La jutgessa dicta que Chopin sols s'allotjà a la cel·la 4

En quina cel·la residiren Fryderyk Chopin i George Sand en l'estada a la Cartoixa, entre el 15 de desembre de 1838 i el 3 de febrer de 1839? Quin piano utilitzà el compositor? Fins ara, l'explicació 'oficial' era que el músic polonès i l'escriptora francesa s'allotjaren a les cel·les número 2 i número 4 de la Cartoixa de Valldemossa, sense donar-ne més explicacions. Ahir, la història va fer un gir després de vuit dècades de controvèrsia. La jutgessa Catalina Asela Munar, del Jutjat Mercartil número 2 de Palma, dictà ahir sentència a favor de la societat Quetglas Tous SL -propietària de la cel·la 4-, que havia demandat els propietaris de la número 2, la família Capllonch, per publicitat il·lícita. Es tracta d'una resolució contra la qual la societat Ferrá Capllonch SL ja ha anunciat que recorrerà davant l'Audiència.

Segons la magistrada, Chopin, Sand i els seus fills "habitaren" la cel·la 4 i el piano que s'exhibeix a la 2 "no fou mai ni vist ni tocat" pel compositor polonès. D'acord amb les proves pericials a què recorre la jutgessa, el dit piano "ni tan sols és contemporani de l'estada de l'autor a Valldemossa", atès que es fabricà "molt posteriorment al 1838". El dictament judicial ordena a la família Capllonch que retiri de la seva cel·la tota la publicitat referida a l'estada de Chopin i de Sand i que en tregui també l'instrument musical exposat, perquè "és fals" i "es mostra de manera fraudulenta".

Proves documentals

La jutgessa Munar, que recorda que la "discussió" s'inicià en els anys trenta i que ha persistit fins a l'actualitat, basa el dictamen en 27 proves documentals, com també en cartes de l'època i dibuixos, a més d'una missiva escrita per un testimoni presencial que, sense concretar-ho més, apunta que s'allotjaren a "la quatre o a la cinc".
La sentència analitza igualment els dibuixos de paisatges que realitzà el fill de George Sand, Maurice, des de l'habitació per concloure'n que la parella estigué "a l'actual número 4, coneguda en aquella època com la cel·la 3" i no "a la número 2 que s'exhibeix actualment, ni tampoc a la número 3 ni en cap altra". La dita estança la llogà la parella al capellà de Sant Nicolau, estableix la jutgessa. Pel que fa a l'originalitat del piano exposat a la cel·la número 2, la magistrada pren com a vàlid el testimoni pericial d'Oliver Fadini per determinar la falsedat de l'instrument, fabricat pels germans Oliver i Suau. Munar en conclou que es fabricà més de deu anys després de l'estada de Chopin a Valldemossa.

Preservar-ne la memòria

El director del Museu Chopin, Gabriel Quetglas (número 4), es mostrà molt satisfet de la resolució judicial, "després de vuitanta anys", en allò que ell considera "posar ordre" sobre una "qüestió que era injusta". Per contra, Rosa Capllonch explicà que "mai no hem enganat ningú", sinó que sempre s'han basat "en la tradició, la documentació històrica i el testimoni de la néta de George Sand", manifestà. Així mateix, recordà que han treballat "per preservar la memòria de Chopin" amb actuacions com l'històric festival internacional.
Sobre la publicitat il·lícita, Capllonch assegurà que "no hi ha hagut cap greuge econòmic", atès que tant una societat com l'altra hi tenen el mateix tant per cent de benefici. "El que nosaltres hem fet des de sempre és reinvertir-ho per crear un autèntic projecte museogràfic", afegí. Rosa Capllonch sentencià aquestes impressions recordant una frase de sa mare: "N'hi ha que viuen de Chopin, n'hi ha d'altres que viuen per a Chopin".