Nous aires per a una torre esbaldregada

Cap a l'any 1830, la corsera i la pirateria deixaren de ser una amenaça fefaent per a les Balears amb les conquestes dels francesos d'Algèria i de Tunísia. La seva desaparició comportà també que les torres i talaies disposades a la costa insular deixassin de ser necessàries i prengueren altres utilitats. Els vestigis del que foren aquells punts de defensa encara prevalen al nostre paisatge, tot i que massa vegades han quedat esbaldregades per la desídia o perduren en l'oblit col·lectiu.

Aquest és el cas de la torre de Cala Figuera, una fortificació alçada l'any 1579 per ordre dels jurats del Regne dins el terme municipal de Calvià i que fou declarada Bé d'Interès Cultural el mes de març de 1949. La màxima protecció patrimonial no ha servit de gaire, perquè l'estructura ha perdut força any rere any, fins al punt d'estar gairebé en ruïna. Ara, però, la seva història és a punt de fer un gir.

D'ençà de 1994, el Grup d'Estudis de les Fortificacions Balears (GEFB) lluita per a la seva preservació. Han estat necessaris desset anys de denúncies i protestes contínues perquè s'arribàs a una solució. Aquesta arribà el gener passat, quan la Comissió de Patrimoni Històric aprovà l'avantprojecte de restauració de la torre. "Aquesta fita és molt important, encara que arribi tard", recorda Àngel Aparicio, responsable del GEFB. No debades, bona part de la torre està esbucada i "allò que deu anys enrere s'hauria pogut preservar arreglant els quatre cruis, ara s'hi haurà de fer una intervenció molt més costosa", afegeix l'estudiós.

L'aprovació del projecte implica que el Departament insular de Patrimoni s'ha compromès a fer una intervenció urgent a la fortificació per aturar el perill imminent de ruïna. Serà una primera actuació de la Brigada de Patrimoni que vindrà seguida d'una restauració més completa dirigida per Carles Moranta, que n'assumirà la direcció, segons comentà ahir Aparicio.

Per la seva banda, el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, apuntà a aquest diari que encara estan pendents de signar un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Calvià, el Consell i la propietat de la torre per tal d'establir tots els punts de la reforma, consolidació i nova adequació de l'espai.

El president del GEFB recorda que, malgrat haver guanyat aquesta particular 'batalla' perquè la torre de Cala Figuera no desaparegui del tot, les seves denúncies també van referides a "la passivitat de les institucions que han estat anys sense actuar-hi". De moment, Àngel Aparicio recorda que aquesta serà "una restauració seriosa" i que dimecres que ve l'arquitecte del seu grup visitarà l'indret per tal d'ajudar en les tasques, "a més de determinar la ubicació de la cisterna que també es construí el 1579, quan s'aixecà la torre, i que ara, amb el seu estat d'abandonament suposa un perill per als vianants que puguin passejar per la zona".