Francesca Marí
Aposta per les noves làmpades de la Llonja
Divisió de suports per a la instal·lació de les dotze noves làmpades de quatre metres de la Llonja. La ponència tècnica desestimà dimarts el projecte lumínic de l'arquitecte Pere Rabassa, però ahir la comissió de seguiment de les obres de l'edifici gòtic acordà just el contrari. Segons explicà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, la comissió enviarà un document a la Comissió de Patrimoni del Consell -qui en tendrà la darerra paraula- reclamant que a la restaurada Llonja s'hi col·loquin els dotze llums de quatre metres cada un proposats per Rabassa. "Aquests no alteren cap de les condicions ni normatives dictades per Patrimoni, sinó que el rebuig dels tècnics fou més aviat una qüestió subjectiva que no objectiva", assegurà. Sobre aquesta base, la comissió on també hi fa part el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, entén que les noves làmpades "no alteren l'edifici, només la percepció visual".De totes maneres, la comissió reunida ahir també discutí la possibilitat d'il·luminar l'edifici de Guillem Sagrera amb focus col·locats a través de rails, cosa que descartà, ja que "suposari un efecte visual i arquitectònic encara més negatiu amb uns rails envoltant les columnes amb els focus", afegí.
Lolita Bosch obrirà la Setmana del Llibre en Català
El pati dels Homes de la Misericòrdia tornarà a ser l'aixopluc de la Setmana del Llibre en Català que, com calia esperar, enguany estarà marcada per la crisi. Del 25 de febrer al 6 de març, la literatura feta en la nostra llengua -o que hi ha estat traduïda- serà la protagonista d'una fira que ja té 22 anys d'història. El sus oficial el donarà l'escriptora catalana Lolita Bosch, que en serà la pregonera. La inauguració tindrà lloc divendres que ve, dia 25, a les 18 hores a l'envelat que ahir ja començava a alçar-se al pati del Consell. Més de 80.000 volums s'exhibiran en els 800 metres quadrats d'aquesta Setmana que, com cada any, inclou un programa d'activitats paral·lel. Conferències, taules rodones, concerts i les presentacions de les darreres novetats editorials seran el complet cultural de deu dies literaris. Entre els actes, destaca la presentació del darrer premi Sant Jordi, L'home amb la maleta, de Ramon Solsona (dia 26 a les 19.30 hores); de L'arqueòleg, de l'escriptor i periodista Martí Gironell, que repetirà per segon any a la Setmana palmesana (27 de febrer, a les 18 hores); de la col·lecció Els nostres clàssics de l'Editorial Barcino, amb la presència de Carlos Duarte i Stefano Cingolani (4 de març a les 18 hores), i de la darrera novel·la de la mallorquina Carme Riera, Natura quasi morta (5 de març a les 18 hores).
Somnis entre fragments de realitat
"La meva memòria no està feta de records. De fet, trob molt més natural inventar els meus records". Federico Fellini (Rímini, 1930- Roma, 1993) ens deixava clares quines eren les seves visions a l'hora de traslladar les històries bé fos al paper o al cel·luloide. Ara, tot aquest univers fellinià es mostren en forma d'històries al CaixaFòrum de Palma. Després de visitar Madrid i Barcelona, l'exposició Federico Fellini. El circ de les il·lusions aterra a Ciutat fent un repàs de les seves 'obsessions' que revolucionaren el món cinematogràfic del moment i de la mà del comissari Sam Stourdzé. Els somnis, el poder, la religió, els mitjans de comunicació, el circ, la dona i la psicoanàlisi foren alguns dels beuratges temàtics dels quals se serví Fellini en les seves pel·lícules.
Villaronga trenca el malefici i triomfa
Per segon any consecutiu, un mallorquí triomfà en els premis Goya de l'Acadèmia espanyola de cinema. Si l'any passat Daniel Monzón i la seva Celda 211 foren els grans protagonistes, ahir la glòria arribà a Agustí Villaronga i a Pa negre, que derrotaren l'altre gran favorit de la nit: el fins avui president de l'entitat, Àlex de la Iglesia. La cinta basada en la novel·la d'Emili Teixidor s'emportà nou estatuetes de les catorze a les quals optava. Entre aquestes, les de millor pel·lícula, millor director, millor actriu protagonista i millors actor i actriu revelació. Mentrestant, la seva productora, Isona Passola, agraí a l'Acadèmia el reconeixement a una cinta rodada en català.
El Consell garanteix els doblers de l'Espai Mallorca per al 2011
El departament de Cultura del Consell ha garantit la partida pressupostària del 2011 per a l'Espai Mallorca, mentre es manté en espera de la creació del futur consorci, juntament amb Govern balear i els consells insulars de Menorca, Eivisssa i Formentera. Aquesta era una de les preocupacions principals del gremi d'editors -gestors de l'espai-, que depèn dels doblers públics perquè funcioni el centre de Barcelona i Illa de Llibres. En la darrera sessió plenària, el Consell aprovà el pla estratègic de Cultura d'enguany, en què s'inclouen totes les subvencions nominatives que fins ara entregava la insitució insular sense prèvia convocatòria. Així, el Consell destinarà 250.000 euros per a l'Espai, 100.000 menys que l'any passat. "Els doblers que s'han tret són els referits a les ajudes que el Consell atorgava al gremi per als llibres d'especial interès i que enguany es repartiran mitjançant una convocatòria pública de subvenció", aclarí el director insular de Cultura, Maties Garcies, per concretar la disminució de la quantitat. "A més, esperam que el lliurament de la primera bestreta sigui més àgil que l'any passat", afegí Garcies, qui apuntà que aquesta primera entrega serà de 125.000 euros. L'any passat els primers doblers de la subvenció no arribaren fins al mes de maig.
Paisatges pictòrics
El paisatge de Mallorca han estat durant dècades beuratge i font d'inspiració d'artistes vinguts d'arreu del món. Per a alguns encara ho és, tot i la immersió de l'Illa en el turisme i la destrucció de l'entorn. Aquesta bellesa paisatgística també fou clau en l'obra pictòrica d'Anglada Camarasa, que plasmà les contrades d'una serralada que avui lluita per ser Patrimoni de la Humanitat. Eren visions ben particulars que tingueren ressò internacional i que ara, cinquanta-dos anys després de la mort del pintor, tornen a cobrar vida a través del documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa.
Guillem Frontera entra a l'Acadèmia de Sant Sebastià
L'escriptor, periodista i expert en art Guillem Frontera (Ariany, 1945) entrarà a formar part de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Així ho aprovà ahir per unanimitat la junta de l'entitat a proposta dels acadèmics Ramon Canet i José Maria Pardo. Frontera farà part de la institució com a acadèmic competent en art per la seva "tasca i vàlua dins aquest món", explicà ahir de capvespre l'artista Ñaco Fabré, també membre de la directiva. "És una persona molt vinculada al món cultural i, en concret, al món de l'art, que pot fer una gran aportació a l'Acadèmia de Sant Sebastià", explicà. Fabré afegí també que el "vessant polifacètic" de Guillem Frontera "és un criteri que els membres de la junta volen difondre" i que en el cas de l'escriptor "està vinculat des de molts vessants". "Des de la vida editorial fins a la d'escriptor amb una gran rellevància dins les Illes Balears", sentencià. Ara els membres de la junta comunicaran a Frontera la seva proposta i tindrà tres mesos per presentar el seu discurs d'ingrés oficial.
La Llonja s'obrirà al públic el mes d'abril
Les conselleries de Cultura i Presidència del Govern acordaren ahir que la Llonja s'obrirà al públic a mitjan abril, una vegada que s'hi hagi acabat l'actual fase de restauració. Així ho confirmà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui explicà que la reobertura de l'obra de Guillem Sagrera es farà sense cap tipus d'exposició. "Serà un acte perquè els ciutadans puguin gaudir del reformat edifici", afegí. Si bé encara no es té una data concreta per a la reobertura, aquesta podria ser la setmana de l'11 al 17 d'abril. El proper dijous, dia 17, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, es reunirà amb la comissió d'obres de la Llonja per consensuar-ne el dia en concret. Després, i durant un mes i mig, la Llonja serà oberta per a les visites. "S'haurà de fer un programa d'actuacions", precisà Martorell. La intenció incial de la Conselleria és que l'edifici estigui obert a la ciutadania i que s'hi puguin establir grups tant de dia com de nit.
