Francesca Marí
Santa Clara, sense humitat
Les filtracions d'aigua a la coberta de l'església de Santa Clara de Palma l'han feta malbé durant anys. El 1996 s'arreglà la teulada i ara, catorze anys després, està previst que s'iniciïn les obres a l'interior del temple, que fou declarat Bé d'Interès Cultural.
Sant Antoni: signe d'identitat
Manacor, sa Pobla i Artà són algunes de les localitats que cada 15 i 16 de gener es desviuen per Sant Antoni. Cada poble ho viu a la seva manera, però en tots hi conflueix un fort sentiment identitari. Per entendre'l millor, Documenta Balear acaba d'editar Diguem Visca Sant Antoni!, del musicòleg Francesc Vicens. En realitat, aquest no és un llibre comú, sinó un complet estudi etnomusicològic "per tal d'intentar entendre la festa", no en un poble en concret, sinó les "relacions humanes que s'hi generen o el comportament emotiu i identitari del poble", explicà Vicens, qui presentarà avui el llibre a Ca na Vallespina de Manacor (19 h).
Maria del Mar Bonet no pogué cantar a la Seu
"Podria haver posat una excusa, però vull ser aquí amb la poca veu que m'ha quedat. No puc cantar, però recitaré". Amb aquestes paraules, Maria del Mar Bonet compareixia ahir davant les més de tres mil persones que ompliren de gom a gom la Seu per sentir-la entonar la Sibil·la. Tal com avançà dimecres dBalears, fa uns dies que la cantautora pateix una afecció de veu. Tot i això, Bonet no descartà fins al darrer moment no complir un dels seus somnis que temps enrere no li varen permetre: entonar el text medieval a la Catedral de Palma. "Fins fa una hora, he estat lluitant i he fet l'impossible per millorar la veu", reconeixia davant un públi
Adoració amb befa a Rodríguez i al palau de congressos
La suposada candidatura de José María Rodríguez a la batlia de Palma i la sortida de Barceló del palau de congressos foren algunes de les notes dominants de la representació de l'Adoració dels tres Reis d'Orient, de Llorenç Moyà, que ahir s'interpretà a les Voltes davant un nombrós públic. Les frases improvisades dels actors -també improvisats- formen una autèntica 'adoració' a la crítica social i política. Tampoc no hi faltaren les mostres de rebuig a les retallades socials del Govern ZP, la befa a José Ramón Bauzá pels seus postulats contra la unitat lingüística del català ni la crítica de Son Espases, que, segons el popular Tolo Jaume (rei Melcior), l'hospital és "l'única cosa que han pogut presentar de pressa i corrensos amb goteres i forats", referint-se a l'Executiu Antich.
El teatre Catalina Valls ja és oficial
El teatre Municipal de Palma ja s'anuncia sota el nom de Catalina Valls, tal com proposà el PP en el passat ple de l'Ajuntament de Palma. La regidora de Cultura de Cort presentà ahir la programació d'hivern que es representarà al Xesc Forteza i al 'rebatiat' teatre municipal del passeig de Mallorca. Tot i això, encara no n'hi ha hagut la reinauguració oficial amb les autoritats, que es preveu en breu, segons indicà la regidora Nanda Ramon, quan s'hi col·locarà una placa en nom de la finada actriu i es farà propaganda de l'espai amb un nou logo.
Les escenes més íntimes d'Ingmar Bergman
Ingmar Bergman és considerat per molts com un dels directors cinematogràfics clau del segle XX, però massa vegades queda enlaire la seva passió pel teatre. Fou precisament aquesta curolla dramàtica la que el portà a escriure sis intensos diàlegs sobre l'amor i el matrimoni que li serviren per bastir la minisèrie televisiva Secrets d'un matrimoni. És un guió que l'actriu i directora Marga Angelat ha adaptat per al teatre sota el títol d'Escenes d'un matrimoni. Dissabte, Francesc Orella i Mònica López duran aquest dens text a l'escenari del teatre Principal de Palma (21.00 hores).
Cavalcada de somriures reials
Només ens visiten un dia a l'any, però l'ocasió s'ho paga. Melcior, Gaspar i Baltasar arribaren ben puntuals a Ciutat carregats de regals i algun paquetet de carbó per als que no han fet bonda. Faltaven deu minuts per a les sis quan els coets anunciaven l'arribada de Ses Majestats. Era la visita d'uns Reis que, sense fer discursos, porten alegria a tort i a dret. La prova eren els milers d'infants que des de les cinc i mitja els esperaven desitjosos al mol Vell. Com sempre, el més gran, Melcior, fou el primer a desembarcar. La travessia ha estat dura. Per anar fins a Palma, ha hagut de travessar muntanyes i sotracs des de la llunyana Rússia. Enguany anà ben abrigat amb un vestit blau. Es veu que no volia patir la fretada que degué tingué fa un any, quan la colcada fou passada per aigua. Gaspar va ser el següent que baixà de la barcassa i ben xalest saludà, i fins i tot besà, els nins que havien aconseguit ser a primera fila. Conten que ahir el Rei ros s'emocionà de valent en veure tanta gent a la colcada de Palma. És més, durant tot el recorregut no s'aturà de repartir salutacions i caramels.
