Francesca Marí
Sa Pobla encén Gràcia
La festa poblera de Sant Antoni tornarà a prendre aquest cap de setmana els carrers i les places de Gràcia. Fa quasi dues dècades que la barriada barcelonina viu una part de l'essència dels foguerons de la mà d'Antoni Torrens, avui president de l'associació Albopàs. Les gloses, el ball de bot, la gastronomia i l'art seran els ingredients culturals d'aquesta cita, que cada any congrega milers de persones. La bauxa començarà avui, dia 27, amb la inauguració de l'exposició Artistes de les Illes interpreten Chopin, un muntatge amb 56 obres de diversos creadors a partir de la partitura Concert en mi menor per a piano i orquestra, opus 11 del compositor polonès. La mostra s'exhibirà al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), un dels indrets neuràlgics de la festa poblera. Avui mateix també hi haurà una degustació de productes de les Illes i una glosada improvisada a càrrec de Caterina Canyelles, les VOPB (Viles Ocupades del Pla de Barcelona) i la glosa musicada dels germans Pere i Manel Martorell amb el col·laborador de dBalears Mateu Xurí.
Protecció dels tresors amagats al cementeri de Palma
Els elements arquitectònics, iconogràfics, epigràfics i fins i tot etnològics del cementeri de Palma són objecte d'estudi per part de l'Ajuntament. Des de fa un any, el periodista Carlos Garrido passeja entre tombes i panteons per realitzar un exhaustiu inventari dels elements patrimonials que formen el sector 2 o cementeri antic, datat del segle XIX i principi del XX. És la primera passa per articular mesures de protecció d'aquests elements patrimonials i incloure'ls dins el Catàleg municipal de Palma. La proposta inicial de tot el conjunt pot estar enllestida per l'abril. En total, Garrido ha inventariat 3.600 fitxes, de les quals una trentena "són elements imprescindibles que s'han de protegir".
Dos mesos més de vida per a l'Espai Mallorca
El Consell de Mallorca i la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern ja han fet efectius els pagaments pedents per a l'Espai Mallorca. Així ho confirmà ahir el president del Gremi d'Editors, Miquel Ferrer, que avisà que amb aquests doblers el centre del Raval de Barcelona té per subsistir dos mesos més.
El foc venç el fred
El termòmetre marcava quatre graus, però l'infern esclatava a Palma. Era l'aTIÀr Foc d'enguany, que encengué els esperits de les més de 60.000 persones que gaudiren dels balls i de les espurnes del centenar de dimonis i bèsties de foc que desfilaren entre la Feixina i el parc de la Mar. Un any més, el mal s'apoderà de Ciutat en un espectacle que ensorrà la Catedral de Mallorca i l'aixecà de nou amb l'espertit infernal a dins. Això sí, la traca final superà els decibels permesos per a la seguretat de la Seu, controlada per la Patrulla Verda, cosa que pot tornar a causar polèmica, després que fa dos anys es trencassin els vitralls de la rosassa. Ben puntuals, a les vuit del vespre, la veu Puresa de l'any passat, reconvertida enguany en àngel demoníac, pujà a dalt de tot de l'escola de Jaume I per convocar la dimoniada. Bàrbara Femenies entonava l'ària que cridava els diables de Mallorca a sortir al carrer. En uns minuts, l'escola es convertí en un vertader infern de color roig i l'olor de pólvora se sentia defora del centre, on hi havia un nombrós públic expectant. Famílies senceres i molt de jovent desafiaven el fred per tal de veure la desfilada de dimonis, rodelles i timbals. Els primers a sortir foren els dimonis de la Factoria de So de Santa Maria.
Catalunya i Balears confirmen Villatoro com a director del Llull
L'escriptor Vicenç Villatoro, en una imatge d'arxiu. L'Institut Ramon Llull ja té proposta ferma de director. Tal com avançà dBalears en una entrevista diumenge passat, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro serà el nou responsable de l'ens encarregada de la promoció exterior de la llengua i la cultura catalana. El nou conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, proposà ahir als caps d'Educació i Presidència del Govern insular, Albert Moragues i Bartomeu Llinàs, el nom del conegut escriptor i periodista. "Una persona molt sòlida que donarà prestigi a la institució", remarcà Moragues. Mascarell, per la seva banda, destacà que Villatoro és un "gran coneixedor de la realitat cultural balear i catalana que ha gestionat projectes d'envergadura", com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Reivindicació històrica més a prop
Les sales d'assaig són cada vegada més a prop de convertir-se en una realitat. Almenys així ho espera el col·lectiu de músics en una reivindicació històrica per tenir uns espais on es puguin reunir i tocar. "Fa anys que ho necessitam", recordava ahir Pau Rodríguez, del grup Si tot va bé, que d'ençà del tancament de Son Bibiloni "hem anat cercant un lloc on ens deixin estar".
