La lectura continua sent una assignatura pendent a les Balears. Així ho demostra el 40,4% dels illencs que no llegeix mai: ni llibres, ni diaris, ni tan sols premsa del cor. Res. Les dades corresponen a l'enquesta encarregada per la Direcció General de Cultura a Gadeso i feta a 1.200 ciutadans. És el segon baròmetre que encarrega l'Executiu per conèixer la mala salut de ferro de la lectura a l'Arxipèlag. Les xifres demostren que amb un any de Pla de foment de la lectura (el projecte estrella de l'exconsellera Bàrbara Galmés) només tenim un 2,9% més de lectors, un nombre més aviat minso però que el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qualifica de "millora".
Les dades corresponen al 2009 i, si les comparam amb l'any anterior, veurem que hem passat d'un 43,3% de no lectors el 2008 a un 40,4%. Una vegada més, Menorca lidera el rànquing de lectors habituals amb un 44,9%, mentre que les Pitiüses són a la coa amb un 37,9%. Mallorca queda amb un 40% de lectors habituals, és a dir, que llegeixen gairebé cada dia o dos o tres cops per setmana. Aquests paràmetres poden ser titllats de molt amplis.
En el conjunt de les Illes, els lectors (habituals i ocasionals) sumen el 59,7% de la població.
Ara bé, si ens centram en la lectura de llibres (el vertader índex lector), la xifra davalla considerablement. Un 78% dels lectors consumeix novel·la, poesia o teatre. En termes absoluts, això suposa el 47,4% de la població de Balears. El 71,1% dels enquestats assegura que consumeix diaris; un 30,9%, revistes del cor; el 2,9%, publicacions científiques i culturals, i un 13,1, altres formats.
Tampoc no són gaire encoratjadores les xifres referides a lectura en català. Segons les dades presentades ahir, només el 15,1% dels ciutadans llegeix en la nostra llengua, nombre realment molt més elevat que el de l'any passat (8,1%), perquè enguany els enquestats podien escollir més d'una llengua. Per contra, el 55,5% de la població insular consumeix els llibres en espanyol, mentre que un 0,8% ho fa en altres idiomes. Si ho desglossam per illes, Menorca torna a liderar el rànquing de més lectors en català; en concret, un 17,2% del total de la població. Mallorca en té un 15,4% i, dels 14.000 pitiüsos, tan sols un 12,7% ho fa en la llengua pròpia, és a dir, 1.778 persones.
"Allò que demostren les dades és que hi ha hagut una tendència a l'alça pel que fa al pas de lectors ocasionals a habituals", explicava ahir Antoni Tarabini, responsable de l'enquesta. Un fenomen que també confirmà Pere Joan Martorell,. "És molt difícil fer canviar de tendències a gent que no llegeix gens ni mica. S'ha de centrar en els joves i en la seva educació", assenyalà. La mitjana de llibres consumits en els darrers dotze mesos a la nostra comunitat ha minvat una mica respecte de l'any passat i se situa en 9,2 llibres per any. Aquest terme mitjà no coincideix gaire amb les hores que els enquestats asseguren que llegeixen: entre una i sis de setmanals.
Tot i això, un 17,6% dels entrevistats manté que llegeix més de set hores setmanals. La dada preocupant la trobam en el 15,2% de la població que, malgrat ser considerada lectora, reconeix que llegeix menys d'una hora a la setmana.
Pel que fa als diferents suports de lectura, l'era digital no s'ha consolidat i, com era d'esperar, hi predomina el paper en el 96,5% dels casos. Malgrat això, hi ha una tendència a l'alça en el segment poblacional d'entre 30 a 45 anys pel que fa a la lectura de premsa on-line, explicà Tarabini.
Les 'excuses'
Els motius per no llegir són diversos, si bé la falta de temps és la raó més assegurada, sobretot a Mallorca. El segon argument que donen els enquestats és el cost dels llibres, mentre que un 14,6% confirma que, simplement, no li agrada. Quant als lectors, el 84,6% diu que ho fa per entretenir-se o per plaer, mentre que el 58%, per estar informat. Cal recordar que les respostes són de múltiples opcions i que el marge d'error d'aquest sondeig se situa en el 2,9% aproximadament.
En aquest segon baròmetre, la Conselleria també ha demanat que es valorin les activitats realitzades l'any passat pel foment de la lectura. Les dades, un altre cop, no els són gaire favorables. En el 32,1% de les respostes afirmatives s'admet tenir coneixement de la campanya de l'Escriptor de l'Any i només un 16,7% els llibrets de Paraula de Poeta i Narrador. Tot i això, un 26,6% dels enquestats considera que aquestes mesures són necessàries perquè fomenten els hàbits lectors, mentre que un 34% creu que són positives però d'escassos resultats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La gent no llegeix en espanyol i encara menys en català, perquè un 50% de la gent no sap llegir (a l'escola no n'ha après, i encara menys en català). Els mestres no fan llegir a l'escola-- només recomanen als alumens llegir a casa, i com que tenen l'ordinador no ho fan. manca més letura a la classe i crítica sobre el que es llegeix. Els vells no coneixen el català escrit. Així que només llegeixen quatre brusquers, i moltes coses de les que es publiquen a cops de subvenció no tenen cap interès ni per a les minories. Es repeteixen els temes, les formes d'escriure, i les subvencions com l'ase que gira a la sínia.
I així de bé mos va!