Amors i rivalitats per Mallorca
Una terra imaginària: Illamor. Una protagonista: Mallorca. I el dolent: en Cucarell. A partir d'aquí que cadascú interpreti allò que vulgui. Aquestes són les claus principals del musical Illamor, basat en les cançons de Tomeu Penya i que a partir del 19 de gener es podrà veure damunt l'escenari de l'Auditòrium. L'escomesa no ha estat senzilla: fa dos mesos que els set actors i actrius protagonistes, juntament amb els 16 membres del cor, assagen de valent el muntage. Ahir capvespre continuaven les proves musicals a la setena planta de l'Auditòrium amb un cor ben concentrat en les directrius que donava el director musical, Raúl Patiño. Com sempre, la nota d'humor la posava el gran protagonista del musical, l'incombustible Llorenç Santamaria, que encarnarà "l'emprenyador" Cucarell, tal com ell defineix el seu personatge.
L'Institut d'Estudis Baleàrics edita l'agenda del 2011 en espanyol
"L'Institut d'Estudis Baleàrics vol ser un instrument de dinamització i promoció de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la cultura que s'hi expressa, ja sigui a través de la literatura, la plàstica, el teatre, la música i qualsevol altra manifestació artística". Aquests són els principis rectors que, d'entrada, regeixen l'entitat que, d'ençà del març, encapçala el pitiús Santiago Juan. Ara bé, l'activitat de l'Institut no ha aprofitat el nou any per promoure els dits principis, que es promulguen a la seva pàgina web.
L'art de la mentida política
Plató ja augurà que si algú era lícid per faltar a la veritat serien els governants. Segons el filòsof, ells són els aptes que "podran mentir als seus enemics o conciutadans en benefici de la comunitat". Una premissa que Fermín Díez de Ulzurrum porta ara al terreny plàstic amb la crisi econòmcia com a teló de fons. L'artista d'Iruñea presentà ahir a la galeria Addaya d'Alaró una particular instal·lació fotogràfica en la qual s'immisceix enmig de l'entorn polític i econòmic. És la manipulcaió de la imatge que s'ofereix al públic per denunciar l'engany al qual ens sotmet la classe política per tal de donar relleu artístic a aquestes 'mentides'. "Parl del tracte que els polítics donen a la ciutadania: ens menteixen o ens deixam mentir?", es qüestiona.
“Els fonaments culturals de Balears estan molt fotuts”
Fa un any i quatre mesos que Bartomeu Llinàs substituí Bàrbara Galmés al capdavant de la conselleria d'Educació i Cultura. Molt lligat a l'àmbit educatiu, Llinàs ha estat criticat per centrar-se més en Educació i deixar en mans de la direcció general els problemes de Cultura. Fins i tot fa unes setmanes a la copa de Nadal, el discurs del conseller se centrà únicament en Educació. Avui, quan manquen cinc mesos per a les eleccions, explica la línia en matèria cultural, que ve marcada per la "continuïtat" i la millora de les infraestructures . Reconeix el seu bon "feeling" amb la ministra Àngeles González Sinde i manté que el que cal fer en crisi és "fixar prioritats".
Literatura comercial i pocs títols de Balears
Just el dia que acaba l'any és hora de fer balanç del que ha donat el 2010 literàriament parlant. Per això, feim una llista del que podrien ser els deu títols editorials que més ressò o més vendes han tingut a les nostres llibreries. Si fa unes setmanes els crítics del New York Times i els del The Guardian assenyalaven el nord-americà Jonathan Franzen i la ficció del seu Freedom com el número 1 del 2010, sorprèn que en els seus llistats no hi hagi cap títol que coincideixi amb els nostres.
Diada en positiu
Per segon any consecutiu, el teatre Principal de Palma acollí ahir l'acte principal de l'Obra Cultural Balear per a la Diada de Mallorca, un esdeveniment cultural i reivindicatiu que enguany tornà a omplir l'espai escènic amb un esperit d'orgull. Els planys sobre la situació del país i de la llengua donen pas a una campanya en positiu amb la qual, sota el lema Mallorca m'agrada, l'Obra pretén mostrar els aspectes rellevants de l'Illa sense perdre l'esperit crític que des de sempre ha caracteritzat l'entitat. "Cal tenir un país amb tots els elements necessaris per seduir i ser més seductors", assenyalà el president de l'OCB, Jaume Mateu, en la lectura del manifest.
Ponç Pons, Escriptor del 2011
"Encara sóc aquell fillet d'una casa pobra que escrivia versos dalt la cambra i que tenia el somni de ser poeta. Un dia ho aconseguiré". Amb aquestes paraules, l'escriptor Ponç Pons (Alaior, 1956) recordava ahir la seva quimera envers els mots, unes lletres que durant el 2011 el portaran a recórrer les terres catalanes com a Escriptor de l'Any. El Govern anuncià ahir el nom del menorquí com a nou Escriptor de l'Any en substitució a Carme Riera.
Mor Jim Bird, el pintor del gest pur
El seu contacte directe amb l'expressionisme abstracte de Robert Morthewell marcà el llenguatge plàstic de Jim Bird, una expressió pictòrica que ahir s'apagà per sempre. Jim Bird (Bloxwich, 1937) morí ahir de matinada a la seva residència d'Altea (Alacant). Tenia 73 anys i en feia més de quaranta que tenia un contacte directe amb Mallorca, on s'instal·là definitivament el 1996. Si bé inicià la seva carrera en el camp del disseny gràfic, l'artista britànic experimentà diversos llenguatges plàstics, des de l'obra gràfica fins a l'escultura i la pintura. És precisament en aquest darrer camp on pren força la seva tasca quan es despullà gradualment de bona part dels elements constructivistes inicials per centrar-se (a partir dels anys setanta) en l'abstracció geomètrica, l'expressionisme espontani i l'informalisme matèric. Ara bé, el llenguatge de Bird es fonamenta en un expressionisme abstactre marcat també per la poesia i pel gest pur. El 1970 realitzà la primera exposició individual a Sitges i aquell mateix any participà en una mostra a la sala Pelaires de Palma.
El cant de la Humanitat
La profecia del Judici signum tornà a ressonar divendres a les esglésies i parròquies de Mallorca. Enguany, però, amb més expectació que mai. La declaració del cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el mes de novembre passat provocà que la profecia sacra s'oís aquesta Nit de Nadal amb més atenció. A més, moltes bancades de les esglésies s'ompliren més que altres anys, tot i que en alguns indrets després del cant part dels assistents abandonassin el temple, sense esperar al final de la missa. Això, també passava fa un temps. No és nou. Allò cert, però, és que la bellesa del drama sacre ha pres enguany embranzida després de segles de tradició, avui convertit en patrimoni de la Unesco. Les primeres notes del Jorn del judici començaren dia 24 ben prest. A les cinc del capvespre s'entonaren a les residències de Manacor i Inca i a l'església de la Casa Blanca. Eren, per tant, les primeres matines programades d'entre les 67 que tingueren lloc divendres.
Més a prop del centre Catany
La creació del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany comença a fer passes. El ple del Consell aprovà ahir per unanimitat la creació de la Fundació Toni Catany i els seus estatuts, que pretenen convertir la casa natal del reconegut fotògraf, a Llucmajor, en un espai obert arreu del món on es fomenti la cultura fotogràfica i les seves diferents expressions.
El Govern cita els consells per “fixar” competències
El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha convocat una reunió a cinc bandes amb els representants de Cultura dels consells per replantejar el repartiment de les competències culturals. Serà dimarts que ve, dia 28, quan s'asseuran a la mateixa taula els màxims representants en Cultura d'arreu de les Illes i de l'Executiu per tal de 'fixar' uns criteris i "racionalitzar recursos en el tema de les competències de Cultura", explicà ahir Llinàs. "En aquesta època no ens podem permetre el luxe de repetir res", assegurà el titular de Cultura, qui afegí que, tot i que "hi ha coses que no es poden perdre, s'han de tenir en compte les competències de cada un".
Madrid no pagarà els doblers promesos al castell d'Alaró i Can Prunera
Ni el milió d'euros promès per a la rehabilitació del castell d'Alaró ni els 600.000 euros per a la restauració del museu modernista de Can Prunera no arribaran a Mallorca. La ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, descartà ahir les dues invesions promeses l'any passat sota l'argument que "estan afectades per l'ajustament" pressupostari. A més, Madrid tampoc no entrarà a fer part del consorci de Pol·lèntia. La titular de Cultura, que comparegué ahir dematí a la Cambra Alta per explicar les inversions de l'1% cultural, fou interpel·lada pel senador autonòmic Pere Sampol sobre les inversions estatal de Balears en matèria de Cultura.
Palma preserva les capelletes
Palma recupera part del seu patrimoni religiós més popular. Després d'anys de reclamacions per part de l'Arca, el passat mes d'abril l'equip de Restaurotec enllestí la restauració d'onze de la trentena de capelletes religioses que encara es preserven als carrers de Ciutat. Són uns elements sorgits per la 'devoció' popular de veïns i gremis de les diferents barriades palmesanes després del Concili de Trento i que "avui fan part del teixit de la ciutat", explicava ahir el secretari d'Arca, Joan Pasqual. Les humitats i alguns actes vandàlics havien fet malbé part d'aquest patrimoni, on apareixen principalment les figures del predicador sant Vicent Ferrer i de la Mare de Déu; la més antiga data del segle XVI.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica