Francesca Marí
Can Oleo cobrarà vida a partir de l'octubre
Després de cinc anys d'obres i interrupcions, el casal de Can Oleo ja ha llevat les bastides. La comunitat universitària encapçalada per la rectora, Montserrat Casas i el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, inauguraren ahir el reformat edifici que permetrà "complir el somni de la UIB de tenir un edifici emblemàtic dins Ciutat", digué Casas. Tot i això, la inauguració d'ahir -tres dies abans de convocar eleccions i, per tant, que la reformada llei electoral prohibeixi cap inauguració- no suposarà l'activació immediata del centre universitari. En realitat, Can Oleo obrirà les portes de manera definitiva en començar el curs 2011-12, n'explicà la rectora. És a dir, a principi del mes d'octubre. El casal palmesà, ubicat al número 4 del carrer de l'Almudaina, fou comprat pel Ministeri d'Educació l'any 1975, però fins al 1986 no va passar a mans de la Universitat, llavors encapçalada per Nadal Batle. El conseller Llinàs explicà ahir que en aquest període de temps l'aleshores director provincial Andreu Crespí -present a l'acte- gestionà fer una permuta entre Madrid i la UIB. "El Ministeri es feia càrrec del Juníper Serra i la UIB, de Can Oleo", afegí Llinàs. Tot i aquesta adquisició d'ara fa vint-i-cinc anys, la UIB no engegà el projecte de restauració de l'edifici que amenaçava ruïna fins al 2002.
'Guerra' literària a Palma
El Gremi d'Editors de les Balears cerca noves vies per difondre la cultura escrita i les seves publicacions. Lluny de les tradicionals campanyes institucionals per al foment de la lectura, el gremi presentà ahir a Palma un seguit d'activitats que, sota el lema "Llibre fora!", pretén acostar la lectura als ciutadans. "Llibre fora!" és un crit a l'acció o de "guerra" perquè "siguin els llibres els que surtin a cercar els lectors i no a l'inrevés", explicà el president del gremi, Miquel Ferrer.
Tornen els Escènica
Les arts escèniques de les Balears tornaran a tenir un reconeixement en format de premi. El 21 de novembre, en una gala al teatre Principal, els premis Escènica reconeixeran els millors muntatges teatrals i de dansa que s'hagin estrentat entre l'1 d'agost de 2010 i el 31 de juliol de 2011. El certamen, que enguany arriba a la segona edició, és convocat per la revista FanTeatre i, en aquesta ocasió, s'ha realitzat alguns canvis en les seves bases, segons comentà el responsable de la revista i crític de dBalears, Javier Matesanz.
'Les Lamparetes', nou disc d'Antònia Font
Portada del nou disc d'Antònia Font. Un edifici de Gesa ben il·luminat decora la portada del nou disc d'Antònia Font, Lamparetes. El grup llançà ahir, a través de la xarxa, un petit tastet del que serà aquest treball. "Quin dubte de Clint Eastwood mirant el gran Cañon del Colorado?" i "I un home tot sol no sempre es basta, qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood" són algunes de les frases del tema Clint Eastwood, que ahir donaren a conèixer i que ja ha començat a fer salivera als més de 13.000 seguidors que té la formació a través de Facebook. Han passat tres anys i mig del Coser y cantar que Antònia Font enregistrà amb l'orquestra de Bratislava. Ara, retornen als escenaris ben il·luminats i amb una gira de concerts ben atapeïda. El disc ha estat autoeditat a través de Robot Innocent Companyia Discogràfica.
Miró: esperit de llibertat
El dominical britànic The observer publicà diumenge un ampli reportatge sobre la trajectòria artística de Joan Miró amb motiu de la inauguració de l'exposició The ladder of escape (L'escala de la fuga) a la Tate Modern de Londres el proper mes d'abril. L'article, signat per Tim Adams, assenyala que aquesta serà una exposició una mica particular, ja que mostra la carrera de l'artista català envers les llibertats.
L'altra versió d'El mar
La curiositat portà el professor de literatura catalana de la Universitat de Girona Xavier Pla a l'Arxiu de la censura franquista d'Alcalá de Henares. Allà, mentre realitzava una altra investigació, demanà l'expedident sobre Blai Bonet i El mar. La sorpresa fou majúscula quan, a dins, hi trobà el mecanoscrit sencer de la primera novel·la de l'escriptor de Santanyí, el qual, a més, era ben diferent del que avui coneixem. A partir de llavors, la investigació de Xavier Pla s'ha centrat a ressenyar i a aprofundir sobre aquell text gràcies a la beca sobre literatura que atorga la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga. D'aquest treball, en sortí l'Estudi crític i comparatiu de la primera versió mecanoscrita de la novel·la El mar de Blai Bonet, en el qual planteja "molts interrogants", assegura l'autor. Avui es donarà a conèixer a Barcelona.
Les Caputxines toquen sostre
Les deu monges residents al convent de la Puríssima Concepció de Palma, més conegut com el de les Caputxines, ja no hauran de pujar més ribelles al sòtil per aturar les goteres i la humitat. Els més de 1.500 metres quadrats de sostre del convent estaran completament rehabilitats el mes d'agost, segons assegurà ahir l'arquitecte de l'obra, Carlos Clemente, que des de fa nou mesos treballa contra el fong blanc i els corcs que consumeixen la teulada de fusta. Aquest fong ha estat la causa principal del deteriorament del sostre del convent. En concret, els tècnics i la restauradora, Marisa Justo, analitzen les més de 6.000 bigues que aguanten la teulada que, malgrat les adversitats, no ha passat per ull.
Obre Can Oleo
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ja gaudeix d'una seu pròpia al bell mig del centre històric de Ciutat. A la fi, el majestuós casal de Can Oleo obrirà les portes divendres, dia 25, després de gairebé cinc anys d'obres i retards tècnics. La inauguració oficial arriba just la mateixa setmana que Montserrat Casas haurà estat reelegida rectora de la Universitat (les eleccions són dimecres i ella n'és l'única candidata) i a onze setmanes de les autonòmiques. Tot i la coincidència de dates, el cert és que la restauració de l'edifici és, des de fa anys, una reclamació de la comunitat universitària. A partir d'ara, el carrer de l'Almudaina es convertirà en la seu del consell social de la UIB, la seu permanent de l'Institut d'Estudis Catalans i, a més, oferirà aules per a seminaris i alumnes de màster. La planta baixa acollirà una llibreria universitària i una cafeteria. Convertir, doncs, l'edifici gòtic en un centre de referència científica i estudiantil és un dels objectius d'aquesta reforma, que s'inicià el juny del 2006 de la mà de l'arquitecte Pere Nicolau i la seva filla Mariona, també arquitecta. Les tasques de restauració del casal estan gairebé enllestides, tot i que encara hi queden "temes menors" que s'ajustaran aquesta mateixa setmana, segons apuntà ahir Mariona Nicolau. Precisament avui s'hi farà una nova visita d'obra.
“Ara és quan notam el ressò de la cultura catalana a Frankfurt”
És titllat com a "jove promesa de la narrativa catalana", però Jordi Puntí (Manlleu, 1967) puntualitza aquesta expressió: als 42 anys un "ja no és tan jove", i que amb quatre obres publicades això de "promesa" no li escau. Vaja, que la feina és el que compta. Puntí parla sense floritures ni embuts i així també ho ha demostrat en el darrer llibre de relats, Els castellans. Ahir aterrà a Palma amb la maleta de la traducció sota el braç, convidat per la UIB per parlar de Les virtuds i els defectes de l'autotradució, una xerrada que tampoc passà per alt l'èxit de la seva primera novel·la, Maletes perdudes (amb vuit traduccions), ni el darrer reconeixement amb el premi Lletra d'Or. Com s'encara un a l'autotraducció?Cal tenir en compte que el meu inici en el món literari fou com a traductor. Després de publicar Pell d'armadillo em proposaren treure'l en castellà i que jo el traduís. Hi vaig dir que sí molt a la lleugera i després em vaig trobar amb el problema. Quan tu ets un traductor tens un respecte per l'autor, només treballes a partir d'un text que ja existeix i ets un creador amb la teva llengua.
