Palma recordarà el jazz i la “justícia” dels anys vint a Chicago

Ambientada en els anys vint d'un Chicago decadent i marcat per la Llei seca, Fred Ebb i Bob Fosse desgranaren la història de Velma Gaerther, una cantant de cabaret acusada de matar el seu marit. La narració, basada en fets reals, ha captivat durant dècades el públic tant a la gran pantalla com als escenaris, "que és d'on sorgí realment la història", recordava ahir l'actriu, cantant i ballarina Marta Ribera, que interpreta el paper de Velma en un musical gestat per Stage Entertaiment i que fa mig any que roda per l'Estat espanyol.

En el trascurs d'aquesta ruta, la força de Chicago també es deixarà sentir alguns dies a Mallorca. Serà entre el 2 i el 6 de març a l'Auditòrium de Palma, abans de proseguir la gira per València i Altea. La protagonista de la història destaca la importància d'un espectacle com aquest, en el qual "la força i l'empenta de la història" resulten claus. Sobretot per interpretar el seu paper, el de Velda Gaerther. "De Velda, em quedo amb la seva bogeria", afegia.

Amb més de deu papers protagonistes interpretats, Ribera és tota una veterana en aquest gènere de l'espectacle. Rebé el premi butaca com a millor actriu a Jeckyll & Hide i també s'emportà el guardó a millor actriu per la seva intervenció a Cabaret. Amb Chicago tot és nou, assegura, i "sempre has de començar de zero". Aquesta actitud d'aprenentatge també la demostra a l'hora d'encarar el paper: "Has de posar-te en les mans dels directors", encara que, en el fons, "cada un també hi aporti el seu caràcter particular". " La protagonista és una dona amb unes conviccions molt fortes", afegeix a l'hora de parlar del carismàtic personatge.

La màgia dels músics, col·locats sobre l'escenari i que conformen el "decorat" d'un escenari més aviat auster, són també les notes destades d'aquesta història musical, que també compta amb Maria Blanco i Manuel Rodríguez com a actors protagonistes. "Encara que nosaltres som els que donam la cara, s'ha d'entendre que això és un tot i que sense ells no seria possible", afegeix.

Aquesta decoració "minimalista" també és un dels trets que descataca l'actriu, ja que això el converteix en un espectacle "perfecte, molt cuidat i gens ostentós". "Vaja, el converteix en el vertader espectacle", sentencia.
Tot i això, adverteix que no es pot agafar cap referència de la pel·lícula Chicago de Rob Marshall, "ja que originàriament fou concebuda per al teatre; la nostra, en canvi, és una altra realitat" recorda. En aques sentit, és la realitat de l'espectacle en directe.