web (laporta2010.cat), encara que no ha aclarit si es presentarà com a candidat a les eleccions autonòmiques de la tardor. La plana web de Laporta quedà oberta ahir migdia, malgrat que durant la primera hora de funcionament resultava difícil accedir-hi, probablement a causa del gran volum d'internautes que desitjaven entrar-hi. En el primer article de Laporta escrit en la web no aclareix si ja ha decidit pegar el bot a la política professional quan acabi el mandat com a president però sí explica que el portal "és un esglaó més per avançar en la construcció d'una Catalunya plena".
Llum verda a l'extradició
El jutge nord-irlandès que presideix el procés d'extradició de José Ignacio de Juana Chaos es pronuncià ahir a favor del lliurament de l'exprès d'ETA a la Justícia espanyola perquè respongui del delicte d'enaltiment del terrorisme que li imputa l'Audiència Nacional. El magistrat Tom Burguess considera que no hi ha bases per desconfiar de la Justícia espanyola i que és aquesta qui ha d'avaluar l'impacte de la "condició mental" de l'exconvicte d'ETA.
Crítiques a les farmacèutiques pel fet de no investigar malalties “rares”
Els agrada comparar-se amb un trèvol de quatre fulles, si pensam que tan sols neixen amb aquesta especial característica 4 de cada 100.000 trèvols. Ells, els pacients amb malalties anomenades rares, també són una remota casualitat. De fet, tenen alguna de les patologies que no afecten més de 5 persones per cada 10.000 habitants. "Rara" és aquí equivalent de poc comuna, encara que els afectats rebutgen aquesta paraula. Com ha de ser estranya, si és la seva realitat?
Un català entre els morts pel sisme
El jove català Miguel Marín, de 29 anys i veí d'Alella (Barcelona), es troba entre les víctimes mortals del terratrèmol que ha sacsejat Xile. Fonts de la família assenyalen que el jove va morir d'un cop al cap amb una roca a l'illa xilena de Juan Fernández, on va ser sorprès per un dels tsunamis provocats pel sisme. D'altra banda, una desena de rèpliques que superaren els 5 graus, la decisió de les autoritats d'estendre el toc de queda a altres regions afectades, l'anunci de l'ajuda internacional i una brusca caiguda de la borsa local marcaren la jornada d'ahir a Xile, després del sisme de 8,8 graus registrat dissabte i que, de moment, ha deixat una xifra de 711 morts i centenars de desapareguts. Les autoritats corren contra rellotge per aconseguir el restabliment dels serveis bàsics, com ara l'energia elèctrica i l'aigua potable, a més de la comunicació per mitjà de telèfon de xarxa fixa, mòbil i internet, que funcionen de manera inestable i amb intermitències. Per ara, la situació més crítica es viu respecte de la distribució de menjar i aigua, com també en l'atenció dels ferits, que són milers, la majoria amb fractures exposades i cops provocats per la caiguda de murs i construccions a causa del sisme.
La primera mascletà oficial aixeca el teló de les falles a València
El bon temps afavorí una assistència massiva ahir a la plaça de l'Ajuntament de València per presenciar la primera mascletà de l'actual exercici faller, protagonitzada pel color i en la qual es dispararen 160 quilos de material explosiu. Amb aquest primer espectacle pirotècnic, a càrrec de l'empresa Peñarroja, de Vall d'Uixó (Castelló) -com és habitual d'ençà de fa catorze anys-, s'inicia el calendari de les festes de les Falles.Fins divendres dia 19 de març, la plaça de l'Ajuntament acollirà una mascletà diària. Un potent inici d'explosions sincronitzades de coets i carcasses va ser el punt de partida d'una mascletà en la qual els colors de la senyera -groc, vermell i blau, a més del verd- varen ser presents durant els prop de cinc minuts que durà l'espectacle. El gerent de la pirotècnia, José Vicente Nebot Peñarroja, definí l'acte faller com "l'espectacle pirotècnic diürn per excel·lència i el més complet del món". Des del balcó del consistori, la fallera gran de València, María Pilar Giménez Santamaría, donà l'ordre de rigor: "Senyor pirotècnic, pot comencar la mascletà" a les 14.00 hores davant de milers de valencians.