Sense data de caducitat
Inactivitat no és sinònim de dissolució. Així ens ho demostren els Ocults, que després d'haver estat 'inactius' durant vuit anys, ara tornen a prendre embranzida amb les cançons de sempre. "Ens aturàrem perquè crèiem que no estàvem en les condicions adequades per continuar i oferir el millor de nosaltres, però mai no ens vàrem dissoldre", aclareix l'ànima de la formació, Antoni Nicolau. Ara, l'actitud del grup ha canviat i ha arribat l'hora de tornar als escenaris amb lletres com el Pa amb oli nacional i la famosa Caseta a Mallorca destruïda per la pressió urbanística i pels hotels. Nicolau destaca que les reivindicacions d'aquelles lletres "són més necessàries avui que en els anys vuitanta". "Sobretot així com van les coses, amb supressió de drets socials i reculades lingüístiques", aclareix el músic. I és que música i reivindicació han estat un dels trets característics dels Ocults i que, en aquest retorn, no passaran per alt. La reaparició de la banda tindrà lloc el 2 d'abril, en el concert de Correbars, al bar Dec'n'festa de Manacor. La segona actuació, de més envergadura, serà al concert de l'Acampallengua, el proper 16 d'abril a Campos.
Instal·lats al cine Odeon
Després de quatre dècades de rodar entre locals provisionals, els cinquanta membres de la Banda Municipal de Música de Palma ja tenen un espai propi per poder assajar. Dimarts passat els músics abandonaren les dependències de la Policia Local de Sant Ferran per s'instal·lar-se de manera definitiva a l'edifici de l'antic cinema Odeon. Així, la barriada de Son Cladera ha baratat el celul·loide i les històries visuals per la música de vent i percussió que dirigeix Juan Giménez Cerezo. La presentació oficial del rehabilitat espai serà avui a partir de les 18 hores, quan la banda farà una cercavila per la barriada, i després oferirà dos concerts (a les 18.30 i a les 19.30 hores) per a tots els veïnats. Tot i això, no hi assistiran els regidors ni la batlessa de la Ciutat, arran dels dies de dol decretats per la mort del regidor Francisco Donate. Els 937 metres quadrats que fa una dècada s'havien convertit en un cau de brutor i rates s'han transformat ara en una sala d'assaig i actuacions amb capacitat per a 150 espectadors. A més, també disposa de sis cabines d'assaig, una aula polivalent i un magatzem de 90 metres quadrats a la planta baixa. Al primer pis, s'hi han ubicat les zones administratives, una sala de professors i l'arxiu i partituroteca fins ara gairebé inexistent.
Entre l'amor carnal i l'esperit
Sembla que han quedat enrere els problemes de finançament per a la Temporada d'òpera del teatre Principal, ara toca el "missatge d'alegria", explicava ahir el director artístic del Principal, Francesc Bonnín. I és que l'humor i la passió seran les notes dominants de dues primeres peces líriques que donaran el tret de sortida a aquesta XXV Temporada d'òpera: Sour Angelica, de Puccini, i L'heure espagnole, de Ravel. Desset professionals solistes de renom internacional i també del mateix planter posaran la veu a les dues peces curtes, de les quals l'amor d'esperit (per a la primera) i de la carn (per a la segona) són el nexe d'unió. "Em vaig treure un concepte per poder-les casar i aquest podria ser el del cos i el de l'ànima", comentava ahir el director escènic, Rafel Duran, durant la presentació de la temporada. Mentrestant, Bonnín, acompanyat per les principals veus líriques, assegurava que enguany s'ofereix un programa "especial" amb uns llibrets d'inici de temporada que ofereixen "emoció i diversió". "Aquesta és una temporada d'òpera en què tothom pugui sentir-se implicat", va sentenciar.
Desestimada la proposta de les noves làmpades per a la Llonja
La ponència tècnica de Patrimoni del Consell desestimà ahir la nova proposta de l'arquitecte Pere Rabassa sobre les làmpades que s'han d'instal·lar a la Llonja. Entre dilluns i dimarts, els tècnics visitaren un prototipus de tres llums idèntics als rebutjats el mes passat, però en aquesta ocasió sense braços.