Ciutats de Palma per fer balanç de quatre anys de legislatura
En una gala sense grans pretensions, els premis Ciutat de Palma 2010 foren ahir vespre els 'autopremis' a quatre anys de legislatura en l'edició més participativa i cultural. Com ja sol ser habitual en la gala cultural de Sant Sebastià, i enguany encara més amb les eleccions a la cantonada, tant la batlessa de Palma, Aina Calvo, com la regidora de Cultura, Nanda Ramon, aprofitaren els seus discursos per fer repàs de la tasca feta en matèria cultural i patrimonial. Les restauracions del teatre Odeon, del Casal Balaguer, del baluard del Príncep i fins i tot la de la façana marítima foren les notes destacades per Calvo.
Bellver retorna a temps medievals
Palma reviurà aquest cap de setmana els jocs i contarelles d'època medieval. Serà al castell de Bellver i en homenatge al rei Jaume II, fill del Conqueridor i monarca de les Malloques, a més de comte del Rosselló i de la Cerdanya. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Palma s'afegeix als actes de celebració del 700è aniversari de la mort de Jaume II. Per això ha previst dos intensos dies d'activitats per difondre la figura del rei i, alhora, donar a conèixer algunes de les activitats que es realitzaven segles enrere. Dissabte i diumenge, a partir de les deu del matí, un taller d'escriptura medieval donarà el sus a un programa familiar amb una dotzena d'activitats. Entre elles, mostres de falconeria, tir amb arc, tir de fona o recreacions històriques i teatrals de l'època. Tampoc no hi faltarà el nomenament -encara que sigui en format teatral- de tots aquells nins i nines que vulguin ser considerats cavallers i dames de la Cort del rei mallorquí. Les activitats s'inclouen dins el programa cultural de les festes de Sant Sebastià i, segons la regidoria de Cultura de Cort, s'ha escollit l'emplaçament del castell de Bellver "per ser l'obra civil més important que posà en marxa Jaume II".
Entre la història i la ficció de Coanegra
Les contrades de la vall de Coanegra, coneguda temps enrere com la vall dels Molins, respiren de manera diferent en el nou llibre de Mateu Morro. Sota el títol Muntanyes de Coanegra, l'historiador i col·laborador de dBalears recrea com degueren ser els paratges i la gent de Santa Maria del Camí entre el segle XIII i el XX, set segles d'història i de personatges diversos que donaren vida a la coneguda vall
A l'expectativa
La vetlada d'avui es presenta carregada d'expectatives, és a dir, que molts esperen veure què pot donar de si aquesta revetla amb un cartell tan dispar i amb pocs 'ganxos'. És evident que la crisi ha passat factura a la programació, que enguany està marcada pels revivals. El principal cap de cartell, per ventura, serà Loquillo a la plaça Major. Tal com succeí l'any passat amb Luz Casal, el vell rocker pot convertir-se en el gran actiu de la revetla d'enguany. Ara bé, la combinació de Loquillo amb els seus teloners no s'avé ni poc ni gens: tres formacions de ball de bot i un merescut homenatge a la finada Bel Cerdà precediran el català del tupè; vaja, que serà una combinació estranya i artificial. Tot apunta que la música comercial, previsiblement enllaunada, tornarà a ser la gran atracció per als més joves. Serà a la plaça d'Espanya amb el concert dels 40 Principales. Soraya i Nena Daconte en seran els grans atractius. Val a dir que enguany la cadena de radiofórmula no ha previst cap grup en català. També patrocinat serà el concert de la plaça de la Reina, amb un revival un xic enyoradís. Per l'escenari de devora el Born hi passaran els Tennesse i Santi y Cía, membres del que foren els Inhumanos.
“La sortida natural de la cultura és ampliar mercats”
El periodista i escriptor Vicenç Villatoro. Foto: J.Morey. El seu nom encapçala totes les travesses com a nou director de l'Institut Ramon Llull. Encara que el seu nomenament encara no s'ha fet oficial, Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) es perfila com el substitut de Josep Bargalló al capdavant d'un ens que fa possible generar "mercat i ingressos a la indústria cultural", assegura. La seva relació amb el sector ha estat ben diversa des de fa més de vint anys. Des de la Direcció General de Promoció Cultural de la Generalitat a director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i a escriptor guanyador, l'any passat, del premi Ramon Llull. Villatoro, camaleònic en els debats discursius, participà ahir a Palma en el seminari Valors universals: drets col·lectius i drets humans, organitzat pel grup Blanquerna.
Revival d'El Casta sobre una Palma amb glamur
Els dimonis foren els protagonistes en el centre de Ciutat. Foto: J.Morey Amb un discurs carregat de barbarismes i amb una gran afluència de fans, Agustín El Casta encetà ahir capvespre les festes de Sant Sebastià. Abans, una llarga desfilada de capgrossos, gegants i dimonions havien recorregut els principals carrers de Ciutat en la ja tradicional cercavila de cultura popular. Una desfilada, per cert, que començà a la plaça d'Espanya amb més de mitja hora de retard sobre l'hora prevista al programa de festes. El Casta, però, semblava que enguany era el gran protagonista, i el públic aplaudí ben de grat quan l'humorista pujà a l'escenari ben endiumenjat. A les mans, els papers del pregó en el qual recordà aquell temps en què "Palma es convertí en una ciutat plena de vida i glamur. Un temps en què tothom la cuidava com es cuida el millor dels jardins".