Un nou gènere
Ahir ens inauguraren un telegènere, tan entretingut com decebedor: el parlamentarisme comentat en directe. Mentre al 3/24 seguíem en directe la compareixença del Cap dels Bombers de Daroca (a la Comissió d'investigació per l'incendi de...
Carnavals i Quaresma (146 aC)
Des del meu punt de vista, aquesta història comença a l'antiga Roma, allà on eren celebrades dues festes molt assenyalades, les Saturnals i les Lupercals. Les Saturnals, en honor del déu Saturn, tenien lloc el 17, 18 i 19 de desembre i durant aquelles...
Quieta Cospedal!
Què demana aquesta dona?Deu viure a un altre móno simplement es confoni s'ha equivocat de trona.Aquesta sí que m'és bona:venir ara a demanarquan el rerefons més clarde glopades tan amarguessón quatre anys de mans molt llarguesque encara s'han d'explicar.
No vagi per dit
L'arribada de MeliàAhir vespre tornà de viatge Josep Melià, president d'UM, després de passar uns dies de descans amb la seva dona a Girona. Avui es reuneix la direcció del seu partit. Després de l'impacte que ha suposat la dimissió de Maria...
Convèncer els convençuts
El partit del NO s'haurà de conformar a fer impossible el govern de les nostres institucions fins al maig de 2011. Mentre l'actual president del PP intenta ajornar el mal tràngol de veure's assegut en el Parlament amb debat setmanal amb Antich i s'arrecera...
“Aujourd'hui maman est morte”
Diumenge, en el discurs de les Medalles d'Or, el president Antich esqueixà el silenci de l'Auditòrium amb una frase d'Albert Camus referida a la tolerància política envers l'adversari. Cità Camus perquè la seva mare era menorquina i per cridar a la...
Por de saber
No tan sols l'extrema dreta espanyola s'escandalitza perquè a Catalunya cada vegada hi hagi més referèndums sobre la voluntat o no d'independència dels catalans. També des de les files socialistes arriben les estridències de les trompetes de l'Apocalipsi...
La supervivència d'una nació
Entre el 1941 i el 1944, la situació de Finlàndia era ben paradoxal. Lluitava al costat de l'Alemanya nazi contra l'URSS, però continuava essent una democràcia multipartidista (si bé el partit comunista era il·legal). A sobre, la minoria majoritària en el Parlament...
Quina vergonya
Després de tan vergonyosos esdeveniments -i no dic escandalosos perquè a Cavorques crec que ja no ens escandalitzam absolutament per res-, òbviament els escons d'Unió Mallorquina han deixat de tenir cap valor perquè el PSOE pugui continuar...
Acusacions i persecucions
Durant els darrers dies, una vegada més, hem sentit a dir que aquesta legislatura ha estat un desgavell, que hi ha hagut paràlisi institucional i que ha estat marcada pels escàndols de corrupció.Anem per parts. Aquesta no ha...
Parts i quarts
Si els parlamentaris que han donat suport a la nova llei de l'avortament poden ser excomunicats i, en conseqüència, privats de rebre la comunió, els ciutadans i ciutadanes que, de manera ostentosa i pública, també mostren el seu acord amb la...
La incertesa del dia a dia
El President Antich esfulla la margalida. Convoca eleccions o no en convoca? Tot fa pensar que deixarà passar els mesos sense moure un dit, perquè, si més no en una primera lectura, no interessen a cap dels dos partits majoritaris. El Pepé té unes ganes...
La llibertat en el món
Si fem cas al mapa que publica la Freedom House -una organització internacional que s'encarrega de valorar l'estat de la llibertat en el món-, en aquest planeta hi ha més règims tirànics que no pas règims democràtics i lliures. Per llibertat entenem el poder gaudir...