Palma recordarà el jazz i la “justícia” dels anys vint a Chicago
Ambientada en els anys vint d'un Chicago decadent i marcat per la Llei seca, Fred Ebb i Bob Fosse desgranaren la història de Velma Gaerther, una cantant de cabaret acusada de matar el seu marit. La narració, basada en fets reals, ha captivat durant dècades el públic tant a la gran pantalla com als escenaris, "que és d'on sorgí realment la història", recordava ahir l'actriu, cantant i ballarina Marta Ribera, que interpreta el paper de Velma en un musical gestat per Stage Entertaiment i que fa mig any que roda per l'Estat espanyol.
Nous aires per a una torre esbaldregada
Cap a l'any 1830, la corsera i la pirateria deixaren de ser una amenaça fefaent per a les Balears amb les conquestes dels francesos d'Algèria i de Tunísia. La seva desaparició comportà també que les torres i talaies disposades a la costa insular deixassin de ser necessàries i prengueren altres utilitats.
Majoria absoluta de polítics
Ja hi estam acostumats: la massiva representativitat política es repeteix gala rere gala. Si bé la nit de dijous havia de ser la nit dels escriptors i de la cultura, el sopar d'entrega del premi Ramon Llull es tornà a convertir en l'encontre dels representants institucionals.
Reviu aquella 'colla de veure'
"Això que farem avui vespre, a un país normal, seria totalment innecessari. Però com que no ens ho ensenyen a l'escola, he fet aquestes cançons amb l'esperança que tenguin més eficàcia que una conferència". Amb aquestes paraules Guillem Fullana d'Efak presentava fa 31 anys la rapsòdia Siau qui sou a la Sala Imperial de Manacor. Segons explica Bartomeu Mestre, Balutxo, fou un recital emocionant quan aquell maig de 1980 el crit de Siau qui sou va esdevenir un "desafiament identitari". Han passat més de tres dècades d'aquell acte, però la lliçó que d'Efak volia donar-nos encara no està del tot apresa. D'aquell espectacle, organitzat per l'aleshores regidor Antoni Sureda, no se'n conversa cap imatge fotogràfica, sols la cinta enregistrada pel poeta Bernat Nadal que sàviament ha preservat durant tants anys. Aquest testimoni fonogràfic dóna fe a un espectacle que no ha quedat en l'oblit. La prova tornarà a fer-se patent el proper dissabte, dia 12 de febrer, quan la banda municipal de música de Manacor pujarà a l'escenari del teatre Municipal de la vila per presentar un nou Siau qui sou.
Confederació cultural
Més d'una cinquantena de representants culturals, intel·lectuals i polítics participaren ahir en el tercer encontre d'entitats culturals L'art mou el món, una iniciativa impulsada pel president d'ACA, Antoni Caimari, que en la reunió d'ahir acordà fer les passes necessàries per crear una confederació d'ens culturals. "Aquesta era la premissa fixada en la passada trobada i que ara s'ha posat en marxa", explicà Caimari. Entre altres coses, els participants acordaren que en la propera reunió, el mes que ve, s'aprovaran els estatuts i la junta directiva d'aquesta nova confederació, que té com a principal objectiu "fer veure l'activitat cultural que es genera a l'Illa, no només a Espanya sinó també a Europa", afegí el president d'ACA i actual portaveu de L'art mou el món. Per això, Antoni Caimari ha contactat amb les eurodiputades Rosa Estaràs (PP) i Teresa Riera (PSOE) per tal que des de Brussel·les també es faci costat a la iniciativa.
Cròniques novelles del Porcel periodista
La primera incursió de Baltasar Porcel en el món del periodisme fou quan només tenia 15 anys i, a partir de llavors, no aturà. Aquestes cròniques primerenques es recullen ara en el llibre Cròniques d'un poble, que aplega més de 350 articles que el periodista i escriptor publicà en el setmanari Andraitx entre 1952 i 1969. El periodista Antoni Planas, el director de l'Arxiu d'Andratx, Mateu Ramon, i el cosí de Baltasar Porcel, Guiem Pujol, són els que han tingut cura del recull periodístic que ha publicat l'Institut d'Estudis Baleàrics i que, com deia el professor Molas, en aquells texts ja s'intueix l'obra posterior de l'andritxol. Tot i això, Planas reconeix que segurament aquesta "és una literatura i un periodisme menor, però que s'ha de tenir en compte a l'hora de fer repàs de la trajectòria de Porcel", a més de la importància de "posar-ho a l'abast dels investigadors".