Febre pels Manel?
Mentre alguns ho qualifiquen de rellançament de la música en català, d'altres parlen de gran campanya de màrqueting amb por de morir d'èxit. La publicació del segon disc de Manel, 10 milles per veure una bona armadura, no deixa indiferent. A Mallorca, la sortida ahir del nou treball no passà de llarg. A Xocolat gairebé exhauriren tots els discs que tenien i esperen que avui n'arribin més. Mentrestant, El Corte Inglés confirmava ahir capvespre l'èxit de vendes el primer dia de llançament. "Serà una de les formacions locals amb més vendes", assegurava Antoni Sánchez, en espera, això sí, de la publicació del nou treball d'Antònia Font. A iTunes es col·loquen en líders de descàrregues a l'Estat. I és que la campanya prèvia a la sortida d'aquest segon disc ha provocat una espècie de febre per la formació de Guillem Gispert, Roger Padillo, Arnau Vallvé i Martí Maymó. La causà quan donaren a conèixer dos dels nou temes (Aniversari i Boomerang) i diumenge ho corraboraren amb la presentació del videoclip amb Sergi López com a convidat d'excepció.
Pont entre cultures
Els llaços entre les cultures portugueses, catalanes i castellanes tornen a posar-se sobre la taula aquesta setmana a la Universitat de les Illes Balears. Sota la coordinació dels professors Perfecto Cuadrado i Lourdes Marques, l'edifici de la Riera de Palma acollirà entre el 14 i els 16 de març la Segona Setmana de Cultura portuguesa, tres dies de debats que enguany se centraran en la literatura, però que esta oberts a qualsevol expressió artística, explica Cuadrado.
Creix l'activitat a les biblioteques de Palma
L'activitat a les biblioteques municipals de Palma va en augment. D'ençà del 2007, la xifra d'usuaris s'hi ha incrementat un 118%. Els 24 centres ciutadans registraren l'any passat 313.963 usuaris, fet que suposa una pujada del 8,4% respecte a l'any anterior.
Tram final per a les obres al Museu de Mallorca
La subsecretària del Ministeri de Cultura, Mercedes del Palacio, visità ahir el Museu de Mallorca just el dia que es publicava la licitació de les obres del centre al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquestes tasques suposaran la segona fase de rehabilitació del casal de ca la Gran Cristiana, que començaran el proper mes de setembre i finalitzaran el 2012.
“La literatura catalana és una literatura normal, allò que no és normal és el país”
La seva primera novel·la provocà un dalt a baix al panorama literari. Per desgràcia no estam gaire acostumats que una novel·la en català vengui més de cent mil exemplars i sigui traduïda a 37 llengües. Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és el creador dels coneguts granotots de La pell freda i dels tècnons de Pandora del Congo, uns éssers que han captivat o atemorit l'imaginari de milers de lectors, a més de fer-nos reflexionar sobre societats reals i fantàstiques.
Sant Nicolau traurà les bastides a final de mes
Després de nou mesos d'obres, l'església de Sant Nicolau traurà les bastides a final de març. Serà quan acabaran les tasques de restauració centrades en la coberta i la façana principal del temple palmesà. De moment, les obres es troben al 96% de la total execució, segons confirmà ahir l'aparellador diocessà Bartomeu Bennàssar que, juntament amb l'arquitecte Sebastià Gamundí, acompanyaren al conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, en un visita a l'obra. La conselleria que encapçala Carbonero ha sufragat el cost de la rehabilitació en un 76% (350.000 euros).
Palma recorda el Siau qui sou
Després de l'èxit assolit a Manacor, la Banda Municipal de la capital de Llevant es desplaçarà aquest diumenge, dia 13 de març, fins a Palma per presentar-hi el muntatge Siau qui sou. Serà al teatre Xesc Forteza a les 20 hores amb un espectacle de música, lletra i combat de Guillem Fullana d'Efak.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques