Villaronga trenca el malefici i triomfa

Per segon any consecutiu, un mallorquí triomfà en els premis Goya de l'Acadèmia espanyola de cinema. Si l'any passat Daniel Monzón i la seva Celda 211 foren els grans protagonistes, ahir la glòria arribà a Agustí Villaronga i a Pa negre, que derrotaren l'altre gran favorit de la nit: el fins avui president de l'entitat, Àlex de la Iglesia.

La cinta basada en la novel·la d'Emili Teixidor s'emportà nou estatuetes de les catorze a les quals optava. Entre aquestes, les de millor pel·lícula, millor director, millor actriu protagonista i millors actor i actriu revelació. "Costa molt ser aquí a dalt", recordà el mallorquí en pujar a agafar l'estatueta. Mentrestant, la seva productora, Isona Passola, agraí a l'Acadèmia el reconeixement a una "normalitat" -ja que la cinta s'ha rodat en català.

Per contra, Balada triste de trompeta només s'endugué dues estatuletes i También la lluvia, d'Icíar Bollaín, l'altra de les grans favorites, n'aconseguí tres. Buried fou la cinta revelació amb tres premis i amb un Ryan Reynolds que no pogué destronar l'oscaritzat Javier Bardem com a millor actor protagonista.

Les 1.750 butaques del teatre Real de Madrid s'ompliren ahir vespre en una gala insípida i mancada de ritme, tot i que havia de ser una cerimònia especial, atès que els Goya celebraven les noces de plata. Però en el 25è aniversari, els guardons estigueren marcats pel frec a frec entre Àlex de la Iglesia i la ministra Àngeles González-Sinde arran de l'aprovació de la llei antidescàrregues. "Parlem de cinema.

Hem tingut temps millors, però intentarem dur-nos bé", reconeixia el director basc mentre esperava la ministra sobre la catifa vermella just abans de començar la festa. En aquell moment, a fora se sentien els crits dels membres d'Anonymous, que protestaven per la nova norma. A les deu en punt, Andreu Buenafuente donà la benvinguda als convidats provinent del cel. En acabar l'esquetx, Buenafuente etzibà la primera conya a la ministra: "Això ha estat una descàrrega legal". Precisament la llei Sinde també fou el centre del discurs del president de l'Acadèmia.

De la Iglesia ho deixà ben clar: "Internet és la salvació del nostre cinema". El director basc instà el sector a adaptar-se a "un nou model" de mercat "que tingui en compte a tothom", perquè "feim cinema perquè el públic ens deixa". És més, recordà que li han dit que amb la dimissió "he creat una crisi, però crisi en grec significa canvi, i el canvi és acció". "Estam en un moment de no-retorn", en referir-se a internet, que "alguns diuen que és el futur, però internet és el present". "No hem de tenir por d'internet, és la salvació del nostre cine, però només ens salvarem si innovam amb un nou mercat, amb una nova manera d'entendre el cinema", entimà.