Versos contra la violència masclista
La música i els versos es fondran enguany en el Festival de Poesia de la Mediterrània, un cicle que en aquesta 13a edició pren la bandera contra la violència de gènere. Així doncs, les poetesses seran les grans protagonistes del festival, que de cada vegada aixampla fronteres i dies d'exhibició. Noms com Roha Mashavave, Maite Brazales, Isabel Garcia Canet i Anie Batts recitaran les seves rimes amb altres companyes de lletres com Gerard Verges i Pere Gimferrer.
Deu anys d'emergència artística
"Aquesta mostra constata una realitat: a les Balears tenim un planter d'artistes de gran qualitat molt per sota de la mitjana estatal". Així de contundent defineix el crític d'art Fernando Gómez de la Cuesta la quarta entrega de l'exposició Art Emergent. De la Cuesta ha estat l'encarregat de prologar el catàleg d'aquesta mostra, que a partir d'avui a les 20 hores i fins al 27 de febrer recalarà al centre expositiu de les Voltes. Iniciada l'any 2002, Art Emergent a les Illes Balears arriba ara a la quarta edició com una proposta d'anàlisi i exhibició de la plàstica dels artistes de l'Arxipèlag que llançà fa deu anys Projecte Llevant i que ha abastat disciplines ben diverses, des de l'escultura fins al còmic i la plàstica de l'erotisme. Deu artistes emergents -com bé indica el títol de l'exposició- fan part d'aquesta proposta que ja s'ha pogut veure a Eivissa, Manacor i Cala Rajada, i que rep el suport del Govern, Consell, Cort i Sa Nostra. "És un projecte fruit d'una continuïtat, a través de la qual en aquests anys s'ha donat suport a 40 emprenedors que han pogut mostrar la seva obra", recordà ahir el director de l'Obra Social Sa Nostra, Andreu Ramis.
El retorn de Meifrèn a Palma
Considerat un dels primers instigadors del moviment impressionista al Principat, Eliseu Meifrèn (1858-1940) plasmà amb grans jocs de llums i ombres els paisatges de Mallorca, Cadaquès, Torí, Venència i Houston. Una estampa recurrent a les seves teles fou la badia de Palma, que va saber recuperar amb esplendor lumínica durant la seva estada a l'Illa a partir de 1907. Ara, una d'aquestes teles retorna als orígens, Mallorca, per mostrar-se al ciutadans, després de més de vuitanta anys recalada a Brussel·les. La Conselleria d'Educació i Cultura ha signat amb el museu d'El Prado el dipòsit temporal de l'oli sobre tela La bahía de Palma de Mallorca.
La jutgessa dicta que Chopin sols s'allotjà a la cel·la 4
En quina cel·la residiren Fryderyk Chopin i George Sand en l'estada a la Cartoixa, entre el 15 de desembre de 1838 i el 3 de febrer de 1839? Quin piano utilitzà el compositor? Fins ara, l'explicació 'oficial' era que el músic polonès i l'escriptora francesa s'allotjaren a les cel·les número 2 i número 4 de la Cartoixa de Valldemossa, sense donar-ne més explicacions. Ahir, la història va fer un gir després de vuit dècades de controvèrsia. La jutgessa Catalina Asela Munar, del Jutjat Mercartil número 2 de Palma, dictà ahir sentència a favor de la societat Quetglas Tous SL -propietària de la cel·la 4-, que havia demandat els propietaris de la número 2, la família Capllonch, per publicitat il·lícita.
Intimitats tecnològiques
Les noves tecnologies prenen durant tres mesos les dependències del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard amb una proposta que compagina nous formats amb la interactuació del públic i els límits de les intimitats. Sota el títol Extimitat. Art, intimitat i tecnologia, el comissari de la mostra, Pau Waelder, recorda que fou el psicoanalista Jacques Lacan qui encunyà la paraula extime "per definir de quina manera allò més interior té una qualitat d'exterioritat".
Espais artístics privats de llibertat
El que havia de ser una intervenció de dues setmanes es convertí en una incursió de dos anys a la presó Model de València. L'experiència agradà tant que ara ho han repetit a l'antic centre penitenciari de Palma. Patricia Gómez i Maria Jesús González són les responsables d'aquesta incursió plàstica en espais mancats de llibertat, un projecte que avui s'ha convertit en objecte d'exposició. Els grafits i dibuixos que els presos havien fet a les seves cel·les, el peregrinatge fins arribar a la sala del vis-a-vis o, fins i tot, les portes i els coixins del centre són els elements principals de la mostra Projecte per a presó abandonada.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma