Guillem Frontera entra a l'Acadèmia de Sant Sebastià

L'escriptor, periodista i expert en art Guillem Frontera (Ariany, 1945) entrarà a formar part de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Així ho aprovà ahir per unanimitat la junta de l'entitat a proposta dels acadèmics Ramon Canet i José Maria Pardo. Frontera farà part de la institució com a acadèmic competent en art per la seva "tasca i vàlua dins aquest món", explicà ahir de capvespre l'artista Ñaco Fabré, també membre de la directiva. "És una persona molt vinculada al món cultural i, en concret, al món de l'art, que pot fer una gran aportació a l'Acadèmia de Sant Sebastià", explicà. Fabré afegí també que el "vessant polifacètic" de Guillem Frontera "és un criteri que els membres de la junta volen difondre" i que en el cas de l'escriptor "està vinculat des de molts vessants". "Des de la vida editorial fins a la d'escriptor amb una gran rellevància dins les Illes Balears", sentencià. Ara els membres de la junta comunicaran a Frontera la seva proposta i tindrà tres mesos per presentar el seu discurs d'ingrés oficial.

La reunió d'ahir de la institució també votà el nou càrrec de vicepresident de l'Acadèmia de Belles Arts, que ocuparà Luis García Ruiz. L'arquitecte substituirà el pintor Joan Miralles, que va morir per novembre.
Els mèrits de Guillem Frontera en el camp de l'art són ben diversos, tant com a comissari, com a crític o a través dels seus articles periodístics. A més, fundà i dirigí la galeria Bisart de Palma oberta l'any 1989; el 1991 dirigí des del Palau Solleric la política d'exposicions artístiques de l'Ajuntament de Palma. Durant el primer pacte de progrés fou responsable de la Fundació Balears 21. A més, també ha estat director de la Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura de les Balears, i la Gran Enciclopèdia de Mallorca. La seva darrera publicació referida a les arts plàstiques fou el passat el desembre del 2009 amb l'assaig L'art i la vasa publicat per l'Editorial Moll.

Vessant literari

Ara bé, Guillem Frontera és també reconegut pel seu vessant periodístic i literari. S'inicià en el camp de la poesia amb A ritme de mitja mort (1965). Tres anys després començà la seva producció narrativa amb La mort dels carnissers, amb la qual guanyà el premi Ciutat de Palma. Durant aquests anys ha publicat una desena de títols, el darrer dels quals fou el llibre de relats La mort i la primavera (2008), que obtingué els premis Mercè Rodoreda i el premi de la Crítica de Serra d'Or.

Pel que fa a la seva tasca periodística, és col·laborador del Diari de Balears des del seus inicis, ha escrit els guions originals de La darrera vegada, Algú que arribà de matinada i La mandràgona per a Televisió Espanyola, i per a TV3 adaptà Mort de dama, de Villalonga. El darrer treball en televisió també està vinculat a les arts plàstiques. És el documental Anglada Camarasa, la llum de l'illa, que es presentarà avui a Palma.