La història de Mallorca, per correu
Quan s'acosten les festes de Sant Sebastià el Grup filatèlic i del col·leccionisme de Palma escalfa motors per a la seva principal activitat de l'any. L'entitat, amb més de cent anys de tradició, participa en el programa de festes del patró amb una exposició en la qual la filatèlia i la cultura es donen la mà. Enguany commemoraran el setè centenari de la mort del rei de Mallorques Jaume II amb una l'exposició històrica que el Grup inaugurarà dilluns que ve, dia 17, a 20 hores a la seva seu de la plaça Alexandre Fleming de Ciutat.
Memòria viva de Juli Ramis
"Juli Ramis és viu. Aquí a baix hi ha tres sales dedicades a ell i en continuen arribant peces cada dia. Això fa que la seva memòria sigui ben viva". Amb aquestes paraules, Pere A. Serra recordava ahir la importància de l'artista que captivà la seva mirada de ben jove. Les vivències de l'editor i president de la fundació Tren de l'Art envers la plàstica i la persona de Ramis centren el catàleg Juli Ramis a Can Prunera, un volum carregat de records que es presentà ahir capvespre al Museu Modernista de Sóller. El galerista Joan Oliver Maneu fou l'encarregat de fer la presentació del llibre, en el qual "es dóna testimoni de la teva capacitat de mantenir l'amistat i de saber ser amic dels teus amics: Ramis, Miró o Sassu", digué Maneu. A títol introductori, el galerista apuntà al nombrós públic assistent que aquest llibre "és com si fóssim davant Pere Serra i ens contàs les seves vivències amb Juli; una relació que fou ben fructífera". Tot i això -assenyalà-, el seu reconeixement no ha estat del tot massiu, perquè "Mallorca i Espanya són els indrets on menys es coneix la seva obra i on menys se'n parla".
Juli Ramis: creativitat matèrica
Pere A. Serra es fixà en l'obra de Juli Ramis quan era un jovençà i passejava pel carrer de la Lluna de Sóller. Li costà trenta anys conèixer en persona l'autor d'aquelles pintures però, durant tot aquell temps, l'avui editor i president de la fundació Tren de l'Art no deixà d'indagar en la trajectòria del "gran artista desconegut", com ell mateix l'anomena. Serra ha recollit durant tots aquests anys una bona mostra de l'obra de Ramis, que tant l'havia fascinat. D'ençà del març de 2010, part d'aquesta col·lecció s'exposa a Can Prunera en tres sales dedicades a les seves diferents etapes pictòriques. Ara, tot aquest treball es recopila en un volum fet per l'editor: Juli Ramis a Can Prunera.
Quina història té el teu nom?
Pere, Bernat i Guillem són noms ben comuns, tant que al segle XIII ja eren els més sentits a Mallorca. D'altres, com Anfós, Berenguera i Sibília, han caigut pràcticament en desús. La llista la trobam completa al Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals de Mallorca, fruit d'anys de treball del filòleg Antoni Llull i que acaba de publicar l'Editorial Moll. L'autor hi constata la nostra 'endogàmia' antroponímica, perquè "una dotzena de noms integren el 75% del conjunt onomàstic de set-cents anys d'història a l'Illa", explica. Entre els noms més tradicionals trobam Joan, Antoni, Miquel i Pere per als homes; i Joana, Catalina i Margalida per a les dones. Però Llull no es limita a reproduir un simple llistat, sinó que fa un repàs històric de set segles i ressenya quina fou la seva importància dins el corpus antroponímic de l'Illa. El treball ha estat gestat durant més de trenta anys "arreplegant materials dins els arxius". L'anàlisi pren com a marc cronològic des del 1229, amb la conquesta del rei en Jaume, fins a arribar al 1940, quan "l'espanyol es començà a introduir", afegeix.
Cort no retira el cartell de Sant Sebastià, tot i que no és “original”
Els serveis jurídics de l'Ajuntament de Palma resolgueren ahir que el cartell de les festes de Sant Sebastià 2011, titulat La flama dins la foscor, no pot ser considerat "original", "sense que això, inicialment, vulneri drets d'imatge ni d'autor", indicava a través d'un comunicat la regidoria de Be- nestar Social i Participació Ciutadana, que dirigeix Eberhard Grosske.
Valent comença a gravar en CD els versos musicals
L'activitat de Joan Valent no s'atura; ans el contrari, incrementa amb el seu nomenament com a Artista de l'Any. Té clar que l'objectiu d'aquest nomenament és donar a conèixer interacionalment la música que es fa a les Balears, una cosa que des de fa anys ell mateix posa en pràctica. Aquests dies està immers en l'enregistrament del seu nou projecte musical, un CD, encara sense títol, en què Valent ha volgut donar veu i interpretar els versos dels poetes que més l'han marcat.
El Llull, al Baluard
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard serà l'escenari de la XXXI edició del premi de les lletres catalanes Ramon Llull, que per primera vegada s'entregarà a Mallorca. El lliurament del guardó literari, dotat en 90.000 euros, serà dia 3 de febrer en un sopar gala organitzat pel Govern de les Balears i concedit conjuntament per l'editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica